Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

La família, la memòria, els objectes

mllauger | 17 Setembre, 2012 19:25

 

Sobre La llebre amb ulls d’ambre, d’Edmund de Waal

(publicat a L'Altra Mirada, setembre 2012) 

 

Cap al final d’aquest La llebre amb ulls d’ambre, el seu autor confessa que no sap si ha escrit un llibre sobre la seva família, sobre la memòria, sobre ell mateix o sobre els objectes. Ho ha fet tot plegat, en realitat. Edmund de Waal és un descendent dels Ephrussi, una família de financers jueus, procedent d’Ucraïna, que va arribar a posseir una de les grans fortunes europees de la segona meitat del s.XIX i la primera del XX.  I conta la història familiar prenent com a fil conductor una col·lecció de més de dos-cents netsukes, unes miniatures japoneses fetes d’ivori o de fusta que tenien la funció de fer de tancament d’una bosseta que els homes duien amb el quimono. La llebre amb ulls d’ambre és una de les talles. Resseguint l’itinerari dels netsuke, De Waal recorre els dos grans escenaris de l’expansió internacional dels Ephrussi, París i Viena, viatja al Tòquio on resideix un oncle-avi seu en l’etapa posterior a l’esfondrament de la fortuna familiar, i acaba, amb les precioses figures japoneses instal·lades en una vitrina de casa seva, a Anglaterra.

El llibre mostra la història d’Europa vista per testimonis privilegiats. Charles Ephrussi, col·leccionista i historiador de l’art, figura central de la primera part del llibre, apareix retratat en un dels millors quadres de Renoir, Le déjeuner des canotiers, i va servir a Marcel Proust d’inspiració per al Charles Swann de La recherche du temps perdu. Va ser ell que va adquirir la col·lecció de netsukes, que després va anar a parar a la branca vienesa de la família com a regal de noces. En aquesta branca, destaca la figura d’Elisabeth Ephrussi, àvia de l’autor, una de les primeres dones a llicenciar-se en dret a Viena, i poeta que va mantenir correspondència amb Rainer Maria Rilke. Però aquesta no és només una història del refinament artístic i literari dels rics d’un temps (tan lluny, ai!, dels milionaris horteres d’avui). És també una crònica d’aquesta terrible xacra de la història europea que és l’antisemitisme. Els Ephrussi de París varen viure l’eclosió antisemita de l’afer Dreyfus. Els Ephrussi de Viena varen ser víctimes de l’Anschluss, després de l’entrada de Hitler en una Àustria que el va rebre amb repicar de campanes. I aquest és també el llibre de com un home del s.XXI va a la recerca de la seva herència oculta i, amb ella, d’ell mateix.

Edmund de Waal no era, fins a la publicacó d’aquest llibre, un escriptor. Era, o és, ceramista de prestigi i professor universitari de ceràmica. Resulta, però, que si La llebre amb ulls d’ambre es llegeix amb grandíssim plaer, no és només perquè De Waal té moltes coses interessants a contar sinó perquè es revela com un escriptor de raça. Té bona prosa i té saviesa en la construcció narrativa, sap presentar personatges, i sap ser luxós sense deixar de ser sobri, i emotiu sense una sola gota de sentimentalisme. Sap jugar al joc literari de contar una història a partir del poder evocador dels objectes: crec que l’amor als objectes del ceramista té molt a veure amb el magnetisme de la narració. I té moments d’altíssima alçada literària, com són el relat de la caiguda de Viena en poder del nazisme, o el bell episodi de com els netsukes es varen salvar de l’espoli nazi de les obres d’art i objectes de valor del palau Ephrussi de la ciutat. Llegiu aquest llibre preciós i ho veureu.

 

Edmund de Waal

La llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta.

Quaderns Crema.

Barcelona, 2012

378 pàgines

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS