A La gratitud hi ha un poema del qual diria, i ho explica la nota que hi ha al final del llibre, que és una reelaboració d'uns versos meravellosos de Iehuda Amikhai. El passatge corprenedor del poeta israelià és la segona estrofa del poema "Un llarg viatge". Val a dir que, temps després d'haver escrit el poema, vaig dur-me'n la sorpresa de veure que també apareixien a la magnífica i guardonada novel·la Climent, de Josep Maria Fonalleras. Aquí teniu l'estrofa, en traducció de Manuel Forcano.
Un dia d'estiu vaig veure a la platja
un infant que veia el mar per primer cop
i un vell que el veia per última vegada
asseguts els dos damunt la sorra,
els ulls esbatanats davant aquella immensitat:
cadascun davant una immensitat diferent.
I aquí teniu el meu "El mar":
EL MAR
Sant Joan de Déu, Palma
Un racó per nedar, de roques baixes.
Hi pas cada matí
i sempre hi són: una parella
amb la pell de color de caramel,
que van dins l'aigua, surten
i jeuen, i carreguen
sol i sal per la festa de després.
Els vells de l'hospital
també surten al sol, cada matí,
amb cadira de rodes, amb el cap
que tomba, derrotat.
Miren com la claror
encara trenca vidres sobre l'aigua.
No sabrem mai què significa, el mar.