Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Escena verídica amb poma

mllauger | 19 Juliol, 2006 10:17

Poma, en el setit que deim que una al·lota o una dona és poma.

Localització temporal i espacial: ahir capvespre, un carrer cèntric i comercial de Palma. Una adolescent i sa mare passegen carregades de bosses de les més concorregudes botigues de roba de la ciutat: típica excursió familiar a les rebaixes. Passen per davant d'una de les més prestigioses galeries d'art de Palma, amb amples finestres que deixen veure els quadres de l'exposició. La jove, sense ombra d'ironia, amolla:

- Un lloc que està tan bé per una bona tenda de roda, i hi posen quadros!

Va carregar la paraula quadros amb tot el fàstic i l'avorriment profund que de vegades els adolescents saben posar davant la vida.

No hi ha remei. Occident s'enfonsa.

Macondo no surtirà a l'atles

mllauger | 27 Juny, 2006 18:21

El poble d'Aracataca, la polsegosa i ardent localitat colombiana on va néixer i va passar la infantesa Gabriel García Márquez, ha rebutjat en referèndum la proposta d'adoptar Macondo com a nova denominació de la localitat. Era una iniciativa del batle, amb l'objectiu d'incrementar l'afluència turística, però els aracatacanecs (posem per cas) saben que Macondo pertany al mateix univers que el paisatge on va resplendir l'arc de Sant Martí després de quaranta dies de pluja, que l'illa on Ulisses va deixar cec el cíclop, o que el lugar de La Mancha del qual Cervantes no podia recordar el nom: topònims que no figuren a l'atles.

Macondo no pertany tant a Colòmbia com als que ens hi vàrem submergir als quinze anys, amb l'ànima suspesa, i la nostra vida no ha tornat a ser la mateixa. Macondo és dels que no tendrem mai una pàtria que sigui més nostra que aquell poble de coronels inversemblants i de dones tan belles que un dia ascendien als cels.

El registre fòssil de les flatulències

mllauger | 11 Juny, 2006 22:02

Llegesc, en un suplement dominical, que els arqueòlegs i geòlegs tenen localitzat al nord d'Iran, prop de la frontera amb Turquia, el Jardí en què Eva va acceptar la poma que li oferia la serp. La cosa va anar així, resumint: un empitjorament de les condicions ambientals va fer minvar la disponibilitat d'aliments i va sorgir la necessitat de conrear la terra. Aquest pas no degué ser viscut com un gran avanç sinó com una condemna necessària per sobreviure, i va fer néixer en el tendre esperit d'aquells llunyans avantpassats aquesta enyorança, que encara arrossegam, de l'Edèn, el lloc d'abans de les fronteres entre els humans i la resta. Diuen els científics que aquells primers camperols, d'ara fa 10.500 anys, patien d'un mal esmalt dental i tenien flatulències, perquè menjaven, sobretot, pèsols i llenties. Les flatulències són, així, l'estigma de la Caiguda. Ara, però, la pregunta que no em deixa dormir és: ¿quin és el registre fòssil de les flatulències?

"La nació i la mort" d'Idith Zertal, un encert d'un editor de Mallorca

mllauger | 06 Juny, 2006 21:06

La nació i la mort és un fascinant assaig de la historiadora israeliana Idith Zertal, una professora universitària pertanyent al cercle de la intel·lectualitat que ha mantingut la capacitat crítica en l'asfixiant atmosfera de consens d'Israel. Idith Zertal analitza com la història recent d'Israel, molt especialment la memòria de l'Holocaust, s'ha posat al servei de la construcció d'una mística nacional i s'ha posat al servei de la justificació de l'ocupació dels territoris palestins. Una brillant psicoanàlisi de la societat israeliana. M'han estat especialment gratificants les pàgines en què l'autora recorda com Hannah Arendt ja preveia, cap a finals dels anys 40, com l'objectiu d'una llar nacional jueva, si es construïa a partir de la visió dels àrabs com a amenaça i com a enemics, estava abocat al conflicte perpetu i a la negació de principis bàsics de l'humanisme. Hannath Arendt ja demanava l'estat laic i binacional que Edward Said no es va cansar de demanar, i que avui és una utopia més llunyana que mai.

Vull recalcar molt l'encert de l'editor mallorquí Lleonard Muntaner, que ens dóna una edició ben presentada i ben traduïda d'un llibre important, que cap casa editora catalana o espanyola s'havia animat a treure. Construir un país modern i culte també és això: editar llibres que no són d'autor o de tema local i que tenen un interès que els farà imprescindibles més enllà de casa nostra. Que n'hi hagi més.

L'eclipsi més freqüent de Jorge Wagensberg

mllauger | 22 Maig, 2006 18:11

A más cómo, menos por qué és el nou llibre d'aforismes del doctor en Física i divulgador científic Jorge Wagensberg. És, com el volum Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?, del qual és com una continuació, un regal per a la intel·ligència.

Un dels aforismes diu que algun dia es descobrirà que el goig per entendre i el goig per captar la bellesa es produeixen en la mateixa zona del cervell. Un altre ho explica: la intel·ligibilitat i la bellesa tenen a veure, totes dues, amb la descoberta d'un cert ordre dins del desordre.

Una demostració? Un altre dels fragments llampants de Wagensberg, que no sabríem dir quina zona activa del cervell: la de la intel·ligibilitat, la de la bellesa, o una zona difusa entre totes dues.

La noche es el eclipse más frecuente.

No l'he traduït: deixaria de ser un endecasílabo.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS