Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

"Tor" de Carles Porta: un tros de realitat pura i dura

mllauger | 30 Abril, 2006 20:13

Si sou amants de la novel·la-reportatge (aquell gènere que té el seu arquetipus platònic a A sang freda), teniu una lectura a fer: Tor. Tretze cases i tres morts, de Carles Porta (La Campana). És un retall de realitat pura i dura, pintat amb traç novel·lístic però sense trampes. És una bona incursió, també, al món de la televisió i dels documentals: el fil argumental és la realització d’un Trenta minuts, que, per cert, s’adjunta amb la darrera edició del llibre.

Tor és un poblet de tretze cases del Pirineu de Lleida, a tocar d’Andorra, que ha conegut una tràgica història de conflictes per la propietat d’una finca de muntanya de 4.800 hectàrees. És difícil que la imaginació de cap novel·lista pogués crear aquest univers a mig camí entre el drama rural i el thriller, amb una galeria de personatges digna dels germans Coen.

Els ingredients: una muntanya de propietat en disputa, els tràfics de tota mena amb Andorra, les rivalitats dels cacics del poble, el conflicte entre un projecte d’estació d’esquí i els aprofitaments tradicionals aliats amb el contraban. Els dos protagonistes, senyors feudal d’un món sense llei, són personatges magnífics, i és magnífica la colla de secundaris: matons, hippies perduts al Pirineu, gent que ha perdut totes les batalles de la vida, immobiliaris embaucadors, prostitutes, advocats d’ultradreta…

Hauria estat necessari un bon novel·lista, a més, per situar els tres crims sobre el rerefons d’uns altres crims més llunyans (un enfrontament entre maquis i la Guàrdia Civil), i per deixar en el terreny de la suggerència la possibilitat del tràfic d’armes, de la implicació d’un dels protagonistes amb el GAL, o el record del trànsit de jueus i de nazis fugint de França a través de la muntanya de Tor.

Us hi divertireu més que en la majoria de novel·les, amb l’atractiu afegit de saber que tot “va passar”, i el premi de veure els protagonistes al DVD del documental.

"Yo acuso": Ayaan Hirsi Ali demana un Voltaire per al món islàmic

mllauger | 16 Abril, 2006 10:14

Ayaan Hirsi Ali és la diputada holandesa d’origen somalí que va protagonitzar Submission, un video de denúncia de la situació de la dona als països islàmics. El director del film, Theo Van Gogh, va ser assassinat per un musulmà fonamentalista.

S’acaba de publicar un volum d’escrits seus traduïts al castellà, sota el títol Yo acuso (Galaxia Gutemberg – Círculo de Lectores).

Val la pena llegir-ho. Ayyan Hirsi Ali no pren aquerst mític títol en va. La contundència de  la denúncia satisfaria Émile Zola.

Hirsi Ali ens obliga a reflexionar, recordant-nos que no hi ha valors culturals que puguin justificar la sagnant postració en què viuen moltes dones musulmanes, que no hi ha res més ofensiu per als musulmans que justificar en nom de la diversitat les peculiars adaptacions que es fan de la idea de les llibertats, que no hi ha respecte religiós que pugui amagar la necessitat d’un canvi cultural.

Una onada d’are fresc, aquesta veu que clama amb coratge perquè a les societats islàmiques l’individualitat lliure avanci enfront de la tirania col·lectiva de la tradició, perquè es vagi obrint pas el pensament crític. Amb quin malestar ho llegim, els que no renunciaríem mai als valors de la Il·lustració però ens tempta mirar als altres amb la mirada paternalista del relativisme cultural.

Hirsi Ali demana un Voltaire per al món islàmic. Ella n’és un.

A Orient Mitjà, Vargas Llosa torna a ser d'esquerres

mllauger | 13 Abril, 2006 16:18

Ell mateix ho confessa: només a l’Orient Mitjà torna a ser d’esquerres.

El volum Israel/Palestina: paz o guerra santa (Aguilar) recull vuit cròniques escrites per Mario Vargas Llosa el setembre de 2005, a més d’una sèrie d’articles anteriors sobre el conflicte d’Israel i Palestina.

És el moment en què Ariel Sharon ha iniciat la retirada unilateral de Gaza, i Vargas Llosa es desplaça a Israel i als territoris ocupats amb l’ànim d’esbrinar si el moviment respon a una voluntat vertadera de pau o és una concessió tàctica per consolidar l’ocupació de Cisjordània.

Les posicions de Vargas Llosa, que no deixa de declarar-se “amic d’Israel”, són ben contundents. El Mur és una maniobra d’annexió de terres palestines i, per al poble palestí, una condemna a l’asfíxia i la impossibilitat de tenir un estat viable.  Enfonsar el poble palestí en la misèria és la manera més segura de perpetuar la violència. La política d’expansió dels assentaments és el principal entrebanc per assolir la pau a la regió. Els “justos” d’Israel són els dissidents, com els historiadors que escriuen la veritat de la neteja ètnica de 1948. L’ocupació provoca la degradació moral de la societat israeliana.

He passat, al llarg dels anys, tantes hores de lectura plaent amb Vargas Llosa que agraesc aquesta honestedat intel·lectual en un home que sol defensar posicions ideològiques que no són les meves…

Brooklyn follies: Paul Auster també fa la seva novel·la post 11-S

mllauger | 10 Abril, 2006 17:26

Amb Brooklyn Follies (Les bogeries de Brooklyn, en català, a Edicions 62), Paul Auster també fa la seva novel·la post 11-S. Devia ser inevitable, que el narrador de Nova York per excel·lència fes una novel·la amb referència als atemptats. A Brooklyn Follies, però, l'aparició de l'11-S és més aviat postissa. Res a veure amb Dissabte, la genuïna i poderosa reflexió d'Ian McEwan sobre el món dels temps d'Al-Qaeda. Brooklyn Follies fa l'efecte d'un relat en què l'autor es veu forçat a fer-hi entrar avions que s'estavellen contra el World Trade Center. Un relat que es llegeix millor fent com si aquesta irrupció de l'11-S no hi fos.

Paul Auster fa la seva novel·la més política. Pren partit, fins i tot, en el conegut debat entre el vot radical de Nader i el vot útil dels demòcrates, en favor d'aquesta darrera opció. Devia sentir moltes ganes de fer-ho, perquè també resulta ficat amb calçador.

Tot això, però, és accesori i superficial. L'important és que Brooklyn Follies és un bon Paul Auster, i això és dir molt. Alguns lectors ja no esperam d'Auster la fascinació amb què vàrem llegir Moon Palace o The music of chance. Esperam, això sí, novel·les que ens facin oblidar decepcions del tamany de Tombuctu i que ens donin algunes hores de lectura plaent. Aquesta ens les dóna. Ens sentim acompanyats per una veu que coneixem i un univers familiar: vides devastades que retroben la felicitat en afectes inversemblants, cops d'atzar que capgiren una existència, perdedors entranyables. Disfrutam d'endinsar-nos en una atmosfera familiar, a mig camí entre un món que s'enfonsa i un conte de fades. Un Auster líric i en bona forma.  

L'entrevista d'Ignacio Ramonet a Fidel Castro: un frau?

mllauger | 03 Abril, 2006 22:44

El País publicava ahir extractes d'un llarg llibre (a punt de publicar-se a Debate) d'entrevistes fetes per Ignacio Ramonet a Fidel Castro. El País es preocupava d'assenyalar el caràcter excepcional del document: "Fidel Castro, que tantos discursos pronuncia, ha concedido pocas entrevistas, y sólo se han publicado cuatro conversaciones largas con él a lo largo de 50 años. La quinta, mantenida con el director de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, se ha convertido en el libro Fidel Castro, biografía a dos voces, resumen de la vida y el pensamiento del jefe de Estado de Cuba en cien horas de conversación."

El blog d'Arcadi Espada (sí, el de Ciutadans de Catalunya, però s'ha de llegir tot) compara avui alguns passatges de les respostes amb textos ja coneguts de Castro: una "carta a los compatriotas" publicada pel Granma l'octubre de 2004 i un discurs pronunciat a L'Havana el novembre de 2005. Llevant algunes minúcies, són paràgrafs calcats.

Que no tenguem simpatia pel denunciant del possible engany, o que siguem lectors més o menys devots de Le monde diplomatique, no vol dir que no estiguem alerta davant l'estafa intel·lectual que suposaria fer passar un "retalla i enganxa" per una entrevista. Sobretot si és amb intenció hagiogràfica. Atents al llibre. 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS