miquel àngel llauger

Els propers dies 22-24 de setembre està prevista la celebració a la Plaça de Toros de Palma d'un festival de rodeo, amb el títol Mallorca Western Festival, organitzat per Event Consulting International.

La European Anti-Rodeo Coalition ha posat en marxa una campanya contra aquest festival, amb la seva pròpia web, on us podeu informar.

Convindria que a Mallorca hi hagués ressò d'aquesta campanya contra un espectacle que explota la crueltat amb els animals, sense que es pugui al·legar, en aquest cas, cap tradició ni cap arrelament.

Fa pocs dies, el GOB treia un comunicat sobre instal·lacions d'energies renovables en sòl rústic, en què alertava contra l'autorització indiscrimanada de plaques solars o mini-centrals solars al sòl rústic, i demanava que s'utilitzassin zones degradades (abocadors, pedreres inactives) per a aquest ús:

nota gob sobre renovables a sol rustic.rtf

Pocs dies més tard, el grup d'Esquerra Unida-Els Verds al Consell registrava una moció demanant al Govern el foment de les energies renovables, i al Consell que modifiqui la normativa urbanística per afavorir les instal·lacions d'energies renovables, especialment les d'energia solar:

mocio CIM sobre renovables.rtf

Els dos textos revelen dues maneres diferents de resoldre el conflicte de prioritats ecològiques entre l'impuls a les renovables i la protecció del sòl rústic. La posició del GOB de proposar la utilització de zones degradades és plena de lògica, però hi ha coneixedors de la qüestió que no veuen clar que les ubicacions d'aquest tipus siguin suficients, o adequades, o que els seus propietaris tenguin la voluntat de donar-los aquest ús. La moció d'EU-EV, d'altra banda, apunta la idea d'usar les mini-centrals com un possible element revitalitzador de l'activitat primària.

El debat és obert. Per dir alguna cosa (i convidant-vos a dir-hi la vostra), assenyalaria que la transició energètica és urgent i que és impossible plantejar-se que tingui un impacte territorial zero. 

La Generalitat Valenciana paga una doble pàgina en color als suplements dominicals per anunciar que València és la "sede del estreno mundial de Tirante el Blanco" (pel·lícula és de Vicente Aranda, de qui ja hem patit, per exemple, Juana la Loca o La pasión turca). Entre els personatges, Placerdemivida. L'autor de la novel·la original ha estat respectat, imaginam que després de sospesar la possiblitat de Juanote Martorel.

Sense dubte, les properes iniciatives culturals de la Generalitat seran un muntatge teatral basat en El Espejo o libro de las mujeres, de Jaime Rojo, i Lirio entre cardos, un disc de Julio Iglesias basat en textos del poeta valencià Ausiano Marco.

Tot això em recorda una altra escena verídica amb imbècil (hauré de posar en marxa una secció d'escenes verídiques amb imbècil). Localització: catedral de València. Un home passa pel costat de la tomba d'Ausiàs March i alliçona al seu fill:

- Éste era un cabrón catalanista.

¿Quina és la densitat d'estultícia i mala llet necessària en una societat perquè es condensi en un pare que explica al seu fill que un poeta del segle XV, ocupat sobretot en els seus recargolats turments amorosos, és un "cabrón catalanista"?

M'arriba un SMS dels amics d'Eivissa: "Jutge ordena paralitzar les obres de Can Malalt!". La  notícia arriba a l'endemà de la d'obertura de diligències en un jutjat de Palma per l'escandalosa política de subvencions d'Unió Mallorquina al Consell de Mallorca. Hi ha dies que un se sent temptat de creure que la justícia no és un catxondeig.

Can Malalt és una de les propietats on han entrat les màquines de l'autopista a l'aeroport a Eivissa. És un dels casos en què el càrtel de l'asfalt que conformen el Govern i les constructores ha actual amb menyspreu absolut de la legalitat. La família Malalt havia posat una denúncia per expropiació il·legal, violació de domicilio i vulneració de drets civils. Es veu que el jutge, que ahir va visitar les cases, concedeix prou versemblança a la denúncia.

Can Malalt és també un dels exemples de la tàctica intimidatòria amb què actua el càrtel. Les màquines no avancen seguint una lògica constructiva, sinó seguit la lògica d'atacar primer les propietats dels que s'han destacat en els moviments d'oposició a l'autopista. Tot això, recordem-ho, amb el suport armat de la guàrdia civil del PSOE que, no content amb això, ara aprova a Madrid subvencions a comunitats de regants que tenen com a finalitat principal dur aigua al golf d'Abel Matutes.

Ahir, a Eivissa, vaig veure el ninot d'en Matutes, que segueix oferint, des del fortí de Ca na Palleva, nucli de la resistència, els 300.000 euros de què aquest blog ha parlat algunes vegades.

Per cert, encara no ens ha fet l'ingrés.

El jutjat número 1 de Palma ha obert diligències prèvies per aclarir l'actuació dels dirigents d'Unió Mallorquina en l'escandalosa política de subvencions del Consell de Mallorca. L'escrit del jutge parla d'indicis de pressumpta prevaricació administrativa. Ja sabeu com funciona: s'agafen alguns dirigents d'UM, s'inventa una associació (cultural, agrícola, cinegètica, el que sigui), i es comencen a abocar centenars de mils d'euros. Així de fàcil.

És el principi del final de Maria Antònia Munar. I d'Unió Mallorquina. Al marge de qui hi hagi darrere la denúncia de ciutadans, al marge de la desesperada resposta d'amenaçar amb el ventilador, al marge de l'escepticisme amb què haguem d'acollir l'actuació de la Justícia en casos de corrupció, és una bona notícia. Un partit al qual l'abraçada del PP ja ha situat en posició agònica difícilment podrà suportar que els focus de llum s'obrin pas en la tenebra del seu maneig tèrbol dels doblers públics.

Avui, la salut de la nostra vida democràtica ha millorat, al jutjat número 1 de Palma. No val cap consideració sobre si el govern Matas també ho fa: si ho fa, que també s'investigui, que també estarem en la denúncia. No val l'argument que  les informacions vénen d'un diari de dretes: els fets execrables no ho són menys, si són veritat, per ser publicats per un diari de dretes. No val cap càlcul sobre si necessitarem UM per governar la propera vegada. El que val és l'imperatiu higiènic, que ens fa saludar el principi del final d'aquesta societat anònima camuflada de partit de centre regionalista.

El titular és escandalós, però... ¿coneixeu un altre municipi del tamany de Capdepera en què a un regidor de l'oposició li toqui un sou de 30.000 euros anuals? A Capdepera, una regidora del PSOE els cobrarà per pertànyer a l'empresa municipal Capdepera XXI, una entitat que fa dues o tres reunions mensuals i que només té dos objectius socials: el soterrament de les línies elèctriques i la dotació de serveis als diferents barris. El PSOE, per  cert, ja fa dos anys que permet, amb el seu vot favorable, l'aprovació dels pressuposts.

Ah, i bé, molt bé, per la nostra regidora Maria Orts, que ha tret el tema i l'ha denunciat amb contundència.

"La esperanza de un bien es ya un gran bien", va deixar escrit Constancio C. Vigil, un periodista veneçolà que he conegut en una pàgina web de cites cèlebres on cercava la millor frase sobre l'esperança. Entre pensaments cursis, tòpics sobre plantacions de pomeres, versos grandiloqüents i fúnebres tocs d'alerta sobre la naturalesa enganyosa de l'esperança, he concedit el meu primer premi de "frase sobre l'esperança adequada al dia d'avui" a aquesta sentència senzilla i certa.

Avui tenim l'esperança d'un bé: tenim un bé, per tant. És dia d'assaborir-lo. Sabem que hi ha mil raons per a la desconfiança, que n'hi haurà que se sentiran descol·locats, que molts voldran demostrar que ells sempre havien tengut la raó. En parlarem. Avui, paladejam aquest gran bé.

En Matas i l'Estatut: un pasito p'alante, un pasito p'atrás. Dedicau tres minutets a aquesta presentació divulgativa de la història:

en mates i l'estatut.pps

Diverses entitats han recalcat com el decret d'ensenyament trilingüe afavorirà l'escola concertada, i aprofundirà en la segregació de l'alumnat. També s'ha assenyalat que resulta una via de rebaixa del mínim del 50 % d'ensenyament en català. Alternativa EU-EV també ho hem dit.

Hi ha un aspecte de la qüestió, però, que no s'ha recalcat prou: el seu caràcter de fantasmada. M'explic: tothom sap la difícil situació de l'ensenyament de llengües estrangeres, com per fer experiments amb ensenyament en llengües estrangeres. Els alumnes acaben Secundària (i fins i tot Batxiller) després d'anys i anys d'estudiar anglès, amb un nivell de competència pobríssim en la llengua de Shakespeare i del Washington Post. No és cap crítica al professorat, cosa que seria tirar pedres contra la meva teulada. Però alguna cosa falla. La prioritat, per tant, seria fer una inversió urgent i massiva per millorar l'ensenyament de llengües estrangeres: començar abans, grups més reduïts, actualitzar mitjans i metodologia, el que sigui. Quan els alumnes acabin Secundària amb capacitat de tenir una conversa en anglès, llegir una novel·la en anglès i veure una pel·lícula en anglès, ja parlarem d'ensenyament en anglès.

I quan en parlem, que sigui d'incorporar noves experiències en la pública (que és la pròpia de l'administració, i allà on s'ha de fer innovació pedagògica que requereix un plus d'inversió) i sense que suposi baixar del 50 % en català.

Bé, això lliga amb el començament: que la realitat sigui aquesta encara referma l'argument que aquest és un plantejament per avançar en l'escletxa entre escoles d'alumnat seleccionat i escoles-gheto.

Les vinyetes de Franky són un dels emblemes de les mobilitzacions contra les autopistes a Eivissa, especialment després que el diari que les publicava decidís prescindir dels seus serveis. En solidaritat i per al coneixement públic, aquí teniu una de les que ha fet ja en la seva etapa post-Diario de Ibiza, i publicada a El Jueves.

Trobareu les vinyetes de Franky aquí.

Per cert, haurem de tornar a treure aquest vell logo: