Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Enllaçats (un sonet per a l'IES Marratxí)

mllauger | 27 Març, 2012 22:32


 

 Enllaçats

 

Ja veieu que cantar pel català,

com fan a l’institut de Marratxí,

és falta que no poden consentir

perquè és, explica en Bosch, adoctrinar.

 

En canvi, si a un col·legi concertat

expliquen, per exemple, que l’amor

entre senyor i senyor no té perdó,

això és ensenyament en llibertat!

 

Tornant a la cançó de l’institut,

diuen que consideren aberrant

que s’hi senti un vocable malsonant:

 

com si amb tots els desastres que han fotut

no fos imprescindible proclamar

que els tenim plens, d’atacs al català!

 

Comentaris

  1. CONCURS DE POESIA

    Diuen que l'ANPE ha convocat concurs,
    (llegesc: “amb l'objectiu de fomentar
    l'ús de la llengua”, i en clar català)
    “per a alumnes i mestres”, aquest curs.

    I jo em deman si no és que són molt durs
    de calibòssia aquesta tropa d'a-
    o potser són hereus de les set ca-
    o potser es pensen que aquí tots som curts.

    Tenim present que en la decisió
    de fer no res la llengua del país
    ANPE ha dit sí com qui fa un cagalló.

    I que, sobrada de matèri' gris,
    d'ANPE és la tal diputada Aguiló
    que creu que Gandhi féu règim, feliç

    toni | 31/03/2012, 23:35
  2. els conservadors

    Si us envesca un d'ANPE amb el sofisme
    que el seu parer és del tot consemblant
    al dels avantpassats, i que arborant
    la creu s'inspira en el cristianisme,

    pensau que Crist ens digué que al proïsme
    l'havíem d'estimar, però no tant
    que a força de les forces i forçant
    el pobre anàs, i no el ric, a l'abisme.

    El Bon Jesús sopà amb el publicans
    i s'envoltà de putes i malalts
    i, si va caldre, va cura' els romans;

    però amb els seus alts preceptes morals
    mai no ens forçà a ser tan, tan pardals,
    perquè a damunt els pagàssim les fantes
    a aquest estol d'estòlids sicofantes.

    guillem | 05/04/2012, 14:47
  3. els lliberals cathòlichs

    Penjar la palma al Consolat de Mar
    pel Ram, o amb dol per la vetlla pasqual
    hissa' a mig pal banderes, no fa mal
    perquè és tradició i és de lloar.

    En canvi, ho veis, si el Consell Escolar
    d'un institut, al balcó principal,
    en comptes d'una palma o un cimal,
    un floc enfloca, el faran despenjar.

    Car al poble duran divisió,
    afirma equànime el bon conseller,
    els quatre pals antics de l'Aragó.

    I encara que la Constitució
    diu que la Fe amb l'Estat s'és mester
    no barrejar, en discrepa el PP:

    que tant els és per Pasqua pondre un ou
    com fe' el gallet als clubs de per Moscou.

    lector | 05/04/2012, 14:59
  4. Sa lluna anit és lladrona

    Quina guarda de lladrons
    mos volen fer casa santa!
    “I avui fan tanta de planta
    com un gat qui no s'aguanta
    enmig de quatre estalons”.

    Dimas Lladró | 07/04/2012, 19:05
  5. I, en entrar-hi, trobareu un ase

    Bausanet quina somera
    que has menat per festejar!
    Del Cel tan xalesta està
    que sols no gosa mirar
    s'empedrat de sa carrera.
    Tu que ets un tros de collera
    podries, en caminar,
    mirar enterra o te caurà
    i s'al·lota pegarà
    dins s'avenc, i tu darrere.

    O bausà i quina somera
    que heu menat per festejar!
    En sentir-la bramular,
    vos pensau que és es sonar
    de l'orgue a missa primera.
    Sols del Cel esta mercè
    vós anhelau demanar:
    du' a malvendre en Català
    que és un ase que li fa
    nosa. I ai!, que és forastera!

    Ai, bausà i quina somera
    que heu treta per festejar!
    Del Cel està tan pendent
    que, si troba pretendent,
    ella no l'ha de mirar.
    Quan la treis a pasturar
    a res no hi clava sa dent
    per no perdre sa talent.
    I, si li fan un present,
    és l'ase de Buridà.

    Oh, bausà, quina somera
    que heu treta per festejar!
    Ben sovint, per no gastar,
    se n'afluixa de triar
    i, de tant magre que està,
    en posar-se a retallar
    ell no hi tocaran vorera.
    Sols té una fe vertadera
    sa que li fa despenjar
    es floquets amb sa senyera.

    Bausanet, quina somera,
    que heu duita per festejar!
    Ella, que es vol aprimar,
    i vós, que amb so estalviar
    ja no feis anques enrere,
    heu après a no menjar.
    En passar-vos sa fal·lera
    tenc per mi no han de trobar
    ni carn on posar sa mà
    ni pell on donar llendera.

    I ai bausà i quina somera
    que has menat a festejar!
    Quan la treus a pasturar
    confon sa rapa mosquera
    amb sa palla i es fenàs.
    Tant li és treure es solpàs
    com becar per sa vorera;
    confón murta i arbocera,
    i dirà, i tu t'ho creuràs,
    que un floc és una bandera.

    Jo tenc un cavall bausà,
    ratlladet de dos colors,
    i se'n va anar a festejar
    a ca uns rejoneadors
    una eugueta sevillana,
    que, ja ho val!, se va estimar
    més un cavall andalús.
    I, per pondre s'arcabús,
    ell s'hagué d'aconhortar
    amb una somera, i pus!

    I tan poc l'acontentà
    a la pobre somereta
    ser plat de segona mà
    que, d'aleshores ençà,
    tot d'una se fa l'estreta.
    I tan fellona en quedà
    d'aquelles prestacions
    que si mai veu combinar
    dos colors a grumellons,
    ella pren precaucions.

    Si mai veu quatre cantons
    se creu que són es potons,
    ben petitets i rodons,
    d'aquell nóvio que tenia;
    i, de tant que l'enrabia,
    no en pot sentir ni l'olor
    de tot el que rima amb quatre:
    no vol carreró de batre
    i amb la jota d'Aragó
    li baixen purgacions.

    Sospita d'un pentagrama
    perquè hi veu, de color blanc,
    quatre espais en anagrama
    que podrien obrir flanc
    a un retolador vermell.
    De l'ou en tem el rovell
    i no li agraden del cranc
    les mordales tan enceses:
    té por que amb quatre endemeses
    li piquin per fer-li sang.

    Fuig d'antics amics corals
    o els cerca d'amagatons,
    pega coces animals
    als quatre punts cardinals;
    i refusa, sense dubte
    ni temor de ser molt friqui,
    el ritme com a interrupte
    del quart peu d'un hemistiqui.
    I, si deis “Ausiàs March”,
    ja trobarà que heu fet llarg.

    No vol sentir recitar
    cap vers en valencià
    per por d'haver d'escoltar
    com solen accentuar
    la quarta síl.laba. Els sons
    que a uns altres posen bons
    a ella fan veni' arcades
    i diuen que és ben debades
    dur-la a veure el manescal:
    ja no té cura, el seu mal.

    Tot la mos fa emmalaltir:
    quartets, combinacions,
    les quatre barres d'Alfons
    el Magnànim, i els sermons
    sobre els quatre evangelistes,
    i les quatre estacions
    de Vivaldi, i els artistes
    que fan quadres, i els mormons
    predicant de dos en dos
    (car fan quatre), o sentir
    dos combats de glosadors,
    o els Four Quartets, dos senyors,
    o els circos de quatre pistes,
    o els programes d'entrevistes
    reemesos per la 2...
    Però, al cap i a la fi,
    si la voleu fer patir,
    fer-la treure sabonera
    i sortir de polleguera,
    penjau-li un floc... al darrere.

    El sen Pirris | 07/04/2012, 22:26
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS