Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Poemes amb Óngel, i un d'Ant˛nia Vicens

mllauger | 06 Desembre, 2013 07:13

 

Un altre llibre que fa poc que ha arribat a les llibreries,  i que podeu posar a la llista dels Reis. Àngels angèlics de Verdaguer, àngels molt lleus de Pere Quart, àngels que Zagajewski explica que Blake trobava als arbres, àngels bíblics de Víctor Hugo,  àngels urbans de Marta Pessarrodona, àngels diversos de Riba, de Yeats o de Keats. Jaume Subirana i Carles Torner tenen aquesta particular concepció democràtica de l'antologia, que fa que poetes de províncies com els que he esmentat puguin compartir planes amb noms eterns de la literatura universal, com els de Margalida Pons, Gemma Gorga, Arnau Pons, Josep Porcar o el meu, que ha quedat com a veí de replà de dos que els diuen Rilke i Vinyoli. Tot, amb pròleg de la monja més famosa del moment.
 
Se m'ocorre agrair tanta generositat amb un àngel més, trobat al llibre de versos que llegia aquests dies, d'Antònia Vicens, narradora reconeguda que per segona vegada se'ns mostra com a poeta de veu personalíssima. En aquest Sota el paraigua el crit n'hi ha un bon grapat, d'àngels, tots més inquietants que celestials.
 
 
dEMBRIAGUESA
 
Vares créixer amb els apòstols entre barques i
 
xarxes. Amb ells vares assistir a les noces de
 
Canà i vares beure vi del miracle
 
empesa per l'eufòria de ciris que enverinava
 
l'ambient (hi havia hagut una guerra. El vi
 
i la sang tenien el mateix gust). També
 
vares jugar amb àngels: els que solquen
 
l'aire i els que només són les ombres dels morts.
 
 
 
 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS