Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Homenatge als mestres represaliats

mllauger | 18 Maig, 2006 20:59

Avui matí, al Campus de la Universitat de les Illes Balears, ha tengut lloc un homenatge als mestres represaliats pel franquisme. No hi he pogut anar, però m'han contat que ha estat ple de públic, d'històries, de poemes, de cançons i d'emoció. Han intervengut familiars de mestres morts o inhabilitats per exercir la seva vocació. Vos adjunt la intervenció d'Antònia Rosselló, filla d'un mestre que, després de passar els tres anys a la presó de Can Mir, ja no va poder fer classe. Antònia Rosselló ha estat, ella mateixa, professora i ha tengut una llarga trajectòria vital, no exempta d'algun moment d'encert més aviat dubtós, com és el de dur-me a aquest món.

Mon pare.rtf

La meva persona, caricaturitzada (per Bibi)

mllauger | 04 Maig, 2006 19:29

Avui, al programa de televisió Per més fer, d'M-7, en Bibi m'ha fet aquesta caricatura, que millora notablement l'original:

"Tor" de Carles Porta: un tros de realitat pura i dura

mllauger | 30 Abril, 2006 20:13

Si sou amants de la novel·la-reportatge (aquell gènere que té el seu arquetipus platònic a A sang freda), teniu una lectura a fer: Tor. Tretze cases i tres morts, de Carles Porta (La Campana). És un retall de realitat pura i dura, pintat amb traç novel·lístic però sense trampes. És una bona incursió, també, al món de la televisió i dels documentals: el fil argumental és la realització d’un Trenta minuts, que, per cert, s’adjunta amb la darrera edició del llibre.

Tor és un poblet de tretze cases del Pirineu de Lleida, a tocar d’Andorra, que ha conegut una tràgica història de conflictes per la propietat d’una finca de muntanya de 4.800 hectàrees. És difícil que la imaginació de cap novel·lista pogués crear aquest univers a mig camí entre el drama rural i el thriller, amb una galeria de personatges digna dels germans Coen.

Els ingredients: una muntanya de propietat en disputa, els tràfics de tota mena amb Andorra, les rivalitats dels cacics del poble, el conflicte entre un projecte d’estació d’esquí i els aprofitaments tradicionals aliats amb el contraban. Els dos protagonistes, senyors feudal d’un món sense llei, són personatges magnífics, i és magnífica la colla de secundaris: matons, hippies perduts al Pirineu, gent que ha perdut totes les batalles de la vida, immobiliaris embaucadors, prostitutes, advocats d’ultradreta…

Hauria estat necessari un bon novel·lista, a més, per situar els tres crims sobre el rerefons d’uns altres crims més llunyans (un enfrontament entre maquis i la Guàrdia Civil), i per deixar en el terreny de la suggerència la possibilitat del tràfic d’armes, de la implicació d’un dels protagonistes amb el GAL, o el record del trànsit de jueus i de nazis fugint de França a través de la muntanya de Tor.

Us hi divertireu més que en la majoria de novel·les, amb l’atractiu afegit de saber que tot “va passar”, i el premi de veure els protagonistes al DVD del documental.

"Yo acuso": Ayaan Hirsi Ali demana un Voltaire per al món islàmic

mllauger | 16 Abril, 2006 10:14

Ayaan Hirsi Ali és la diputada holandesa d’origen somalí que va protagonitzar Submission, un video de denúncia de la situació de la dona als països islàmics. El director del film, Theo Van Gogh, va ser assassinat per un musulmà fonamentalista.

S’acaba de publicar un volum d’escrits seus traduïts al castellà, sota el títol Yo acuso (Galaxia Gutemberg – Círculo de Lectores).

Val la pena llegir-ho. Ayyan Hirsi Ali no pren aquerst mític títol en va. La contundència de  la denúncia satisfaria Émile Zola.

Hirsi Ali ens obliga a reflexionar, recordant-nos que no hi ha valors culturals que puguin justificar la sagnant postració en què viuen moltes dones musulmanes, que no hi ha res més ofensiu per als musulmans que justificar en nom de la diversitat les peculiars adaptacions que es fan de la idea de les llibertats, que no hi ha respecte religiós que pugui amagar la necessitat d’un canvi cultural.

Una onada d’are fresc, aquesta veu que clama amb coratge perquè a les societats islàmiques l’individualitat lliure avanci enfront de la tirania col·lectiva de la tradició, perquè es vagi obrint pas el pensament crític. Amb quin malestar ho llegim, els que no renunciaríem mai als valors de la Il·lustració però ens tempta mirar als altres amb la mirada paternalista del relativisme cultural.

Hirsi Ali demana un Voltaire per al món islàmic. Ella n’és un.

A Orient Mitjà, Vargas Llosa torna a ser d'esquerres

mllauger | 13 Abril, 2006 16:18

Ell mateix ho confessa: només a l’Orient Mitjà torna a ser d’esquerres.

El volum Israel/Palestina: paz o guerra santa (Aguilar) recull vuit cròniques escrites per Mario Vargas Llosa el setembre de 2005, a més d’una sèrie d’articles anteriors sobre el conflicte d’Israel i Palestina.

És el moment en què Ariel Sharon ha iniciat la retirada unilateral de Gaza, i Vargas Llosa es desplaça a Israel i als territoris ocupats amb l’ànim d’esbrinar si el moviment respon a una voluntat vertadera de pau o és una concessió tàctica per consolidar l’ocupació de Cisjordània.

Les posicions de Vargas Llosa, que no deixa de declarar-se “amic d’Israel”, són ben contundents. El Mur és una maniobra d’annexió de terres palestines i, per al poble palestí, una condemna a l’asfíxia i la impossibilitat de tenir un estat viable.  Enfonsar el poble palestí en la misèria és la manera més segura de perpetuar la violència. La política d’expansió dels assentaments és el principal entrebanc per assolir la pau a la regió. Els “justos” d’Israel són els dissidents, com els historiadors que escriuen la veritat de la neteja ètnica de 1948. L’ocupació provoca la degradació moral de la societat israeliana.

He passat, al llarg dels anys, tantes hores de lectura plaent amb Vargas Llosa que agraesc aquesta honestedat intel·lectual en un home que sol defensar posicions ideològiques que no són les meves…

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS