comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 04 Desembre, 2012 06:29
(article publicat al dBalears)
…si Catalunya assoleix la independència? No deman què desitjam que succeeixi, sinó què succeirà: la pregunta vol, com a resposta, un exercici honest de prospectiva, fet al marge, o tan al marge com sigui possible, de la nostra simpatia pel procés català o dels nostres desitjos respecte del futur de les Illes. Se'n parla i se n’escriu poc, o no tant com caldria. Ha sortit publicat algun article inspirat en una bella hipertròfia de l'optimisme de la voluntat (que el Senyor te'l conservi, benvolgut!). El pessimisme de la raó, que sol ser més encertat en les prediccions, s’esplaia per les converses privades, però calla a l’àgora. Hi deu haver qui pensi que hi ha una certa obligació moral, o una certa conveniència política, de dibuixar perspectives afalagadores. Però igualment es pot argumentar una certa obligació o conveniència de descriure els possibles escenaris lúgubres, per així enfrontar-los millor.
Acceptem doncs, encara que sigui com a hipòtesi, que la independència de Catalunya pogués traduir-se, a casa nostra, en un rebot desfavorable per als que sentim que les Illes i el Principat formam part d’una mateixa nació. Acceptem que podria no donar-se una primavera del catalanisme sinó un hivern de l’anticatalanisme, que tendria manifestacions sociològiques, polítiques, ideològiques i institucionals més o menys virulentes. Que es veiés assetjada, per exemple, la darrera barrera, la del nom de la llengua, que ara sembla tan blindada per l’Estatut. Si voleu una anècdota significativa, la vaig tenir a classe l’altre dia. Llegíem un text i, de la manera més inopinada, un alumne em clava la pregunta: “Profe, y cuando Cataluña sea independiente, ya no tendremos que estudiar catalán, ¿no?”. Lògica inapel·lable: ¿què n’hem de fer, de la llengua d’un altre país? Acceptem, com dic, que aquest és també un escenari versemblant. I comencem a pensar què hem de fer per fer-hi front.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |