Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Kapuscinski: adéu i gràcies

mllauger | 24 Gener, 2007 15:08

Ha mort Ryszard Kapuscinski, el mestre polonès del periodisme que va fer la volta al món desenes de vegades, que entenia que contar el que succeeix al món és posar-se del costat dels desafavorits, que explicava que no es pot ser bon periodista sense ser bona persona, que va rompre la fronteres entre el periodisme i la literatura (entre periodisme excel·lent i literatura magnífica).

Al gran Kapus, gràcies: per les moltes hores de viatge lector per Etiòpia, per Iran, per Amèrica Central, per Sibèria, per Àsia Central, per l'Àfrica negra...

I als que no l'heu llegit, recordau que més val tard que mai.

Trituradora de paper d'oferta

mllauger | 09 Gener, 2007 08:14

Caminant per Palma veig, al mostrador d'una botiga de material d'oficina, una mena de poal de plàstic, quadrat i amb tapa, amb un rètol en forma d'estrella de moltes puntes que diu "Oferta: 60 €!!!" M'hi acost, encuriositat pel poal que, rebaixat i d'oferta, té aquest preu, i veig que el rètol també té unes lletres més petites que expliquen que és una trituradora de paper.

Hi ha empresaris amb un olfacte molt fi, per copsar les demandes del mercat.

Bones festes

mllauger | 24 Desembre, 2006 15:48

Telegrames de Cisjordània

mllauger | 15 Desembre, 2006 14:38

Telegrames de Cisjordània (publicat al Diari de Balears d'avui) 

Check-points. El check-point, el control militar que han de passar els palestins per sortir dels territoris ocupats, resumeix les privacions i les humiliacions de l’ocupació. Són coneguts els esclats de violència, estan documentades les morts per una ambulància que ha hagut de fer hores d’espera al check-point. Hi ha escenes menys extremes, però de cada dia. Els palestins fan una llarguíssima cua davant una de les portes giratòries del check-point, quan de cop els megàfons anuncien que el pas té lloc per una altra de les portes giratòries. Hi ha corregudes, empentes, els joves aprofiten per passar davant de les persones majors i les mares amb infants. L’opressió trenca les solidaritats, com posa de manifest aquest episodi insignificant.

Assentament. Des d’un pujol, vista panoràmica de Betlem i de les terres que l’envolten. El paisatge és àrid i blanquinós, fa l’efecte d’un món amb un dit de pols a sobre. Els pobles són escampalls de cases fetes, cases a mig construir i fanals perduts. Girant la vista cap a Ponent, hi ha un redol que és com una postaleta: un poble de cases arrenglerades, de teulades vermelles, amb arbres i fanals dibuixant la quadrícula dels carrers. És, naturalment, un assentament de colons jueus, protegit per aquest Mur que empresona tant els palestins com els israelians.

Nativitat. A Jerusalem, sense ser asfixiant ni prop fer-hi, hi ha una certa presència turística. En canvi, el visitant de l’ésglésia de la Nativitat, a Betlem, en pot gaudir gairebé en exclusiva: és poc concebible un turisme organitzat passant per l’imponent check-point que hi ha per sortir de Jerusalem cap a Betlem. Tanmateix, per vàlua artística i per significació religiosa, aquesta localitat dels teritoris ocupats hauria de ser un pol d’atracció permanent per a milers de persones. L’ocupació és el pitjor dels negocis, per a uns i altres.

Manifestació contra el Mur. Manifestació setmanal contra el Mur (cada divendres) a Beilin, deu quilòmetres al nord de Ramal·lah. Com a la tele: els adolescents amb banderes palestines, l’exèrcit arrestant un manifestant, els nins que tiren pedres, els gasos lacrimògenes. També hi ha coses que no surten a la tele: el núvol de fotògrafs (més que soldats) que envolten el detingut, i la sensació que, a l’endemà de la manifestació, els “internacionals” solidaris es queden amb la consciència satisfeta, mentre que els palestins es queden amb les represàlies.

Guerra civil. Palestina no avança cap a la guerra civil, ens asseguren. Els enfrontaments entre milícies d’Al-Fatah i de Hamas són virulents, però corresponen a grups petits i limtats, i no existeix un poble palestí dividit. Probablement és cert, pens. Però: ¿quantes vegades els enfrontaments entre “grups petits i limitats” han arrossegat a la guerra a un poble que no estava dividit?

Batlessa de Ramal·lah. La gent no va votar Hamas perquè donàs suport a un programa islamista, sentim repetir una i altra vegada. A Ramal·lah, la batlessa és dona i és cristiana, i va sortir elegida al capdavant de la llista “Ramal·lah per a tots”, que comptava amb el suport de Hamas. Aquest país (com tots, però potser més i tot) és definitivament irreductible a les simplificacions.
 (Segueix)

Telegrames de Jerusalem

mllauger | 08 Desembre, 2006 04:50

Telegrames de Jerusalem

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Fotos simbòliques. Cada cantonada de Jerusalem es una foto que simbolitza la complexitat i la insensatesa del conflicte: uns soldats que revisen la motxilla d'uns infants palestins de vuit anys que volen passar per la plaça del Mur de les Lamentacions, una casa amb càmeres de seguretat i bandera israeliana al balcó en un barri de població palestina, uns infants amb la kippa ortodoxa jugant al futbol en una plaça de la ciutat vella protegits per l'exèrcit. Si una imatge val més que mil paraules, una passejada de dues hores per Jerusalem equival a milions de duríssimes paraules.

El Mur. Jerusalem Est és una ciutat àrab sotmesa a la guerra de baixa intensitat de les demolicions de les cases dels palestins, la construcció d'immensos assentaments israelians i la serp de formigó de vint metres d'alçada d'un mur que trenca famílies i que fa inassolibles l'escola on sempre havien anat els infants del barri o l'hospital més proper. El sentiment d'humiliació que ha de sortir de tot plegat gairebé es respira. Al barri d'Abu Dis, entre molts d'altres graffiti, algú (una romàntica brigadista nòrdica?) ha escrit Make love, not walls.

La pregunta del milió. El conflicte avança cap a la solució o empitjora infinitament i sense remei? He sentit moltes respostes, ben diverses, a la pregunta del milió. Tanta diversitat no impedeix una certa conclusió global: no hi ha dades que justifiquin cap optimisme a curt termini, més aviat al contrari, però hi ha també la sensació que, un dia o l'altre, al final del camí, gairebé perquè no queda més remei, s'arribarà a la solució dels dos estats per a les dues nacions.

Un acudit molt trist. Sent més de dues i de tres vegades la mateixa idea: la solució està escrita. Hi ha desenes de plans de pau i de fulls de ruta, i tots diuen gairebé el mateix: fronteres del 67, Jerusalem capital compartida, reconeixement simbòlic i implementació realista del dret al retorn dels refugiats, evacuació dels assentaments amb algun intercanvi territorial per mantenir-ne algun. Que costi tanta sang arribar a un final que ja està dibuixat resulta (com em deia un jove que es dedica a dedica a denunciar l'actuació de l'exèrcit israelià als territoris ocupats) un acudit molt trist.

Salvar Israel. Em crida l'atenció el sentiment que expressen alguns activistes per la pau o pels drets humans de fer la seva tasca de denúncia per salvar Israel. El seu objectiu té, així, un sentit de signe ben diferent a la caricatura segons la qual aquests homes i dones són traïdors i antisemites. Volen salvar Israel no sols d'una perspectiva de guerra inacabable amb tots els seus veïns, sinó de la degradació moral i la renúncia als valors democràtics que l'ocupació significa per a la nació ocupant. En alguns casos, aquest objectiu s'acosta a la missió de recuperar el somni sionista original. Un jove pacifista, amb la kippa dels jueus religiosos al cap, conta que denuncia les violacions dels drets humans als territoris ocupats per reconciliar-se amb el seu país. 

Museu de l'Holocaust. El Museu de l'Holocaust és un magnífic memorial del que va significar l'extermini industrial de sis milions de jueus. La meva visita coincideix amb la d'un grup d'una trentena de joves que deuen estar fent el servei militar. Van vestits de soldats, i segueixen les explicacions d'un guia. Que la joventut israeliana conegui el capítol més tràgic de la història del poble jueu em sembla just i necessari. Que aquest ensenyament formi part de la instrucció militar em deixa amb les ganes de preguntar-los quina conclusió n'extreuen, del Museu, respecte de com ha de comportar-se el seus país amb els palestins.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS