miquel àngel llauger

`

D'un costat, els que ofereixen un cotxàs a qui assassini l'autor d'alguna de les caricatures de Mahoma, o els que varen matar el cineasta holandès Theo Van Gogh, autor d'un video de denúncia de la situació de la dona a l'Islam.

D'un altre costat, els que aquesta nit passada han atemptat contra el teatre on Leo Bassi presenta el seu espectacle Revelación, o els que tracten de prohibir l'exhibició de la pel·lícula El Codi Da Vinci (propaganga gratuïta a un subproducte cultural, per cert).

I tanmateix, uns i altres al mateix costat. Perquè la batalla no és entre Occident i l'Islam, sinó entre democràcia i teocràcia.

Ishiguro, nascut a Japó però criat i format literàriament a Anglaterra, és l'autor de l'esplèndida "Les restes del dia", de l'estranya però més que interessant "Els inconsolables" i de "Quan érem orfes". Fa poc ha tret "No em deixis mai" (a Empúries, en català), una novel·la que situa Ishiguro a l'alçada del dream team de Julian Barnes, Ian McEwan i Martin Amis. Res a envejar, i us ho diu un fan de Barnes i McEwan.

Captivadora i rodona. Un relat minuciós, amb la delicadesa psicològica que només dominen els anglesos, en una atmosfera de misteri i d'irrealitat. Uns infants refinats i vulnerables, en una internat que és mig paradís i mig presó, viuen sota l'ombra d'un secret terrible que han d'anar descobrint. Amb elements de ciència-ficció (inevitable recordar Blade runner), però amb la capacitat d'anar més enllà del gènere, d'usar del gènere allò que interessa per construir un thriller al·legòric que recorre tots els temes d'Ishiguro: la infantesa com a pàtria d'on vivim exiliats, el laberint de la identitat, la solitud.

Franky era, fins fa dos dies, humorista gràfic del Diario de Ibiza. Fins fa dos dies perquè ja no ho és. El seu pecat? Haver fet, de manera reiterada i alevosa, dibuixos relatius a la invasió d'Eivissa per l'asfalt. Vinyetes com aquesta:

Això de les caricatures és un problema, darrerament.

Feis CACs (Tripartit), encarregau informes secrets sobre periodistes (Pujol), promoveu congressos internacionals sobre codis de conducta periodística (Moratinos). Mals temps.

Good night and good luck.

Per cert: informa Eivissa confidencial que El Jueves s'interessa pel treball de Franky.

El pla de sanejament presentat avui per la SEPI i RTVE als representants sindicals no està dictat, òbviament, per una òptica de veure els mitjans de comunicació públics com un servei públic de qualitat. No: reducció de costs, optimització, competitivitat amb les cadenes privades, programació en funció de criteris comercials, etc.

El pitjor, però, és la sentència de sanejament i d'optimització que cau sobre els Centres Territorials: seran una subdivisió de l'Àrea d'Informatius, amb emissions limitades a una "desconnexió informativa" de 30 minuts de dilluns a divendres.

Molt de TDT i molt de canal temàtic, però aquesta tecnologia també es podria posar al servei d'una concepció de l'Estat com a realitat plurinacional i plurilingüística, o no?

Pel que fa a Balears, la tasca dels mitjans públics de promoure el català queda a mans d'IB3. SOS.

El Govern fa propaganda gratuïta d'Endesa, i ho fa pel conegut recurs de la publicitat calcada.

Fa uns mesos, Endesa va llançar una campanya que tenia com a motiu principal un "ON" que es repetia a diferents tamanys. La campanya ja era un calc d'una prèvia de l'alemanya EON. La comparació és ben evident, i posa de manifest com els directius d'Endesa s'apuntaven a el que fos abans de caure davant l'OPA separatista del Tripartit:

Avui, la premsa publica una campanya del Govern Balear sobre energies netes. La disposició de les creus suggereix de manera poc dissimulada el moviment dels "ON" d'Endesa, sobre un fons que ha passat de ser un firmament a ser marítim.

El Govern Matas pren posició en la guerra de les OPAs. Ho fa, naturalment, contra els pèrfids catalans. Visca el mercat lliure.

Un banc de sang de Tucson (Arizona) conserva cèl·lules mare de l'infanta Leonor. Es tracta de cèl·lules extretes del cordó umbilical, i es conserven per una possible utilització futura per al tractament de malalties com la leucèmia.

Preguntes:

1. A quan li surt al contribuent aquest caprici de ciència ficció?

2. Alçarà la veu el PP, que ha votat contra la Llei de Reproducció Assistida recentment aprovada?

3. Hi haurà algun pronunciament de la Conferència Episcopal?

4. Es preveu una intervenció militar en el cas de rapte de la cèl·lula reial per part d'una cèl·lula islamista?

5. La finalitat d'aquesta reserva de cèl·lules mare és purament terapèutica o hi ha un objectiu secret de clonació?

6. En el cas que hi hagi un objectiu de clonació, es tracta només de comptar amb una infanta de reserva per a l'eventualitat de desaparició prematura?

7. O bé es tracta d'una mesura de pressió sobre la infanta, que sempre veurà com pesa sobre ella l'amenaça de substitució per la germana clònica en cas de comportament inadequat per a una membre de la Casa Reial?

8. És, tot plegat, una maniobra de l'astuta Letízia, que podrà donar a la seva filla una vida regalada de balnearis i diversió mentre la fotocòpia made in Arizona s'ha d'empassar totes les recepcions, inauguracions i audiències?

9. Hi ha una estratègia de multiplicació de les infantes a fi de poder oferir reines pata negra a totes les nacions sorgides del trencament d'Espanya que està començant amb l'Estatut?

10. Cal una modificació de la Constitució perquè una reina passada pel taller mecànic de Tucson pugui exercir la prefectura de l'Estat?

Abel Matutes. Roda de premsa a Eivissa, dijous passat.

Missatge explícit: Oferesc 300.000 euros a qui pugui donar una prova concloent de la relació de les meves empreses amb les constructores de les autopistes. És cert que sóc conseller de FCC, però no compta. És cert que una empresa meva té a mitges amb MAB, una altra de les adjudicatàries, una pedrera, però no compta. També és cert que aquesta pedrera subministra materials per a les obres de les autopistes, però, naturalment, tampoc no compta.

Missatge implícit: Sí, les meves empreses tenen connexions amb les obres de les autopistes. I què? No em vingueu a empipar, ara!

Abel Matutes ha oferit una "recompensa" de 300.000 euros a la primera persona que pugui aportar alguna prova concloent de la participació de qualsevol de les Empreses Matutes en les empreses constructores de les autovies d'Eivissa.

En aquesta versió siciliana del "¿Quién quiere ser millonario?", la banca sempre guanya, perquè fixa les regles. Que Abel Matutes sigui conseller de FCC, una de les empreses adjudicatàries, no compta. Que tingui a mitges amb MAB, una altra de les constructores adjudicatàries, la pedrera de Cas Capità, que és la que subministra grava per a les obres de les autopistes, tampoc no compta.

Abel Matutes, d'altra banda, no ha oferit ni un sol euro a qui demostri que el projecte de l'accés a l'aeroport resulta més que interessant per als seus interessos: a qui demostri que els passos subterranis estan col·locats a benefici d'una indústria seva, a qui demostri que el projecte inclou vials d'accés a determinades urbanitzacions, o a qui demostri que inclou boulevards d'embelliment d'altres urbanitzacions.

Les regles del joc del concurs són, per tant, la prova més concloent de la vinculació.

Reclam els 300.000 euros.

Avui he estat a Can Malalt, la casa on dimarts passat varen entrar les màquines de l’empresa que fa l’autopista d’Eivissa a l’aeroport, i a Ca na Palleva, el fortí de la resistència. És difícil resumir el que està succeint a Eivissa.

El projecte de l’autopista està fet a mida dels interessos d’Abel Matutes, a qui la gent es refereix, baixant la veu, com a “ell”. No és una afirmació gratuïta: el projecte crea túnels per respectar les seves propietats, fa vials d’accés a les seves urbanitzacions en construcció, i inventa boulevards d’embelliment de les seves urbanitzacions ja construïdes.

Les constructores entren dins de les propietats amb actes d’ocupació que són un bunyol legal.

Les màquines fan atacs selectius i intimidatoris contra les propietats de militants d’esquerra i membres destacats de la plataforma. El cas de Can Malalt és ben clar: les màquines no segueixen cap ordre, ni toquen cap de les finques adjacents. Simplement es llança un míssil intel·ligent, teledirigit des dels despatxos.

I el delegat del Govern, del PSOE, envia policies i guàrdies civils per desenes, que detenen activistes i fan cordons de protecció per on avancen les excavadores de l’arbitrarietat.

Divendres també va passar que 22.000 persones es varen manifestar contra les autopistes.

A http://www.eivissaconfidencial.com teniu informació cada dia.

Llegiu la informació a El Pais d'avui sobre els informes que li feien a l'Honorable Jordi Pujol amb detalls sobre si els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio eren afins o no, o fins i tot sobre si ho eren els seus familiars.

La frase més grollera és la que es lamenta que no s'hagués fet "una bona purga per poder accedir a un treball en aquesta casa".

La perla és el comentari sobre el presentador de 30 minuts: "Intenta ser neutral. Ho és massa. No dóna opinions compromeses".

Rellegim: ho és massa.

Good night and good luck.