miquel àngel llauger

Abel Matutes: "Esta carretera también me machaca a mí" (El País, 19 de febrer)

Miquel Àngel Borràs: "Nuestros forestales repartieron propaganda de UM voluntariamente" (El Mundo-El Día de Baleares, 17 de febrer)

Supera això, Buenafuente. Si pots.

 L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha formulat una pregunta a La Comissió Europea i al Consell de Ministres de la Unió Europea demanant si la UE pensa pensa alguna mesura sobre la prohibició d'una edició del diari El Mundo que portava un article d'Ali Lmrabet. Igualment ho ha fet el diputat Joan Herrera, que ha fet una pregunta al govern espanyol.

Alternativa EU-EV va tenir Ali com a convidat fa poc, i vàrem quedar encantats amb la seva presència. Em permetreu que digui que hem pres part en la iniciativa d'aquesta pregunta. El text de la pregunta és (el català encara no és llengua oficial de la Unió Europea ni del Congrés, però tot arribarà):

El pasado 2 de febrero, el gobierno de Marruecos prohibió la circulación en el país de la edición del día del diario español El Mundo. El Mundo publicaba, bajo el título "Mohamed VI confinó a su madre por tener una amante", una entrevista a un antiguo agente de los servicios secretos marroquíes. El título de la entrevista no era más que la trascripción de unas declaraciones hechas por alguien que se identificaba con su nombre.

La entrevista la firmaba Ali Lmrabet, ciudadano marroquí actualmente residente en España, que ejerce como corresponsal de El Mundo en el área del Magrib. Ali Lmrabet ha visto cómo las autoridades marroquíes cerraban sus publicaciones por supuestas injurias contra la monarquía, ha sufrido penas de cárcel, y actualmente pesa sobre él una prohibición de ejercer el periodismo en su país durante diez años.

El caso de Ali Lmrabet ha tenido un gran eco internacional, y organizaciones como Reporteros Sin Fronteras han denunciado que las penas que le han sido impuestas constituyen un atentado contra la libertad de expresión. Reporteros Sin Fronteras ha vuelto a expresar su condena, con motivo de la prohibición de la circulación de la citada edición de El Mundo.

¿Qué actuaciones tiene previsto llevar a cabo la Comisión/ el Consejo ante la prohibición en Marruecos de la circulación de un medio de comunicación editado en un país miembro de la Unión Europea?

En el cas de la pregunta el govern, les preguntes finals són:

¿Qué opinión le merece al Gobierno este ataque a la libertad de prensa en Marruecos?

¿Qué actuaciones de protesta tiene previsto Gobierno ante la prohibición en Marruecos de la circulación de un medio de comunicación editado en España?

¿Qué gestiones tiene previsto el Gobierno para proteger la libertad de circulación en Marruecos de los medios de comunicación

 Les notícies parlen de cignes malalts...

Les coses deuen anar malament, quan els cignes emmalalteixen i moren.

Escoltau els poetes. La poetessa argentina Alfonsina Storni va escriure un poema anomenat "El cisne enfermo", que toca rellegir aquests dies. Com a mostra, van quatre versos de preciosisme modernista:

El cisne es un enfermo que adora al dios de oro;
el sol, padre de razas, fecunda su agonía.
por eso su tristeza es una sinfonía
de flores que se entreabren en las sombras del lloro.

Alfonsina Storni va morir als 45 anys. Va acabar amb la seva pròpia vida submergint-se  a les aigües de Mar de Plata.

L'agonia dels cignes ens posa malencònics...

Van algunes idees molt personals (preferències, més que idees, sense cap ànim de pontificar o de reglamentar un món que defuig les regles). Res de cavil·lacions sobre el periodisme ciutadà, la democratització de la informació o el trencament de les fronteres entre els que informen i els que són informats. Només algunes consideracions, més aviat d'urgència i d'anar per casa, sobre com crec que han de ser els blogs per funcionar i per contribuir de veritat a una millora de la qualitat deliberativa, informativa i democràtica de la nostra vida social. Està fet a partir  d'un article que he publicat al Diari de Balears (amb algun retall i algun afegitó). Perquè vegeu com és de complicat el món, aquesta nota incompleix les pròpies idees que exposa (incompleix els punts tercer i setè).  

Primer. Un blog és un blog. Aquesta tautologia vol dir que un blog no és una web estàtica. Un blog normalment està inserit en una xarxa de blogs i té els seus propis circuits d'intercomunicació i el seu públic de bloggers, i això imposa unes determinades regles del joc.

Segon. Un blog no funciona bé sense una freqüència mínima d'actualització. No cal inundar la xarxa amb quatre intervencions diàries, ni tan sols és «obligatori» esser-hi cada dia ni cada dos dies, però un blog no funciona si l'usam com a pàgina a la qual un pot anar aportant alguna novetat cada dues setmanes. El blog cerca crear a l'internauta un cert hàbit de veure què hi ha avui, al blog d'en Pere o de na Maria.

Tercer. El blog prefereix les notes breus. No m'agraden tant els blogs amb llarguíssims articles o cròniques, sinó els que tenen notes de poca extensió, com més àgils millor en la redacció. El fet que l'escriptor no tengui limitacions d'espai no l'ha fer oblidar que el seu lector exerceix la navegació ràpida de blog en blog i s'atura molt més en la nota d'un o dos paràgrafs que en la parrafada.

Quart. El blog ha d'anar signat, per una persona o per un grup identificable. Sé que tant la pràctica com la teorització de molts avalen l'anonimat però vull manifestar preferències clares (insistesc, preferències sense voluntat reglamentadora) sobre la qüestió. Hi ha una prevenció (no vull dir un prejudici) respecte de si fer un blog amb firma personal és un acte de vanitat. És molt més cert, però, que al lector l'incomoda l'anomimat: si llegeixo una cosa interessant, vull saber qui me la diu. A la societat deliberativa, les opinions van associades a individus lliures. A més, qualsevol coneixedor dels fòrums telemàtics sap que l'anonimat és el gran encobridor de l'exabrupte i de la insídia.

Cinquè. El blog personal ha de ser personal. Una altra tautologia, però m'explicaré: el blog no és una pàgina oficial. El blog és per a la notícia del dia, o el comentari del dia, però no per al comunicat oficial del dia de la institució, per a la qual cosa ja hi ha la web de la institució. Naturalment, el caràcter «personal», tal com a mi m'interessa, té més a veure amb aportació d'opinions i d'una visió pròpia que amb l'explicació d'intimitats sentimentals o eròtiques, una altra plaga de la blogosfera.

Sisè. El blog és espai públic. El mitjà no ens ha de confondre: escriure en un blog és actuar a l'espai public, és situar-se a l'àgora. El blog té, indubtablement, un caràcter diferent al mitjà escrit o a la televisió, i això determina els continguts. Però no és clandestí, i convé fer-se a la idea que no hi hem de posar res que no estaríem disposats (pel to o per la informació) a veure reproduït en tipografia grossa en un diari de gran circulació. El blog no pot ser excusa ni per l'ultratge ni per la informació sense credibilitat.

Setè. El blog no és per a refregits. N'hi pot haver (com aquesta mateixa nota!) però ha de ser més que un magatzem d'articles i escrits que originalment tenien un altre fi o que han tengut una altra publicació. El blog prefereix l'obra orgininal.

Què en trobau?

Escenari: una ferreteria d’un poble del nord de Mallorca.

Personatges: un empleat, i un grup de compradors, a un dels quals anomenarem l’imbècil. Té una cinquantena d’anys, és calb i grandot. Si fos americà i visqués dins un conte de Raymond Carver, duria una camisa de quadres. Com que és mallorquí, duu una camisa que no deixa cap petja en el record de qui va presenciar l’escena.

COMPRADORA (assenyalant amb el cap un prestatge amb aparells elèctrics): Teniu lladres?

EMPLEAT: Com els voleu?

L’IMBÈCIL (interrompent): N’hi ha molts de lladres, pes carrer! Pots triar: moros, filipinos, colombians…

(Fa una pausa. L’empleat somriu, la compradora fa un sospir d’assentiment resignat. L’imbècil continua)

L’IMBÈCIL: Els podries enxufar a tots, a veure si s’enrampaven!

(Alça el cap, i fa una mirada de torero entorn seu, per comprovar les rialles de tothom).

COMPRADORA: Ai, Déu meu…

EMPLEAT: No, si no te dic…

Tants de segles de civilització, per això.

URGENT- URGENT- URGENT

CAMPAMENTS DE REFUGIATS INUNDATS

Pluges sense precedents durant tres dies seguits han inundat els campaments de refugiats sahrauís a la regió desèrtica de Tindouf.

- Les condicions de vida de la població refugiada, que ja eren molt precàries, ara són catastròfiques.

- Més del 50 % de les infraestructures han quedat arrasades.

- Els escassos estocs d'aliments i medecines s'han perdut completament.

- 12.000 famílies s'han quedat sense habitatge i sense les poques pertinences que tenien.

Necessiten

AJUDA D'EMERGÈNCIA
L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL POBLE SAHRAUÍ DE LES ILLES BALEARS US DEMANA UNA APORTACIÓ, QUE PODEU FER AL COMPTE CORRENT:

                          LA CAIXA       2100-0973-34-0200013879

Gràcies per la vostra col·laboració.

L'Opus Dei ha trobat solar per una nova escola. El Govern els ho ha posat fàcil:els ha venut un solar del Parc Bit a preu de saldo, un solar que no tenia qualificació de zona escolar. Per això hi ha els amics...

En vista d'aquesta afinitat, l'executiu Matas podria aplicar, a les seves reunions de Consell de Govern, la doctrina d'aquesta escola de separar nins i nines. Els consellers (mascles) farien reunió sota la presidència de Jaume Matas i les conselleres farien reunió a part sota la presidència de Rosa Estaràs. Aplicant la teoria segons la qual estant separats es despisten menys i rendeixen més, segur que governarien millor.

Nota: a la Consellera Cabrer la posaríem amb els homes, a veure si es despistava una mica i no tenia aquest espectacular rendiment asfaltador...

Llegiu amb atenció la història de ficció següent i triau la interpretació que us sembli correcta.

Na Maria Antònia Domenge és molt bona col·leccionista de cromos. Un dia, es troba que en té un de repetit que està molt cercat pels col·leccionistes. A l'hora del pati, fa un rotllet amb els seus companys de classe i els diu: "Tinc aquest cromo repetit, i sé que molts de voltros el voldríeu. M'escriviu en un paper què en faríeu si fos vostre, i el vendré, per cinc pessetes, a qui trobi que més s'ho mereixi".

Aleshores, hi ha companys de classe que li diuen que podria vendre el seu cromo per més de cinc pessetes: per deu, o potser per quinze. Na Maria Antònia Domenge és taxativa: "Això m'és igual. El vendré per cinc pessetes i si algú me n'ofereix deu, o quinze, no ho tendré en compte"

Opcions:

a) na Maria Antònia Domenge és una persona desinteressada, que no pensa mai en els doblers, i que només vol el millor destí per al seu cromo.

b) na Maria Antònia Domenge és persona de poca vivor, i perd de manera esburbada una oportunitat de fer unes pessetetes.

c) na Maria Antònia Domenge sap ben bé el que fa, i ja s'ho cobrarà amb favors de l'agraciat amb el cromo.

Trobau que fa cara de delinqüent? La cara és el mirall de l'ànima, diuen, i en aquest cas és cert: voluntat, afabilitat i intel·ligència. Què deu haver fet, per haver passat quatre hores al calabós de la Guàrdia Civil, i per estar acusada, ni més ni menys, que de coaccions i de vulneració de drets i llibertats fonamentals? Resposta: ha participat en les protestes pacífiques contra la destrossa d'Eivissa per les autopistes de Matas, Palau, Cabrer i Matutes.

Es diu Marian Suárez, és un dels noms importants d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds a Eivissa (i al conjunt de Balears!).

Li podeu mostrar suports amb comentaris a aquesta nota. Li arribaran.

Una passa més en la política d'apostar per l'ensenyament concertat enfront del públic: una ordre de "foment de la creació de places escolars a centres docents concertats". En resum: pagar-los fins al 50 % de les obres d'ampliació. Casualment, quan la partida per a la rehabilitació de centres públics ha baixat de 55 milions (pressuposts CAIB 2005) a 27 milions (pressuposts CAIB 2006). Teniu la informació completa al document adjunt:

comunicat ajudes per ampliacions de centres concertats.doc