miquel àngel llauger

Vaig setmanalment a un "frontó" (un debat a dos, sempre els mateixos) amb Fernando Rubio, a IB3 Ràdio. Divendres passat, mentre feia el programa tenia davant, a l'altre costat del vidre, un treballador amb l'adhesiu dels treballadors de Salom. Vaig aprofitar els segons finals del programa per manifestar-li la meva solidaritat, que la moderadora del debat va intentar tapar, parlant al mateix temps i alçant la veu. No és que em vulgui posar medalles, però m'ha fet gràcia veure com ho havia vist (sentit, millor dit) un oient, de nom Marc, que m'ha posat un comentari a un post anterior. Gràcies, Marc!

I ja que estam en campanya: si hi ha govern amb el Bloc, la televisió pública no tendrà treballadors en precari.

Aquí teniu el comentari d'en Marc:

Te he escuchado en es fronto de ib3 radio gritando para dar apoyo a los trabajadores y tambien escuche como angela segui gritaba para no dejar escuchar lo q tu decias. es increible que la censura sea tan descarada y que la gente de aqui la siga tolerando.
força i endavant!

Si algú organitza un certamen per premiar el pitjor cartell electoral (el més cutre, el més caspós), els de "Coalició per Alcúdia" presenten una candidatura molt ferma.

Es tan espantós, que al cap de llista li cau (literalment) la cara de vergonya.

Ho diu un article penjat a la pàgina web de la nostra UIB:

La vida és d'esquerres. Almenys en allò que respecta a la simetria dels seus maons bàsics, els aminoàcids, la matèria viva presenta un biaix radical cap a l'esquerra: de les dues possibles imatges especulars amb què es poden presentar les esmentades molècules, els éssers vius estan construïts només amb una, l'esquerrana (aminoàcids levogirs)...

Així, doncs, no dugueu la contrària als aminoàcids: votau esquerres.

I, posats, votau l'esquerra que ho és de veritat, no la que mira de viatjar al centre on suposadament hi ha la gran pesquera de vots.

Votau Bloc, vaja.

Avui matí he acudit a la concentració dels treballadors de Salom-IB3, i me n'he anat, una vegada més, empegueït del govern Matas. Empegueït, en aquesta ocasió, de tenir una radiotelevisió pública que té subcontractat el gruix de la seva feina tècnica a una empresa que no fa contractes fixos, maltracta els treballadors i paga sous de misèria. Com a homenatge als treballadors de Salom-IB3, aquest tall de les emissions d'IB3: explicacions sobre les qualitats medicinals de la sàlvia amb pancarta reivindicativa de fons. Salut, companys de Salom!

Avui he anat a un centre de Secundària a presentar un sol·licitud de pre-inscripció. Se m'ha informat que la relació d'admesos es podrà consultar dia 29. És a dir, dos dies després de les eleccions!

Tanta propaganda amb la lliure elecció de centres, i mira si han anat vius, per evitar que abans de les eleccions es parlàs d'una altre "no complit"!!!

Les urnes faran justícia, però.

Cimentiments (o no m'asfaltis el respecte) ens proposa Un exvot abans del vot: una setmana de reflexió, abans de votar; una proposta col·lectiva; una manera d'expressar el rebuig a la corrupció i al consum voraç del territori mitjançant la creativitat. Serà al Monestir de la Real, del 19 al 26 de maig. Clicau el cartell per més informació:

(publicat al Diari de Balears de divendres 11 de maig)

Les coses pel seu nom, o no. Hi ha noms que val més no utilitzar: Son Espases n'és un. L'anomenada propaganda institucional (que no és altra cosa que la propaganda del PP que pagam entre tots) deia, en un anunci amb estètica publicitària de bolquers, que el nou hospital se llamará Son Dureta. A l'hora d'anunciar una futura línia de metro i de dessignar la corresponent aturada, davant la disjuntiva d'usar Son Espases (el nom que es vol defugir) o Son Dureta (que induiria a una confusió insalvable), s'opta per Hospital Universitari, sense gaire explicacions de què és el que el fa merèixer l'adjectiu. Si a tots els topònims que estan tacats de corrupció els hem de cercar un nom alternatiu, ja podem anar cercant noves dessignacions per a Andratx (Vora Mar?), Ses Salines (Cas Cavallistes?), Santa Margalida (Son Cintes?), i d'altres.

Canviar les rondalles. El poder reescriu la història a favor seu, ja se sap. El que és una novetat és que intenti reescriure la narrativa de tradició popular. Una de les nostres rondalles més clàssiques és L'Abat de la Real. En una edició escolar que en fa la Conselleria d'Educació i Cultura s'ha volgut evitar La Real, un topònim amb perilloses ressonàncies de monjos combatius i de plataformes que no es rendeixen. Per tant, a l'edició escolar la rondalla passa a dir-se L'Abat i el Rei (i qui no s'ho cregui que ho vagi a cercar). És possible que, a la mateixa col·lecció, La flor romanial passi a dir-se Les mates romanials , i el protagonista, en lloc d'en Bernadet, sigui en Jaumet.

Laberint de propagandes. No tenc el costum de perdre massa hores davant els culebrons d'IB3 però fonts ben informades m'asseguren que Laberint de passions és utilitzat per transmetre missatges electorals més aviat poc subliminals. Resulta que un personatge, davant la mort d'un familiar ric de qui esperava rebre alguna herència, no té altra reacció que lloar la sort que tenim que l'impost de successions hagi estat eliminat. La novel·la és un mirall al llarg del camí, deia Stendhal. Encara no ha arribat el capítol en què l'afortunat hereu envia el seu fill a una escola on pot acollir-se a l'educació trilingüe. Posats així, no seria d'estranyar que als programes gastronòmics de la campanya electoral els cuiners es meravellassin de la sort que tenim de disposar d'una estació soterrada on és possible dur-hi el salmó per fumar-lo gratuïtament.

Siquefunciona.com. A la Plaça d'Espanya, unes efícies immenses i aterridores de Jaume Matas, Rosa Estaràs i Catalina Cirer ens comminen a connectar el nostre bluetooth. No sé si han fet un estudi de quin percentatge de la població major de quaranta anys sap què és un bluetooth. Fins i tot, els que en tenen una idea no entenen molt bé de què va la cosa. Però bé: ells sabran com tudan els seus (o nostres?) doblers. Al mateix anunci, publiciten la pàgina web www.siquefunciona.com, un nom que sona sorprenentment semblant a www.siquierespuedes.com, que és l'adreça de la pàgina web que publicita un conegut medicament contra la disfunció erèctil. No se m'ocorre quina conclusió treure'n.

... d'atacs a la llengua!

... de mentides!

... de corrupció!

... d'autopistes!

... de destrucció del patrimoni!

... de precarietat laboral!

Ja n'hi ha prou, de tot això i de més coses. Si ho voleu ben contat, amb videos fets amb imaginació, humor i creativitat, visitau la web del "Ja n'hi ha prou". Clicau la imatge!

La llista d'escriptors que donen suport al Bloc per Mallorca és de luxe. És a dir: el Bloc, a més de tenir el millor programa, la millor campanya i els millors camdidats, té el suport de la intel·ligència, la sensibilitat i la creativitat.

Aquí teniu la llista:

XAVIER ABRAHAM, SEBASTIÀ ALZAMORA MARTíN, MIQUEL BEZARES, ALFRED BOSCH, MIQUEL CARDELL SANTANDREU, JOSEP RAMON CERDÀ, RAFEL CRESPÍ RAMIS, AINA FERRER TORRENS, BARTOMEU FERRER, ANTONI FIGUERA SALVÀ, BARTOMEU FIOL, BIEL FLORIT I FERRER, CONXA FORTEZA BRUNO, JOSEP ANTONI GRIMALT, BERNAT JOAN I MARÍ, ORIOL JUNQUERES, HECTOR LÓPEZ BOFILL, MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, MIQUEL ÀNGEL MARIA BALLESTER, ANTONI MARIMON RIUTORT, TOMEU MARTÍ FLORIT, ANTONI MAS BUSQUETS, BIEL MESQUIDA, JOAN FRANCESC MIRA, PERE MOREY CERVERA, BERNAT NADAL, JOSEP NOGUEROL, MARIA ANTÒNIA OLIVER, FRANCESCA PALOU, JOSEP PALOU, JOAN PERELLÓ, SEBASTIÀ PERELLÓ, DAMIÀ PONS PONS, NOFRE PONS, PERE ANTONI PONS, JAUME ROSSELLÓ MIR, JOSEP JOAN ROSSELLÓ CUNÍ, JERONI SALOM, MAITE SALORD RIPOLL, GABRIEL ST SAMPOL FULLANA, JAUME SANTANDREU, JAUME SASTRE, ANTONI SBERT, ANTONI SERRA BAUÇÀ, ÀNGEL TERRON, ANTONI MARIA THOMAS, ANTÒNIA VICENS I PICORNELL, MIQUEL ÀNGEL VIDAL PONS...

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Fills del Segle de les Llums, confiats en la capacitat humana de desxifrar els misteris més insondables, no renunciam a donar una explicació racional de res del que s'esdevé davant dels nostres ulls. Ni tan sols (i això requereix dosis substancials de confiança en el poder explicatiu de la Raó) de la proposta de Jaume Matas de construir un Palau de l'pera al Moll Vell de Palma. Van sis hipòtesis, en el benentès que investigacions més acurades poden establir una explicació completa que combini elements de més d'una d'aquestes propostes de treball.

Hipòtesi del venedor. Tots tenim aquell dia en què no sabem dir que no, i que es resol amb l'adquisició de l'enciclopèdia, del robot de cuina o de la línia de cosmètics que ens ha oferit el venedor a domicili del dia. Aquesta hipòtesi sosté que a Jaume Matas l'arribada d'un venedor de Palaus de l'Òpera el va agafar agotat després d'una sessió de fotos, i va optar pel recurs fàcil de llevar-se'l de damunt afluixant la cartera. És conegut el fet que els venedors a domicili treballen a comissió.

Hipòtesi de l'Arc del Triomf. L'objectiu no és altre que fer un edifici que sigui, davant la Història, la petjada del Gran Home sobre el territori que va ser seu. En aquesta hipòtesi, l'Òpera, com a materialització en ciment i vidre de la megalomania del personatge, seria intercanviable amb un edifici de quatre-cents metres en terreny guanyat al mar (model Dubai) o amb un colossal Arc del Triomf de marbre a la Plaça d'Espanya. I no convé donar més exemples per no donar idees.

Hipòtesi del Taj Mahal. El Palau de l'Òpera és un Taj Majal, l'espectacular homenatge de l'emperador Sha Jahan a la seva esposa preferida. D'acord amb aquesta hipòtesi, Sha Matas posaria els recursos del seu sultanat a disposició del seu desig incontenible de fer el millor regal possible a qui li té el cor robat, per a qui una Conselleria de Cultura sembla un obsequi del tot mancat de majestuositat.

Hipòtesi de l'skyline. L'skyline marítim de la ciutat de Palma, marcat per a presència d'edificis tan obsolets com la Seu, l'Almudaina o la Llonja, necessita una remodelació que el situï al segle XXI. El Palau de l'Òpera, segons aquesta hipòtesi, compliria la doble funció d'aportar un imprescindible embalum de ferros i vidre i de servir de pol magnètic al voltant del qual prosperen els no menys necessaris paral·lelepípedes de pisos d'alt standing.

Hipòtesi de «més que Joan Pons». Les espectaculars tanques de Rosa Estaràs poden haver provocat en Jaume Matas el pànic de tenir un resultat electoral molt pitjor que el de la seva candidata al Consell. Aquesta hipòtesi explica l'Òpera com un intent de fidelitzar per a la llista parlamentària el multitudinari vot dels amants del bel canto, encisats per la proposta d'Estaràs de posar Joan Pons al front del Teatre Principal. El nostre més gran valor operístic passaria, així, a dirigir el segon teatre d'òpera més important de la província.

Hipòtesi de l'excedent de ciment. Sexanta mil persones es varen manifestar a Palma reclamant la fi de la invasió de ciment sobre l'illa. Tot i que no n'hi havia cap dels seus, a Jaume Matas el va convèncer la magnitud de la protesta. Aquesta hipòtesi veu l'origen del Palau de l'Òpera en la necessitat d'absorbir la inèrcia constructiva que crearia la sobtada conversió de Matas al proteccionisme. Un excedent de ciment per col·locar, una addicció que no es pot tallar de cop sense traumes.