comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 22 Maig, 2012 07:08
(publicat al dBalears d'avui)
Segur que sabeu què és el kitsch. Si no ho teniu clar del tot, usau la via moderna de teclejar el mot a la barra de cerca del Google Imatges: us apareixeran ballarines de porcellana, parenoels de barba impol·luta i corets color de rosa ruixats de purpurina. El territori del kitsch té fronteres semblants a les dels territoris d’allò que és cursi i d’allò que és hortera. I si voleu definicions més recargolades, cercau bibliografia.
El cas és que l’altre dia, llegint el comunicat del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears sobre la censura exercida als informatius d’Ib3, em varen venir al cap unes brillants consideracions sobre el kitsch que fa Milan Kundera a La insostenible lleugeresa de l’ésser. Com recordau alguns, Kundera relaciona el kitsch amb els totalitarismes: el de dretes i el que ell coneixia més bé. El kitsch, diu Kundera, és la negació absoluta de tota forma de brutor, l’exclusió de tot allò que incomoda. El kitsch i la propaganda totalitària funcionen igual: fan veure no existeixen ni la contraposició d’interessos, ni la complexitat de la relació social ni les contradicions de la convivència. Tornem al Google Imatges i teclegem, per exemple, “Stalin kitsch”: milers de resultats, amb inoblidables estampes bucòliques de ninets oferint flors de colors al carnisser georgià. O evoquem els no-dos amb inauguracions de pantans: kitsch en estat pur.
Els informatius d’Ib3, informa l’SPIB, es regeixen per una voluntat de dolçor: destacar sempre les coses amables i gens problemàtiques. Catorze peces sobre neu en un informatiu de vint minuts. Notícies sobre modes estrangeres i personatges frikies, diu el comunicat. Evitar les polèmiques, que podrien donar a entendre que a la vida real hi ha posicions males de conciliar. Profusió de simpàtiques entrevistes a vianants anònims, pel que he pogut veure. El criteri és bàsicament digestiu: coses bones de pair. Em correspondria, ara, arrodonir l’article lligant tot això amb el que explicat al començament sobre les ballarines de porcellana i el totalitarisme kitsch de Kundera, però deixaré la feina (ben fàcil, d’altra banda) a l’amable lector.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |