miquel àngel llauger

Diumenge recreatiu-reivindicatiu. A la foto, a la necròpolis talaiòtica de Son Real, on una colla de domingueros ens hem sumat a la marxa contra el camp de golf de la plataforma "Son Real no té preu". El golf de Son Real ho té tot: és un mega-camp de 27 forats, oferta hotelera complementària de 500 places, multiplicació d'edificacions (restaurant, club social, spa...), desfiguració d'un paisatge verge, desprotecció del patrimoni arqueològic, ocupació de camins públics, manca de garanties que tota l'aigua sigui depurada... Com us deia: ho té tot. No hem de deixar que el facin, no hem de deixar que el facin, no hem de deixar que el facin. Per cert: a la foto, som el que surt amb cara d'al·lucinat.

Comptar els morts pot ser un exercici macabre, però també un imperatiu de coneixement i difusió de la veritat. Iraq Body Count és una web que se n'encarrega.

Iraq Body Count comptabilitza únicament els civils morts, i fa un minuciós treball de recopilació i contrast de la informació. La web inclou exhaustives bases de dades sobre perfil de les víctimes, distribució geogràfica, tipus d'armament utilitzat, etc. Duen el projecte una dotzena llarga d'investigadors, professors universitaris i periodistes del Regne Unit i Estats Units.

Quan es compleix el tercer aniversari de la invasió d'Iraq, el macabre marcador se situa entorn dels 35.000 morts des del març de 2003: entre un mínim de 33.679 i un màxim de 36.795.

Les dades d'Iraq Body Count confirmen la impressió que té qualsevol seguidor de les notícies: la situació empitjora. 20 morts per dia el primer any, 31 morts per dia el segon any, i 36 el tercer.  

¿És possible que en una pàgina web d'esquerres es compari el judici a Milosevic, carnisser dels Balcans, deixeble de Hitler i d'Stalin, amb el cas Dreyfus? ¿Que un altre article de la mateixa pàgina s'aculli a la tesi que Milosevic ha estat enverinat? ¿Que haguem de llegir aquesta surrealista valoració del paper històric del sàtrapa: "Difícilmente podía Milosevic seguir siendo un líder serbio y no apoyar a los serbios. Abraham Lincoln fue canonizado por invadir el Sur e impedir su secesión, pero Milosevic fue condenado por tratar de proteger la integridad territorial de Yugoslavia"?

Són opinions minoritàries i dels més il·luminats, és cert, però no deixen de reflectir una certa prevenció esquerrana a l'hora de denunciar els crims dels que han són o han estat enemics dels Estats Units.

Un propòsit per a l'esquerra: que la crítica a la política de la hiperpotència hegemònica no ens cegui el judici, convertint en demòcrates i defensors de la justícia a tots els enemics de l'Imperi...

Milosevic va ser un assassí de proporcions descomunals, i el seu judici a mans d'un Tribunal Penal Internacional, amb totes les seves imperfeccions, és (o era...) una passa en la bona direcció de construir una sistema penal internacional.

¿O és que no volem que Mladic i Karadzic compareguin davant el Tribunal de La Haia?

Llegiu a l'editorial de la revista Discovery Dsalud el negoci que s'ha muntat Donald Rumsfeld, el Secretari de Defensa dels Estats Units, amb la grip aviària i el Tamiflu. Resum: el 1997 Rumsfeld presidia Gilead, una empresa farmacèutica que ven a la multinacional Roche la patent del Tamiflu, un medicament contra la grip. Quan esclata el pànic mediàtic global de la grip aviària, l'Administració Bush recomana l'ús del Tamiflu i en compra 20 milions de dosis. Arreu del món el Tamiflu es ven com rosquilles, tot i que molts de metges dubten de la seva efectivitat fins i tot en els casos de grip comuna. Els ingressos per la venda del Tamiflu passen dels 254 milions el 2004 a més de 1.000 milions el 2005. Resulta, però, que Gilead, en virtut d'un acord amb Roche, continua rebent una part important dels beneficis de les vendes del Tamiflu, i resulta que Rumsfeld continua essent un dels principals accionistes de Gilead...

Una típica teoria conspiratòria? Bucejau per Internet i ho trobareu tot: la nota oficial del nomenament de Rumsfeld com a president de Gilead, l'acord entre Gilead i Roche, les xifres de vendes del Tamiflu... Fins i tot, un mitjà tan poc sospitós d'esquerranós i anti-sistema com és la CNN dóna detalls del valor de les accions de Gilead que encara conserva Rusmfeld (entre 5 i 25 milions de dòlars) i de l'increment de fortuna que li ha suposat el boom (tan espontani) del Tamiflu: com a mínim, un milionet de dòlars.

I que no és guapo, això?

Com a comentari a un article anterior d'aquest blog, un amic periodista m'introdueix un comunicat del Sindicat de Peridiostes. Per afavorir la seva visibilitat, el reproduesc aquí, en categoria de nou article:

El SPIB alerta sobre un acomiadament a una empresa contractada por IB3.

El SPIB exigeix a IB3 que l'acomiadat retori al seu lloc immediatament.

L'empleat havia d'encapçalar una possible candidatura al comitè d'empresa a las primeres eleccions per negociar un conveni.

El Sindicat de Periodistes de les Illes Baleares (SPIB) vol traslladar a l'opinió pública la seva enorme preocupació pel malestar i tensió existent entre els treballadors de l'empresa dels mitjans d'explotació contractada por IB3, després de l'acomiadament d'uns dels tècnics d'aquesta empresa. L'alerta s'ha disparat quan s'ha conegut que l'acomiadament sembla una represàlia atès que l'empleat havia d'encapçalar una possible candidatura al comitè d'empresa a les primeres eleccions per negociar un conveni que ordeni les garanties d'aquest grup de 200 persones en precari.

Primera: amics del món de l'ensenyament em parlen de trucades telefòniques, des de la Conselleria a determinats centres, convidant-los a apuntar-se a l'ensenyament trilingüe, i oferint-los les facilitats necessàries en termes de formació del professorat, etc. La convocatòria oberta per als centres que ho sol·licitin és en realitat una convocatòria per a centres prèviament seleccionats. Quins? Teniu cinc segons per contestar.

Segona: qui està aplaudint la iniciativa i instant el govern a fer via (i qui s'ha erigit en entitat informadora per a pares perquè sol·licitin que la seva escola s'aculli al programa) és AFA (Asociación Familiar de Baleares). Qui és AFA? El seu president és José Ignacio Pérez Argüelles, que va ser l'organitzador de l'anada a Madrid dels manifestants contra la llei del matrimoni homosexual. Antoni Camps, un altre membre d'AFA, va declarar en una taula rodona a Ciutadella que "la mayoría de los que abusan de menores son homosexuales".

A la Comissió temporal del Parlament Europeu que estudia les possibles presons il·legals de la CIA a Europa i el pas (més que possibles) de vols de la CIA amb detinguts il·legals per aeroports europeus, ahir va comparèixer el ciutadà alemany d'origen libanès Khaled El Masri, que va ser segrestat a Skopje (Macedònia) i transportat a Kabul en un avió de la CIA que havia partit de Son Sant Joan. El Masri ha relatat a la premsa occidental les tortures de què va ser objecte a Kabul, abans de ser alliberat sense càrrecs.

Segons despatxos d'Europa Press i d'Efe, alguns eurodiputats, entre els quals es troba l'eurodiputat espanyol del PP José Ignacio Salafranca, es dedicaren a interrogar la víctima, en lloc d'intentar aclarir les circumstàcies de la seva detenció, que era l'objecte d'investigació. ¿És veritat que vostè va participar a la guerra del Líban formant part del grup "Déu és únic"? ¿Ha tengut vostè contactes amb grups terroristes? ¿Ha manejat vostè explosius? El Masri, per cert, ho va negar.

És com aquells advocats que, en un judici per violació, demanen a la víctima si no duia la falda massa curta...

El PSIB (Francina Armengol) aclareix que no ha renunciat a "l'esperit de l'ecotaxa". Nosaltres, ni a l'esperit ni als doblers que recaptava, ni als projectes de regeneració ambiental que s'hi podien dur a terme, ni tan sols a la fermesa davant els poder fàctics.

La web www.fideus.com té aquest blog a la seva secció d'enllaços, a la pàgina d'inici. A més a més, les estadístiques que puc consultar des de l'àrea d'administració m'informen d'un nombre respectable de visites des de www.fideus.com

Per això, fideuers, us faig aquesta nota d'agraïment públic, encara que no sé qui sou. Acompanyada, naturalment, d'una recomanació als lectors d'aquest blog que visitin www.fideus.com. La recomanació no és de compromís. Conté interessants reculls d'articles, incloent per exemple un recull sobre la qüestió de "progressistes" que incorpora punts de vista ben diferents, i és una bona pàgina d'enllaços, ben organitzats, cap a altres llocs de la xarxa d'interès político-social (des de l'esquerra, of course) i cultural.

Amb aquesta equilibrada imatge celebra el Consell de Mallorca el primer any de l'aprovació del Pla Territorial de Mallorca (la febre commemorativa és imparable...), amb pàgina sencera i a tot color a la premsa, pagada per tu i per mi.

Us oferim el gloriós paràgraf explicatiu, en un experiment literari d'intercalació del text amb fragments del lliure flux de consciència d'un lector que és un seguidor més o menys atent de la nostra vida política:

ARA FA UN ANY QUE VÀREM TROBAR

EL PUNT D'QUILIBRI

I Aniversari del Pla Territorial de Mallorca

Protegir el territori i augmentar la qualitat de vida. Pareixien dos conceptes incompatibles (qui ho diu? els conceptes incompatibles sempre han estat destrucció del territori i qualitat de vida), fins l’elaboració del Pla Territorial de Mallorca (la pedra filosofal!!). Gràcies a aquestes directrius, Mallorca veu protegit el seu medi natural (el va votar el PP, el retallador de parcs naturals) i el seu patrimoni cultural (La Real, Son Real, Síquia d’en Baster… voleu més protecció?), i, alhora, gaudeix de noves i còmodes infraestructures en carreteres (còmodes, sobretot, per als promotors urbanístics que van guanyant noves fronteres) i ferrocarrils (no es deu referir a noves línies, perquè ningú no les veu…). Mallorca innova en la creació de les noves vies-parc (de les quals només sabem que serviran a la turistització de l’interior de l’illa) i en la reconversió d’àrees turístiques (com la de Sa Ràpita: 5.000 noves places a canvi d’un hotel obsolet!). Mallorca i tu (qui?) estau d’enhorabona. Perquè Mallorca ets tu (insistesc: qui ?).