comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 13 Febrer, 2017 20:39
(publicat a l'AraBalears, 4/2/17)
És una història coneguda: l’any 1921, Walter Benjamin va comprar un dibuix sobre paper que Paul Klee havia fet un any abans. El títol de la peça és Angelus Novus, i el filòsof la va dur amb ell, sempre que va poder, fins a la seva mort a Portbou. Era l’única pertinença valuosa que tenia. Benjamin s’hi va inspirar per escriure el seu passatge potser més famós, aquell que parla de l’àngel de la història, que vola cap enrere amb la mirada fixa, espaordida, en un munt de runes que s’amunteguen cap al cel. “Aquesta tempesta és allò que anomenam progrés”. De Klee, Benjamin i l’àngel, per als interessats, n’ha escrit amb autoritat Gershom Scholem.
Quan Jordi Carrió, poeta barceloní, va veure la desafortunada actuació que Adif, empresa estatal d’infraestructures ferroviàries, va fer a l’estació de Portbou, hi va percebre una profanació que confirmava la idea de Benjamin que la història no és més que una successió infeliç. Amb aquest punt de partida, Carrió basteix una poderosa lectura poètica de la història d’Europa, que és també una reflexió sobre el destí individual en un món de tenebres. Ens ho ofereix en el volum L’estació de Portbou. El diàleg entre els poemes i les belles fotografies en blanc i negre de Manel Esclusa fa d’aquest llibre de Curbet Edicions un objecte d’art.
La mirada horroritzada de l’'Angelus Novus' de Jordi Carrió no s’atura al nazisme ni al franquisme. L’Europa que avui deixa morir milers de persones a les seves fronteres continua essent “un continent de portes desencaixades i panys rovellats”, un continent “de multituds abocades a l’oblit sense permís per estendre els braços i oferir les mans”. O, com diu un altre poema de contundència singular, “un continent que té gastades totes les mentides”. Un filòsof d’arrels jueves que fugia de la França ocupada i que va topar amb la policia franquista ens interpel·la: “Walter Benjamin no respon. / Walter Benjamin és qui pregunta”.
mllauger | 06 Febrer, 2017 21:34
(publicat a l'AraBalears, 28/1/17)
Josep Carner és el cim de la poesia catalana. Com que tinc poc espai, no oferiré altre argument que el pur goig de llegir-lo. Alguna vegada s’ha fet servir el sintagma “alegria estètica”. És ben bé això: llegir Carner fa que es disparin els neurotransmissors de la felicitat. Per aquest motiu la publicació del primer volum de les seves obres completes és un esdeveniment editorial de primer ordre, i ho és encara més una vegada vists el rigor i l’exhaustivitat filològiques que hi fa servir Jaume Coll, el responsable de l’edició. Ja tenim els poemes de Carner, no només oferts sempre com una pàtria (com va dir Ferrater i com recorda el títol d’aquestes columnes meves), sinó amb tots els detalls de publicació i de variants documentats amb prolixitat. Un luxe.
Malgrat el lloc que ocupa Carner al cànon, l’oferta carneriana a les llibreries és més aviat minsa. Quan s’hagi completat la publicació dels vuit volums d’obres completes de Carner, tindrem un monument literari editat amb categoria perfectament digna d’Oxford. Haurem omplert el buit? No ben bé. Podria succeir que el lector que vol llegir Carner però que no vol una edició amb tres o quatre versions d’un mateix poema, i que no necessita ni versos numerats ni aparat crític, segueixi desatès. No és la millor situació editorial per a Josep Carner.
L’any 1957 el nostre home va publicar Poesia, un volum amb un milenar aproximat de poemes. Era el fruit d’una immensa feina de selecció, revisió i reordenació de tota la seva obra poètica. El cim del poeta de qui he dit que és el cim. El llibre que alguns ens duríem a l’illa deserta. Doncs bé: aquest llibre, ara mateix, no es pot comprar. Serà el volum tercer de les obres competes. ¿Seria molt demanar, que arribàs aviat? I més encara, ¿seria molt demanar, que existís, al costat de l’edició “filològica”, una de planes netes, amb salt de pàgina després de cada final de poema? Per allò dels neurotransmissors.
mllauger | 02 Febrer, 2017 22:00
(publicat a l'AraBalears, 21/1/17)
El darrer trimestre de 2016 va ser editorialment prodigiós, gràcies a un Petraca de qui ja he parlat, un Carner de qui parlaré i un Shakespeare que comentaré ara mateix. Les Versions a peu d’obra de Joan Sellent ja han estat profusament ressenyades: deu de les millors peces de Shakespeare, traduïdes per encàrrec i acabades de crear de manera paral·lela a la posada en escena. El digital de cultura Núvol no podia haver tingut millor estrena en el món tangible del paper.
M’interessa la manera com Sellent justifica la seva opció per la traducció en vers. Ho fa a Traduir Shakespeare, un ebook que recull tres conferències i que Núvol també ha publicat. Sellent hi explica que no tradueix Shakespeare en vers perquè toqui, ni per fidelitat, ni per indicació de cap director. Ho fa amb el convenciment que “en el context d’un escenari, la música del discurs versificat, lluny de ser un simple ornament, és un vehicle decisiu a l’hora de transmetre el sentit”. Aquesta idea condiciona també l’elecció del tipus de vers: Sellent, en lloc de l’esquema monomètric de l’original, fa servir una diversitat de versos basada en la combinació del decasíl·lab (la base) amb altres versos de nombre parell de síl·labes.
Potser la frase anterior ha sonat tècnica, però vol dir, en definitiva, que hi ha una música. I si hi ha música s'ha de poder sentir. W.B.Yeats explicava que llegia els seus poemes marcant el ritme perquè, per llegir-los com si fossin prosa, no valia la pena l’esforç del patró mètric. Els actors han de saber dir un text que no és prosa. No cal que facin una cantarella exagerada, però han d’aprofitar el valor dramàtic de les pauses mètriques, sense forçar (estic citant Sellent de manera gairebé literal) la naturalitat prosòdica. Aquestes traduccions combinen rigor i flexiblitat, al servei d’un vers que ha de ser, sobre l’escenari, una melodia de paraules entenedores.
mllauger | 30 Gener, 2017 22:47
No són bons temps:
l’home del fems
declamatori,
que vol que mori
la llibertat,
el gran magnat
immobiliari,
l’atrabiliari
rei de racistes
i de masclistes,
boca de porc
de Nova York,
la quinta essència
de la indecència
ja és president.
No caldran cent
jorns al despatx:
aquest assaig
de dotze dies
de simonies
ha estat ben prou:
ja trenca l’ou
del vell serpent.
Ràpidament
ha fet l’edicte
que fa un delicte
del decidir
si vol parir
o no, una dona.
Des de la trona
de la ignorància,
fa créixer l’ànsia
del món complet
quan nega el fet
que el món s’escalfa.
Fa de mascle alfa,
parlant d’un mur
de ciment dur:
dur com son crani
o com l’urani
de l’armament
que va dient
que vol fer créixer.
I vol la reixa
per a la premsa,
la que defensa
les llibertats.
I els refugiats,
viltat darrera!,
tots cap enrere,
cap als inferns
dels trets eterns.
Mes el coratge
sempre s’engatja
i l’esperança
mai no descansa:
el món s’alçura
contra l’agrura
d’aquest Neró.
Hi ha una remor
de gent que crida.
Se sent la vida
d’aquesta Terra
al crit de guerra:
que foti el camp
mllauger | 28 Gener, 2017 22:09
Aquest poema té un punt de Paulo Coelho, però... it's so cute...
L’amor després de l’amor
Vindrà el dia
en què, ple de joia,
et rebràs a tu mateix que arribes
a la teva porta, al teu mirall,
i cada un somriurà quan l’altre el rep,
i dirà, seu aquí. Menja.
Tornaràs a estimar l’estrany que vas ser tu.
Dóna-li vi. Pa. Torna el cor
al cor mateix, a l’estrany que t’ha estimat
tota la vida, a qui vas deixar de banda
per algú altre, el que et sap de memòria.
Baixa les cartes d’amor dels prestatges,
les fotografies, les notes desesperades,
fes sortir la teva imatge del mirall.
Seu. Fes de la teva vida un tiberi.
Derek Walcott
traducció de mallauger
Aquí podeu llegir l’original
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |