Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Carner

mllauger | 06 Febrer, 2017 21:34

(publicat a l'AraBalears, 28/1/17)

Josep Carner és el cim de la poesia catalana. Com que tinc poc espai, no oferiré altre argument que el pur goig de llegir-lo. Alguna vegada s’ha fet servir el sintagma “alegria estètica”. És ben bé això: llegir Carner fa que es disparin els neurotransmissors de la felicitat. Per aquest motiu la publicació del primer volum de les seves obres completes és un esdeveniment editorial de primer ordre, i ho és encara més una vegada vists el rigor i l’exhaustivitat filològiques que hi fa servir Jaume Coll, el responsable de l’edició. Ja tenim els poemes de Carner, no només oferts sempre com una pàtria (com va dir Ferrater i com recorda el títol d’aquestes columnes meves), sinó amb tots els detalls de publicació i de variants documentats amb prolixitat. Un luxe.

Malgrat el lloc que ocupa Carner al cànon, l’oferta carneriana a les llibreries és més aviat minsa. Quan s’hagi completat la publicació dels vuit volums d’obres completes de Carner, tindrem un monument literari editat amb categoria perfectament digna d’Oxford. Haurem omplert el buit? No ben bé. Podria succeir que el lector que vol llegir Carner però que no vol una edició amb tres o quatre versions d’un mateix poema, i que no necessita ni versos numerats ni aparat crític, segueixi desatès. No és la millor situació editorial per a Josep Carner.

L’any 1957 el nostre home va publicar Poesia, un volum amb un milenar aproximat de poemes. Era el fruit d’una immensa feina de selecció, revisió i reordenació de tota la seva obra poètica. El cim del poeta de qui he dit que és el cim. El llibre que alguns ens duríem a l’illa deserta. Doncs bé: aquest llibre, ara mateix, no es pot comprar. Serà el volum tercer de les obres competes. ¿Seria molt demanar, que arribàs aviat? I més encara, ¿seria molt demanar, que existís, al costat de l’edició “filològica”, una de planes netes, amb salt de pàgina després de cada final de poema? Per allò dels neurotransmissors.

Shakespeare, Sellent i el vers

mllauger | 02 Febrer, 2017 22:00

(publicat a l'AraBalears, 21/1/17)

El darrer trimestre de 2016 va ser editorialment prodigiós, gràcies a un Petraca de qui ja he parlat, un Carner de qui parlaré i un Shakespeare que comentaré ara mateix. Les Versions a peu d’obra de Joan Sellent ja han estat profusament ressenyades: deu de les millors peces de Shakespeare, traduïdes per encàrrec i acabades de crear de manera paral·lela a la posada en escena. El digital de cultura Núvol no podia haver tingut millor estrena en el món tangible del paper.

M’interessa la manera com Sellent justifica la seva opció per la traducció en vers. Ho fa a Traduir Shakespeare, un ebook que recull tres conferències i que Núvol també ha publicat. Sellent hi explica que no tradueix Shakespeare en vers perquè toqui, ni per fidelitat, ni per indicació de cap director. Ho fa amb el convenciment que “en el context d’un escenari, la música del discurs versificat, lluny de ser un simple ornament, és un vehicle decisiu a l’hora de transmetre el sentit”. Aquesta idea condiciona també l’elecció del tipus de vers: Sellent, en lloc de l’esquema monomètric de l’original, fa servir una diversitat de versos basada en la combinació del decasíl·lab (la base) amb altres versos de nombre parell de síl·labes.

Potser la frase anterior ha sonat tècnica, però vol dir, en definitiva, que hi ha una música. I si hi ha música s'ha de poder sentir. W.B.Yeats explicava que llegia els seus poemes marcant el ritme perquè, per llegir-los com si fossin prosa, no valia la pena l’esforç del patró mètric. Els actors han de saber dir un text que no és prosa. No cal que facin una cantarella exagerada, però han d’aprofitar el valor dramàtic de les pauses mètriques, sense forçar (estic citant Sellent de manera gairebé literal) la naturalitat prosòdica. Aquestes traduccions combinen rigor i flexiblitat, al servei d’un vers que ha de ser, sobre l’escenari, una melodia de paraules entenedores.

Ja trenca l'ou

mllauger | 30 Gener, 2017 22:47


No són bons temps:

l’home del fems

declamatori,

que vol que mori

la llibertat,

el gran magnat

immobiliari,

l’atrabiliari

rei de racistes

i de masclistes,

boca de porc

de Nova York,

la quinta essència

de la indecència

ja és president.

No caldran cent

jorns al despatx:

aquest assaig

de dotze dies

de simonies

ha estat ben prou:

ja trenca l’ou

del vell serpent.

Ràpidament

ha fet l’edicte

que fa un delicte

del decidir

si vol parir

o no, una dona.

Des de la trona

de la ignorància,

fa créixer l’ànsia

del món complet

quan nega el fet

que el món s’escalfa.

Fa de mascle alfa,

parlant d’un mur

de ciment dur:

dur com son crani

o com l’urani

de l’armament

que va dient

que vol fer créixer.

I vol la reixa

per a la premsa,

la que defensa

les llibertats.

I els refugiats,

viltat darrera!,

tots cap enrere,

cap als inferns

dels trets eterns.

Mes el coratge

sempre s’engatja

i l’esperança

mai no descansa:

el món s’alçura

contra l’agrura

d’aquest Neró.

Hi ha una remor

de gent que crida.

Se sent la vida

d’aquesta Terra

al crit de guerra:

que foti el camp

en Donald Trump!
 
 

L'amor després de l'amor, de Derek Walcott

mllauger | 28 Gener, 2017 22:09

 

Aquest poema té un punt de Paulo Coelho, però... it's so cute...

 

 

L’amor després de l’amor

 

Vindrà el dia

en què, ple de joia,

et rebràs a tu mateix que arribes

a la teva porta, al teu mirall,

i cada un somriurà quan l’altre el rep,

 

i dirà, seu aquí. Menja.

Tornaràs a estimar l’estrany que vas ser tu.

Dóna-li vi. Aigua. Torna el cor

al cor mateix, a l’estrany que t’ha estimat

 

tota la vida, a qui vas deixar de banda

per algú altre, el que et sap de memòria.

Baixa les cartes d’amor dels prestatges,

 

les fotografies, les notes desesperades,

fes sortir la teva imatge del mirall.

Seu. Fes de la teva vida un tiberi.

 

 

Derek Walcott

 


 

 

traducció de mallauger

 

Aquí podeu llegir l’original

 

 

 

Els Reis de Maribel Servera

mllauger | 18 Gener, 2017 21:20

 
(publicat a l'AraBalears, 14/1/17)

 

La passada nit de Reis, Maribel Servera, que tots sabeu que és una glosadora molt bona, va publicar aquests versos al seu mur de Facebook:

 

Sabates arrenglerades

amb cura al peu de l'ampit.

Ulls que tresquen dins la nit

per descobrir les petjades.

Alegries desfermades

en trobar els regals a dins.

I sentiments clandestins

de retorn a la infantesa.

I l'absoluta certesa

que els nostres Reis són els nins.

 

No som un expert en la qüestió, però crec que difícilment en podem dir una glosa en sentit estricte: ni per la forma de transmissió (escrita, no oral), ni per la llengua que fa servir (amb trets com l’article literari) ni pel temps de composició (que podem suposar ràpid, però que és difícil creure que sigui el de la improvisació, que Servera també domina).

Existeix, ja ho sé, l’etiqueta “glosa escrita”, però diria que és una casella que a “Reis” (el títol de la composició que acabau de llegir) li queda petita. Perquè el que he escrit abans no és cap crítica ni cap denúncia d’un frau: és la constatació que Maribel Servera, com Mateu Xurí, ens ofereix sovint peces que trenquen del tot les fronteres, per si encara en quedaven, entre poesia popular i poesia “culta”. La forma estròfica hi ajuda: Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Llorenç Moyà, entre d’altres, han fet dècimes que tothom entén que són poesia “culta”. Però això tampoc no explica el que volia dir.

El que volia dir és que Maribel Servera i d’altres passegen el títol de “glosadors” però mereixen el de “poetes”, i no precisament dels més fluixos dels que ara fan versos en aquest país nostre. Que hi hagin arribat per un altre camí no té importància. La prova la teniu en la dècima amb què començava aquest escrit: un objecte artístic creat amb paraules ben disposades que provoca en el lector un estremiment. És a dir, un poema. Tornau a llegir-lo i fixau-vos en la descàrrega d’emoció dels dos darrers versos: un poema dels bons.   

 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 124 125 126  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS