Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

El registre fòssil de les flatulències

mllauger | 11 Juny, 2006 22:02

Llegesc, en un suplement dominical, que els arqueòlegs i geòlegs tenen localitzat al nord d'Iran, prop de la frontera amb Turquia, el Jardí en què Eva va acceptar la poma que li oferia la serp. La cosa va anar així, resumint: un empitjorament de les condicions ambientals va fer minvar la disponibilitat d'aliments i va sorgir la necessitat de conrear la terra. Aquest pas no degué ser viscut com un gran avanç sinó com una condemna necessària per sobreviure, i va fer néixer en el tendre esperit d'aquells llunyans avantpassats aquesta enyorança, que encara arrossegam, de l'Edèn, el lloc d'abans de les fronteres entre els humans i la resta. Diuen els científics que aquells primers camperols, d'ara fa 10.500 anys, patien d'un mal esmalt dental i tenien flatulències, perquè menjaven, sobretot, pèsols i llenties. Les flatulències són, així, l'estigma de la Caiguda. Ara, però, la pregunta que no em deixa dormir és: ¿quin és el registre fòssil de les flatulències?

"La nació i la mort" d'Idith Zertal, un encert d'un editor de Mallorca

mllauger | 06 Juny, 2006 21:06

La nació i la mort és un fascinant assaig de la historiadora israeliana Idith Zertal, una professora universitària pertanyent al cercle de la intel·lectualitat que ha mantingut la capacitat crítica en l'asfixiant atmosfera de consens d'Israel. Idith Zertal analitza com la història recent d'Israel, molt especialment la memòria de l'Holocaust, s'ha posat al servei de la construcció d'una mística nacional i s'ha posat al servei de la justificació de l'ocupació dels territoris palestins. Una brillant psicoanàlisi de la societat israeliana. M'han estat especialment gratificants les pàgines en què l'autora recorda com Hannah Arendt ja preveia, cap a finals dels anys 40, com l'objectiu d'una llar nacional jueva, si es construïa a partir de la visió dels àrabs com a amenaça i com a enemics, estava abocat al conflicte perpetu i a la negació de principis bàsics de l'humanisme. Hannath Arendt ja demanava l'estat laic i binacional que Edward Said no es va cansar de demanar, i que avui és una utopia més llunyana que mai.

Vull recalcar molt l'encert de l'editor mallorquí Lleonard Muntaner, que ens dóna una edició ben presentada i ben traduïda d'un llibre important, que cap casa editora catalana o espanyola s'havia animat a treure. Construir un país modern i culte també és això: editar llibres que no són d'autor o de tema local i que tenen un interès que els farà imprescindibles més enllà de casa nostra. Que n'hi hagi més.

L'eclipsi més freqüent de Jorge Wagensberg

mllauger | 22 Maig, 2006 18:11

A más cómo, menos por qué és el nou llibre d'aforismes del doctor en Física i divulgador científic Jorge Wagensberg. És, com el volum Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?, del qual és com una continuació, un regal per a la intel·ligència.

Un dels aforismes diu que algun dia es descobrirà que el goig per entendre i el goig per captar la bellesa es produeixen en la mateixa zona del cervell. Un altre ho explica: la intel·ligibilitat i la bellesa tenen a veure, totes dues, amb la descoberta d'un cert ordre dins del desordre.

Una demostració? Un altre dels fragments llampants de Wagensberg, que no sabríem dir quina zona activa del cervell: la de la intel·ligibilitat, la de la bellesa, o una zona difusa entre totes dues.

La noche es el eclipse más frecuente.

No l'he traduït: deixaria de ser un endecasílabo.

Homenatge als mestres represaliats

mllauger | 18 Maig, 2006 20:59

Avui matí, al Campus de la Universitat de les Illes Balears, ha tengut lloc un homenatge als mestres represaliats pel franquisme. No hi he pogut anar, però m'han contat que ha estat ple de públic, d'històries, de poemes, de cançons i d'emoció. Han intervengut familiars de mestres morts o inhabilitats per exercir la seva vocació. Vos adjunt la intervenció d'Antònia Rosselló, filla d'un mestre que, després de passar els tres anys a la presó de Can Mir, ja no va poder fer classe. Antònia Rosselló ha estat, ella mateixa, professora i ha tengut una llarga trajectòria vital, no exempta d'algun moment d'encert més aviat dubtós, com és el de dur-me a aquest món.

Mon pare.rtf

La meva persona, caricaturitzada (per Bibi)

mllauger | 04 Maig, 2006 19:29

Avui, al programa de televisió Per més fer, d'M-7, en Bibi m'ha fet aquesta caricatura, que millora notablement l'original:

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS