Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Cisellat en marbre

mllauger | 14 Abril, 2013 08:23

 

 (ressenya publicada a L'Espira)

El Hacedor és un llibre extraordinari: com tots els de Jorge Luis Borges, però potser encara més. La darrera secció del volum porta el títol “Museo”, i és una breu col·lecció de fragments. Hi ha, entre d’altres, un prosista del Barroc, un poeta àrab clàssic i un estudiós romàntic que cita les sagues saxones: tots, autors i textos, són ficcions de Borges. La sèrie s’ofereix al lector com les vitrines d’un museu d’arquelogia, exposades perquè al passejant se li faci present el pas inexorable del temps però també perquè s’admiri de la capacitat humana de fer ús de l’art per carregar-se de dignitat durant els dies que ens són donats. Els dies que vivim “del fosc al fosc”, com diu un dels versos d’aquest preciós llibre que ens dóna Enric Sòria amb Arqueologia.

Sòria recorre dues vegades a “Museu”. És el títol de la primera part de les dues en què es divideix el llibre, la que juga més al joc de figurar una col·lecció de retalls literaris, i és també el títol d’un poema extens, que fa un recorregut per les peces d’un museu, incloent les caixes de peces emmagatzemades al soterrani, per concloure que “tot és arquelogia”: el títol del poema lliga amb el del llibre. Borges també és l’autor d’uns versos escollits com a epígraf de la primera secció. La insistència en el mestre argentí no és capriciosa, perquè la seva empremta també es deixa sentir en la qualitat, com de paraules cisellades sobre marbre, que adopta el vers d’Enric Sòria en aquest llibre, i en un culturalisme d’amplíssim espectre, que cerca i troba guspires de llum en tota la tradició literària, des dels clàssics llatins a la Bíblia, des de la poesia japonesa clàssica als romàntics. Si en algun llibre anterior d’Enric Sòria s’hi percebia l’ombra de Kavafis, en aquest hi veig molt la del cec argentí: saber-se dur pels grans mestres és una de les millors proves de bon gust i d’intel·ligència literària.

Culturalisme, he escrit. És un mot que sovint s’ha fet servir com a acusació, per retreure a un autor que parli de literatura en lloc de parlar de la vida. Puc recordar ara el que vaig sentir dir a José Carlos Llop: quan algú ha fet els llibres una part essencial de la seva vida, parlar de llibres és necessàriament parlar de la vida. El que compta, per dir-ho així, és saber fer ús de la literatura dels altres per fer bona literatura, i de la saviesa dels segles per seguir transmetent ecos de saviesa, i de bellesa, als contemporanis. Sòria ho fa: totes les referències llibresques i pictòriques que hi ha a Arqueologia basteixen un edifici de sentit en què la melodia recurrent és la del pas del temps i de la incertesa de tot plegat (un lungo error in cieco laberinto, diu el preciós decasíl·lab de Petrarca que encapçala el volum), però també la de l’amor pels moments de felicitat que ens ofereix l’existència.

Aquesta unitat de sentit lliga un recull de poemes formalment divers. A la primera part, “Museu”, predominen els poemes breus, sovint de format oriental (la major part de la secció la conformen haikús i tankas) o inspirats en els epitafis clàssics. Inclou una versió d’"Ozymàndies", un sonet de Shelley que ve a ser un model poètic etern del tema de la ruïna arqueològica i el pas implacable del temps. Sòria s’atreveix a traduir el que Carner ja havia traduït: en surt un versió molt diferent, com és lògic, però també de gran alçada literària. A la segona part, “Llàntia votiva”, aquest motiu del pas dels anys es mostra en poemes de caire més narratiu (Francisco Brines hi és, crec, molt oportunament citat), que s’enllacen amb els poemaris anteriors de l’autor.

Acabem amb una mostra: el poema “Epitafi”, fet d’alexandrins cisellats en marbre:

 

Caminant, si és que passes per davant de la llosa

que s’alça sobre el jaç de la cendra que sóc,

no detures el pas a llegir aquests versos.

El que jo puga dir-te, tindràs temps per a aprendre-ho.

 

 

 

 

Enric SÒRIA

Arquelogia

Bromera

València, 2012

87 pàgines

 

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS