Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Xenòfanes i els atletes

mllauger | 03 Juliol, 2012 13:40

(publicat al dBalears

 

No sé si coneixeu Xenòfanes de Colofó. Als manuals de filosofia, el trobareu al capítol de presocràtics, amb menys planes que Hercàclit o Parmènides però amb alguns apunts d’interès indubtable. Com si fos l’il·lustrat de la colla, va criticar les velles històries protagonitzades per divinitats que roben, enganyen i cometen adulteri, i se’n va riure del costum de donar forma humana als déus: si els cavalls o els bous tinguessin déus, també els pintarien com a bous o cavalls, va escriure.

 

Doncs bé, res de més adequat per a aquests dies que recordar la diatriba de Xenòfanes contra la glorificació desmesurada que la ciutat professa als atletes triomfadors. Quan algú triomfa en les curses o en el combat, ens diu el savi de Colofó, es fa mereixedor de tots els honors i de viure a càrrec del comú, i no diguem si venç amb el carro…  Tot plegat, una insensatesa: “Car / pel fet que entre el poble hi hagi un brau boxador, / o un lluitador, o un campió a les cinc proves, / o un corredor excel·lent –i aquesta és la més preuada / de les conteses de vigor on els homes s’enfronten-, / no pas per això la ciutat serà més ben governada. / D’aquestes coses la ciutat en treu un goig migrat, / si un atleta, a les ribes de Pisa, obté una victòria: / els graners de la ciutat, això, no els emplena pas.” (Dec la informació i la versió al monumental Saviesa grega arcaica, a cura de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau, Adesiara).

 

Diumenge vespre, els tuitaires més enginyosos i crítics, quan sentien coets o tocs de clàxon es demanaven si de sobte s’havia vist el llum de sortida del túnel de la crisi, i quan veien les cares d’alegria de Rajoy i de Felipe de Borbón es demanaven si l’incendi de València ja s’havia extingit. Ja ho saben: poden adoptar un filòsof nascut a Àsia Menor a vint-i-sis segles com a sant patró. Fixau-vos-hi bé, però: Xenòfanes carregava contra el desbarat de fer dels atletes els grans herois de la ciutat, sense consideracions de si eren o no els nostres, de si ens representaven o no. Els que se’n foten dels llorers d’avui per emocionar-se amb els d’ahir o despús-ahir no són de l’escola de Xenòfanes.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS