Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

M’han declarat professor prescindible

mllauger | 11 Novembre, 2011 20:37

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

El darrer Consell de Govern, reunit de manera solemne al Consolat de Mar el passat divendres dia 4, va decidir que la meva feina de professor era menys necessària que les altres. No menys necessària que la feina dels que fan altres feines, sinó menys necessària que la feina dels altres professors. Sí, amic lector: avui toca un d'aquells articles en què el sotasignant carrega més l'artilleria perquè es veu personalment afectat. Però miraré de fer-te veure com el cas particular resulta ben indicactiu de com la ignorància o el menyspreu, o una equilibrada combinació de totes dues coses, orienta els nostres governants a l'hora d'aplicar les tisores a l'educació.

 

L'acord del Consell de Govern tracta de "mesures per reduir el dèficit públic en relació amb la contractació i el nomenament del personal docent". Bàsicament, de ser més restrictius a l'hora de contractar personal interí per fer substitucions. S'havia de decidir en quins casos una baixa deixa de ser coberta amb un substitut. Doncs bé, al primer lloc de la llista, diu que no es nomenaran interins "per substituir, per qualsevol causa i en els centres que disposin de dues places, el professorat d'orientació educativa, d'àmbit sociolingüístic i cientificotècnic". És possible que la cosa no soni tan malament al lector poc familiaritzat amb el món dels instituts. Sona com si aquests professors fossin una mena de personal d'assessorament, que no se sap bé què fan: en fi, una gent més prescindible que els altres. El cas, però, és que són (som) professors que dediquen (dedicam) les seves (nostres) divuit hores lectives a fer classe a grups complets, és a dir, que són (som) professors titulars d'assignatures. Professors com els altres, vaja, amb l'única diferència que els nostres alumnes segueixen programes d'atenció a la diversitat: programes dissenyats perquè puguin obtenir el Graduat en Secundària uns alumnes als quals la via ordinària, per un motiu o un altre, no els ha funcionat. 

Programes com els de Diversificació Curricular, o els Mòduls Voluntaris que cursen els que han superat un Programa de Qualificació Professional Inicial i volen obtenir el Graduat. Això és així al meu centre, i això és així als centres dels quals tenc notícia, tenguin un o més dels anomenats professors d'àmbit. Reiterant les disculpes al lector a qui tot això li soni llunyà, diré que la nostra eventual absència té la gravetat especial de deixar grups d'alumnes amb moltes hores sense cobrir, ja que es tracta de programes dissenyats a partir de la idea que tenir pocs professors que facin moltes hores de classe al grup pot millorar els resultats. És a dir: que m'estic plantejant deixar d'anar en bici a l'institut, per por que una caiguda i la subsegüent fractura plantegin un problema irresoluble de cara a aconseguir que els meus alumnes puguin seguir endavant amb el seu curs.

¿Ho ignoren, tot això, des de la Conselleria d'Educació? Si ho ignoren és greu. Si ho saben i igualment han decidit declarar-nos prescindibles, també. I no és greu per nosaltres (que al cap i a la fi, en cas de baixa, estaríem igual de fotuts que els altres), ni per la resta de professorat, que hauria de fer un sobreesforç per resoldre la situació. No: és greu perquè deixa entreveure que, per la Conselleria, també hi ha alumnes més i menys importants. Alumnes als quals és menys greu deixar penjats. Que tot allò de l'atenció a la diversitat i la igualtat d'oportunitats era... (com ho diré?) cosa de progres.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS