Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Un diccionari de les energies polítiques del país

mllauger | 20 Juliol, 2012 04:44

(article publicat a L'altra mirada)

“Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política.” La citació és de la Constitució Espanyola, i se situa ni més ni menys que a l’article 6, al Títol Preliminar. M’interessa la frase, al marge quin sigui el sentiment d’adhesió que ens inspira el text, perquè és il·lustrativa del paper principal que correspon als partits polítics en els ordres democràtics. Són un instrument per vehicular la voluntat popular, una eina necessària per fer realitat allò de l’article 1: la sobirania resideix al poble. Va bé recordar-ho, en aquests temps de descrèdit de la política i, de manera especial, dels partits. Sense partits, amb totes les seves imperfeccions, no hi ha democràcia tal com l’entenem.

Des d’aquesta perspectiva, una història dels partits polítics és una història de la formació i la manifestació de la voluntat popular, i un diccionari dels partits polítics és un diccionari de les energies que els homes i les dones d’un país han esmerçat a vehicular la sobirania popular. A casa nostra s’acaba de publicar el Diccionari de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008), un ambiciós vademècum que és tot un testimoni de com milers de mallorquins, menorquins, eivissincs i formenterencs han lliurat una bona part de la seva vida als afers públics. També és un testimoni de la lluita pel poder, naturament: els partits polítics són una cosa i l’altra.

El Diccionari s’ha fet sota la direcció dels professors de la UIB Antoni Marimon i Sebastià Serra, i és el fruit del treball d’una cinquantena d’historiadors i investigadors en camps afins. L’ha publicat Lleonard Muntaner, i ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. El títol (“diccionari”) en determina el format: una relació alfabètica de partits polítics, o, més ben dit, de formacions polítiques, perquè també inclou agrupacions polítiques no formalitzades legalment i aliances i coalicions. Hi ha els partits d’àmbit balear, d’àmbit insular, d’àmbit municipal (un dels interessos del llibre és que deixa constància de la quantitat ingent de formacions polítiques locals) i les seccions balears de partits d’un àmbit superior. Tot plegat, unes 400 pàgines de diccionari.

El caracteritzaria amb tres pinzellades: eficàcia informativa, esforç investigador ingent i rigor. L’entrada corresponent a cada partit és més o menys extensa en funció de la rellevància de la formació: des de les 30 planes dedicades al PSIB-PSOE a les sis ratlles d’algun grup local. En aquest espai, se’ns detallen la trajectòria del partit, la seva ideologia, els seus dirigents principals, les seves publicacions i els seus resultats en diferents comicis. Aquest darrer aspecte és important: amb el Diccionari també tenim un exhaustiu recull de resultats electorals a les Illes Balears durant el s.XX i el primer tram del s.XXI. Les fonts (cal remarcar que se’n dóna compte a cada entrada) van des de l’hemeroteca a les webs, passant  pels arxius administratius i les entrevistes a molts dels protagonistes. Un bon epíleg d’imatges completa l’atractiu del volum.

Acabaré amb un “Llàstima!”, que en cap cas no pot ser un retret: el tram temporal de referència de l’estudi (1900-2008) fa que IniciativaVerds no hi sigui. Confiem que hi haurà actualitzacions o ampliacions que ens facin lloc.

 

 

Antoni MARIMON i Sebastià SERRA (directors): Diccionari de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008)

 

Lleonard Muntaner. Palma 2012.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS