Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Salom i Ozimandies

mllauger | 12 Febrer, 2013 12:36

(publicat avui al dBalears)


Trobar-se ben plantat (trobar-se curro, en bon mallorquí) forma part de la psicopatologia del poderós, que res no anhela tant com fer omnipresent la seva estampa. No sabem si la moneda es va inventar per facilitar els intercanvis comercials o per fer que l’efígie dels emperadors fos la mesura de totes les riqueses. “Al Cèsar el que és del Cèsar”, va dir un profeta agafant un denari, no sense ombra de sarcasme. En Franco l’havíem d’aferrar al sobre per enviar una carta. El retrat esgrogueït del sàtrapa local llueix a la darrera botiga miserable del darrer poble perdut de la darrera dictadura d’Àfrica o d’Àsia.

La megalomania s’expressa també en la grandària i en la majestuositat, que es veu que sí que importen. Ramsès II no va construir el Gran Temple d’Abu Simbel per honorar els déus sinó com a marc de les seves estàtues gegantines. Més modernament,  Saparmyat Nyýazow, dictador delirant del Turkmenistan, va erigir a la capital Aixkhabad una estàtua seva feta d’or, que rotava contínuament a fi que el seu rostre refulgís sempre amb la llum del sol. I Carlos Fabra, Rei de la Loteria de Castelló, va coronar el seu aeroport sense avions amb una escultura de 24 metres d’alçada que el representa. Tot, al final, vanitat de vanitats. En un sonet del romàntic Shelley, un caminant troba pel desert dues cames mig enterrades: són tot el que resta de l’estàtua d’Ozimandies, un emperador que desafiava la mortalitat. El darrer tercet diu, en traducció de Carner: “Res vora seu no resta. I entorn de les deixies / d’una despulla, per tot l’àmbit que destries, / s’allarga un pla d’arena, desert pertot arreu”.

En fi, m’he allargat. Només volia dir-vos que he llegit que el Consell de Mallorca, en un acte amb més de vuit-cents convidats de l’anomenada Tercera Edat, no va tenir més idea que regalar grans fotografies emmarcades de la presidenta, supòs que amb la intenció que presidissin les vetllades de clubs, residències i centres de dia. Na Maria Salom, que ja es va veure mig perduda en les foscors del Túnel de Sóller, deu pensar que aquesta és la millor manera de superar el descrèdit de la política. Ja ho veieu: ni tan sols ara, quan es destapa que el PP ha estat molt més una associació per delinquir que un partit polític, són capaços d’adoptar aquesta forma elemental del seny i la cortesia que és el sentit del ridícul.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS