comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 30 Agost, 2012 08:10
(publicat al dBalears, 27/8/2012)
A les dictadures els encanta la delació. L’Alemanya Oriental de Honecker o la Pèrsia del Xa són exemples clàssics de creació d’un clima de por basat en la desconfiança universal: el meu veí de tota la vida, tan bona persona, pot ser un col·laborador dels serveis secrets, un acuseta. Aquest és un dels mecanismes del trencament de la convivència i de la degradació moral que convenen als règims totalitaris. Per això és preocupant que els sistemes democràtics, en aquests temps de tantes recessions, sentin la temptació de convidar el personal a la delació. Tenen, a més a més, un poderossíssim aliat potencial en les noves tecnologies, que poden servir a la revolta contra el poder però també poden ser un instrument a favor de la distopia de la societat dels acusetes.
Un exemple? L’aplicació per a mòbil que ha creat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que permet a l’usuari consultar rutes i horaris i que també inclou una secció anomenada “Alerta incivisme”. Gràcies al programet, el viatger pot denunciar, amb la comoditat de l’on-line i de l’anonimat, la presència als trens de captaires, músics o venedors ambulants. És l’esperit d’aquella vella Ley de vagos y maleantes, ara revestida de modernitat tecnològica. Sembla que aquest “Alerta incivisme” ha estat ben rebut pels usuaris: la companyia mostra xifres d’ús ben remarcables per a un servei nou llançat en ple estiu. Potser el que succeeix és que l’aspiració social predominant, pel que fa a indigents i altres desheretats, és bàsicament aquesta: que me’ls treguin de la vista. Aquell vell somni de llevar-se un indesitjable del davant pitjant un botonet, fet realitat.
Les aplicacions de mòbil per a les delacions poden resultar un invent fabulós. ¿Us l’imaginau a mans d’un Putin que vulgui saber qui compra un disc de les Pussy Riot? ¿O a mans d’unes autoritats saudites interessades a castigar les dones que mostrin algun centímetre de turmell o algun milímetre de cabells? Potser el pitjor de tot, del que ha fet FGC, ha estat donat idees.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |