Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Detalls i saviesa (sobre "Pais de vent", de Jordi Llavina)

mllauger | 10 Setembre, 2011 22:04

Detalls i saviesa

 (publicada a L'Espira el 30 de juliol)

 

 

El poemari País de vent, de Jordi Llavina, va ser guardonat amb la tercera edició del Premi Vila de Martorell de Poesia i ha estat editat a casa nostra, com els dos premiats anteriors, per Lleonard Muntaner. Julià, Colomer, Llavina: tres Jordis i tres bons llibres de versos, tota una mostra d’un premi que exerceix bé la funció d’orientar el lector de poesia que cerca què hi ha de valuós en un panorama caracteritzat per la profusió de títols.

 

 

El lector que conegués els dos anteriors reculls de poemes de Jordi Llavina (La corda del gronxador, 2006, i Diari d’un setembrista, 2007) hi reconeixerà, madurada, la veu d’un poeta que s’estima més el to d’una conversa a la solemnitat o la grandiloqüència, i que construeix els versos confiant en la capacitat del llenguatge de representar el món de les coses i dels afectes. Wordsworth parlava d’utlitzar el llenguatge dels homes comuns, i de l’emoció recordada en la tranquil·litat, i d’aquí sorgeix una de les venes de la poesia contemporània. És la família de poetes anglosaxons com Thomas Hardy i Robert Frost, als quals Llavina també és proper perquè extreuen de l’entorn natural més proper la major part dels pretextos per a la seva reflexió poètica.

 

La poesia de Jordi Llavina excel·leix de manera molt especial en el dibuix del detall. Molts dels seus versos fan pensar en la defensa que feia Gabriel Ferrater de la “concreció imaginativa” com a element essencial de qualsevol formalització artística (ho ha estudiat i explicat el crític Pere Ballart). En una carta a J.V. Foix, Ferrater diu que les imatges, en poesia, han de tenir la qualitat d’una bona definició, en el sentit que els fotògrafs donen a aquest mot. Els poemes de Llavina, una mica a la manera de la pintura hiperrealista, perfilen en alta definició la ferida d’unes cireres que la pluja ha obert  (“els llavis de la llaga són / de color de tintura de iode”), les restes de farina que unes mans deixen en una copa, les taques de floridura que surten al galet d’un tub de nata, o l’ombra de fum que deixa al cel una palmera de focs artificials. Aquesta lent d’amplificació s’aplica també a les imatges recordades i a les associacions sinestèsiques entre sensacions diverses (“Gessamí”). En altres ocasions, Llavina recorre a les comparacions per fer el dibuix exacte de l’empremta que ens deixa una visió: diu, d’una lluna que neix i que sembla molt propera: “Semblava a prop, com deu ser-ho la fletxa / del penell pel qui adoba una teulada”.

 

Però els versos d’aquest País de vent no es recreen en aquesta precisa notació dels objectes i d’impressions com si això fos tot el seu objectiu. Ferrater també sabia que la vividesa del detall és valuosa en la mesura que perfila bé una experiència moral. Llavina també ho sap, i ho demostra amb aquest llibre reflexiu i savi. Al poema “L’abast de la mà” commina el lector a tenir l’experiència tàctil més immediata del món (tocar la terra, l’aigua, la neu, un cos) per concloure que el que vol és “apamar l’ànima”.

 

El poema inicial ens anuncia que aquest país de vent és “un lloc que no és als mapes, ni hi serà”. És el món de la infantesa, és clar: aquella cita cèlebre de Wordsworth segons la qual “the Child is father of the Man”  hi resulta ben escaient. Però és més coses: és el món dels amors recordats, el món dels fills, el món dels animals (un grapat d’aquests poemes prenen, com a faules contemporànies, els animals com a pretext per a la reflexió moral), el món dels avantpassats. Un món dibuixat amb traç tan exacte com afectuós. El país del vent de Jordi Llavina dibuixa una visió de la vida en què hi és molt present la nostàlgia de la naturalesa (el peu descalç, l’olor que arriba de l’exterior) i que està recorreguda per una lúcida consciència de la fugacitat de sensacions i experiències, de la precarietat de tot allò que estimam i ens pot fer feliços. Un país de fruites i d’olors, sobrevolat pels voltors amb què acaba el poema inicial, o pels corbs de la delicada il·lustració de la coberta.

 

Jordi LLAVINA. País de vent. Palma, Lleonard Muntaner, 2011. 103 pàgs.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS