Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Els escriptors mallorquins donen suport al Bloc

mllauger | 05 Maig, 2007 06:33

La llista d'escriptors que donen suport al Bloc per Mallorca és de luxe. És a dir: el Bloc, a més de tenir el millor programa, la millor campanya i els millors camdidats, té el suport de la intel·ligència, la sensibilitat i la creativitat.

Aquí teniu la llista:

XAVIER ABRAHAM, SEBASTIÀ ALZAMORA MARTíN, MIQUEL BEZARES, ALFRED BOSCH, MIQUEL CARDELL SANTANDREU, JOSEP RAMON CERDÀ, RAFEL CRESPÍ RAMIS, AINA FERRER TORRENS, BARTOMEU FERRER, ANTONI FIGUERA SALVÀ, BARTOMEU FIOL, BIEL FLORIT I FERRER, CONXA FORTEZA BRUNO, JOSEP ANTONI GRIMALT, BERNAT JOAN I MARÍ, ORIOL JUNQUERES, HECTOR LÓPEZ BOFILL, MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, MIQUEL ÀNGEL MARIA BALLESTER, ANTONI MARIMON RIUTORT, TOMEU MARTÍ FLORIT, ANTONI MAS BUSQUETS, BIEL MESQUIDA, JOAN FRANCESC MIRA, PERE MOREY CERVERA, BERNAT NADAL, JOSEP NOGUEROL, MARIA ANTÒNIA OLIVER, FRANCESCA PALOU, JOSEP PALOU, JOAN PERELLÓ, SEBASTIÀ PERELLÓ, DAMIÀ PONS PONS, NOFRE PONS, PERE ANTONI PONS, JAUME ROSSELLÓ MIR, JOSEP JOAN ROSSELLÓ CUNÍ, JERONI SALOM, MAITE SALORD RIPOLL, GABRIEL ST SAMPOL FULLANA, JAUME SANTANDREU, JAUME SASTRE, ANTONI SBERT, ANTONI SERRA BAUÇÀ, ÀNGEL TERRON, ANTONI MARIA THOMAS, ANTÒNIA VICENS I PICORNELL, MIQUEL ÀNGEL VIDAL PONS...

 

Sis hip˛tesis sobre el Palau de l'Ďpera

mllauger | 04 Maig, 2007 12:05

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Fills del Segle de les Llums, confiats en la capacitat humana de desxifrar els misteris més insondables, no renunciam a donar una explicació racional de res del que s'esdevé davant dels nostres ulls. Ni tan sols (i això requereix dosis substancials de confiança en el poder explicatiu de la Raó) de la proposta de Jaume Matas de construir un Palau de l'pera al Moll Vell de Palma. Van sis hipòtesis, en el benentès que investigacions més acurades poden establir una explicació completa que combini elements de més d'una d'aquestes propostes de treball.

Hipòtesi del venedor. Tots tenim aquell dia en què no sabem dir que no, i que es resol amb l'adquisició de l'enciclopèdia, del robot de cuina o de la línia de cosmètics que ens ha oferit el venedor a domicili del dia. Aquesta hipòtesi sosté que a Jaume Matas l'arribada d'un venedor de Palaus de l'Òpera el va agafar agotat després d'una sessió de fotos, i va optar pel recurs fàcil de llevar-se'l de damunt afluixant la cartera. És conegut el fet que els venedors a domicili treballen a comissió.

Hipòtesi de l'Arc del Triomf. L'objectiu no és altre que fer un edifici que sigui, davant la Història, la petjada del Gran Home sobre el territori que va ser seu. En aquesta hipòtesi, l'Òpera, com a materialització en ciment i vidre de la megalomania del personatge, seria intercanviable amb un edifici de quatre-cents metres en terreny guanyat al mar (model Dubai) o amb un colossal Arc del Triomf de marbre a la Plaça d'Espanya. I no convé donar més exemples per no donar idees.

Hipòtesi del Taj Mahal. El Palau de l'Òpera és un Taj Majal, l'espectacular homenatge de l'emperador Sha Jahan a la seva esposa preferida. D'acord amb aquesta hipòtesi, Sha Matas posaria els recursos del seu sultanat a disposició del seu desig incontenible de fer el millor regal possible a qui li té el cor robat, per a qui una Conselleria de Cultura sembla un obsequi del tot mancat de majestuositat.

Hipòtesi de l'skyline. L'skyline marítim de la ciutat de Palma, marcat per a presència d'edificis tan obsolets com la Seu, l'Almudaina o la Llonja, necessita una remodelació que el situï al segle XXI. El Palau de l'Òpera, segons aquesta hipòtesi, compliria la doble funció d'aportar un imprescindible embalum de ferros i vidre i de servir de pol magnètic al voltant del qual prosperen els no menys necessaris paral·lelepípedes de pisos d'alt standing.

Hipòtesi de «més que Joan Pons». Les espectaculars tanques de Rosa Estaràs poden haver provocat en Jaume Matas el pànic de tenir un resultat electoral molt pitjor que el de la seva candidata al Consell. Aquesta hipòtesi explica l'Òpera com un intent de fidelitzar per a la llista parlamentària el multitudinari vot dels amants del bel canto, encisats per la proposta d'Estaràs de posar Joan Pons al front del Teatre Principal. El nostre més gran valor operístic passaria, així, a dirigir el segon teatre d'òpera més important de la província.

Hipòtesi de l'excedent de ciment. Sexanta mil persones es varen manifestar a Palma reclamant la fi de la invasió de ciment sobre l'illa. Tot i que no n'hi havia cap dels seus, a Jaume Matas el va convèncer la magnitud de la protesta. Aquesta hipòtesi veu l'origen del Palau de l'Òpera en la necessitat d'absorbir la inèrcia constructiva que crearia la sobtada conversió de Matas al proteccionisme. Un excedent de ciment per col·locar, una addicció que no es pot tallar de cop sense traumes.

"Exportando paraÝsos", lectura obligat˛ria

mllauger | 24 Abril, 2007 20:50

Exportando paraísos. La colonización turística del planeta, de Joan Buades, editat a La Lucerna, Palma, el desembre de 2006: lectura obligatòria.

De Exportando paraísos es pot dir amb tota justícia que era necessari. El podem descriure com un estudi del paper de les empreses transnacionals turístiques balears (Sol Meliá, Barceló, Riu, Iberostar, Fiesta) en l'expansió internacional del negoci turístic.

El model de la balearització és exportat a la República Dominicana, a Cuba, a Mèxic, al Marroc. La globalització liberal, amb tots els seus efectes col·laterals d'aprofundiment en l'abisme Nord-Sud, d'avantatges per a les grans empreses per davant de qualsevol garantia ambiental o social, d'aculturació, de dèficit democràtic, es propaga pel món de la mà del reclam somrient i assolellat del turisme. I més coses que explica Joan Buades: també hi ha la connexió de la globalització turística amb l'economia de casino global, o amb l'economia que escapa a qualsevol control estatal.

Joan Buades ens mostra la poderosa contribució balear, per la via de la multiplicació planetària dels llits turístics, al triomf global del liberalisme. L'exhaustivitat i pertinència de la informació són indubtables. Els plantejaments són susceptibles de debat, naturalment, però sòlidament construïts.

Per conèixer bé el turisme, i per conèixer bé el país, s'ha de llegir.   

Meir, Sergio i Gila

mllauger | 20 Abril, 2007 11:15

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Meir és Meir Margalit, israelià, coordinador del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, un grup pacifista que ha fet de la denúncia de les demolicions de cases palestines per part d'Israel la seva modalitat de lluita contra l'ocupació. Sergio és Sergio Yahni, israelià, director de l'oficina de Jerusalem de l'Alternative Information Center, una entitat conjunta israeliana i palestina que genera i difon informació crítica sobre el conflicte, amb la perspectiva d'una pau construïda sobre la justícia. Gila és Gila Svirsky, israeliana, fundadora de la Coalició de Dones per la Pau, una plataforma de grups pacifistes de dones que aporta la imprescindible òptica feminista a l'exigència de finalitzar amb l'ocupació. Constitueixen una esplèndida mostra de la pluralitat d'accents i perspectives d'un moviment pacifista que aporta claror a la fosca de l'anomenat consens israelià. Tots tres han estat a Palma, participant en un Seminari i mantenint contactes amb moviments ciutadans, institucions i instàncies acadèmiques. Per als que hem tengut el privilegi de passar tres dies amb ells, ha estat una ocasió per tocar amb les mans l'ideal de la intel·ligència com a lucidesa enmig de la indigència mental de la simple identificació entre palestins i terroristes, o l'ideal del compromís com a coratge enfront de la comoditat de no veure el que realment succeeix a pocs quilòmetres de Tel Aviv o de Jerusalem Occidental.

A Israel hi ha homes i dones que es col·loquen davant els bulldozers que tomen una casa de famílies innocents, construïda sense una llicència que se'ls denegava pel simple fet de ser palestins. Hi ha homes i dones que cada setmana es traslladen als territoris ocupats per manifestar-se contra el Mur de la vergonya i per patir els gasos lacrimògens i les pilotes de goma de l'exèrcit israelià. Que es passen hores cada dia als check-points (els llocs de control), per poder documentar i denunciar les humiliacions a què són sotmesos els palestins. Que es neguen a servir amb un exèrcit ocupant. Que intenten presentar davant tribunals estrangers les denúncies per crims de guerra que cap tribunal israelià no jutjarà. Que elaboren, editen i difonen estadístiques de palestins assassinats, d'arbres arrencats, d'hectàrees annexionades o de l'escalada imparable de la pobresa. Que organitzen visites al Mur perquè la ciutadania israeliana conegui que no és una barrera de seguretat sinó una tragèdia per a milers de poblacions i una colossal operació de modificació de les fronteres.

Són, com ha escrit alguna vegada Vargas Llosa, els «justos» d'Israel. Més enllà de la polèmica, un punt estèril, entre els que volen seguir considerant-se sionistes, els que es declaren antisionistes i els que afirmen que són únicament «no sionistes», continuen sentint-se part de la societat israeliana. Sovint, amb un sentit del deure moral personal que em fa l'efecte de ser molt jueu, viuen l'entrega a les tasques de denúncia com la seva manera d'intentar reconciliar-se amb el seu país. Com la seva negativa a formar part d'una societat que accepta una ocupació que fa la democràcia impossible, tant per al país ocupat com per a l'ocupant. Tal com ens deia a Jerusalem Mikhael Manekin, un altre home just, dirigent d'una associació de joves que, acabat el servei militar, denuncien quina és l'actuació de l'exèrcit als territoris ocupats: «Si jo pensàs que tothom sap el que jo sé i que ho accepten, probablement ara no viuria en aquest país. La meva esperança és que la gent ho ignora. Perquè jo vull tenir el meu futur aquí, i vull que els meus fills creixin aquí».

El PP fitxa una independentista

mllauger | 16 Abril, 2007 08:20

La foto ho demostra: el PP ha fitxat una independentista.

Els únics que conserven la dignitat, davant aquesta traïció, són els del Círculo Balear, que han recordat que Maria de la Pau Janer «comulga con el nacional-catalanismo» i que es tracta de "un mal golpe de efecto para la mayoría social de Baleares que no comulga con el ideario político de la escritora entusiasta del nacionalismo catalán. El Círculo, pel que es veu, fixa posicions polítiques en termes de qui combrega i qui no combrega.

Si no fos perquè encara no estam en campanya, demanaria el vot pel Círculo.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS