Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Em sobreeixia el cor (miltoniana segona)

mllauger | 30 Maig, 2014 18:24

 

Amb la literatura, pots viatjar sense pagar a països de molt lluny, o que no existeixen, o moure’t envant i enrere en el temps, o conversar amb els morts: ja ho sé, que ho heu sentit dir moltes vegades. Però no deixa de sorprendre'ns, de tant en tant, la meravella d'alguns viatges i la vividesa del transport, en l'acepció segona de la paraula: moviment de l'ànim que transporta algú.

¿Podeu imaginar-vos que sou Adam, el primer home de la Creació, i que us despertau, després d'haver estat pastats per unes Mans, i que alguna cosa us empeny a posar-vos drets, i a contemplar el Jardí refulgent que us envolta, i que, després, esbalaïts, us resseguiu els membres amb les mans i us meravellau que responguin a les vostres ordres, que corrin si els ordenau córrer?

Cap superproducció de Hollywood us ho podria fer viure amb la intensitat d'uns versos de fa tres segles i mig: els de John Milton. I que ens arriben en una sumptuosa versió de Josep Maria Boix i Selva, un altre poeta que enguany fa el centenari, un home que si només hagués fet aquesta traducció ja mereixeria un lloc d'honor a la història de la literatura catalana.

Parla Adam. Relaxau-vos, respirau a poc a poc i llegiu, mormolant:

 

Com tot just despertat d’un son fondíssim,

em vaig trobar ajagut damunt de l’herba,

tot jo amarat d’una suor balsàmica,

que els raigs de sol eixuguen de seguida,

i es van nodrint de la humitat fumosa.

Adreço cap al cel els ulls sorpresos

i vaig mirant el firmament, amplíssim,

fins que, sentint que una instintiva força

m’empeny tot d’una cap amunt, m’aixeco,

talment com si provés d’aconseguir-ho,

i puc quedar-me dret. Llavors vaig veure

la vall i el puig, assolellades planes,

ombrívoles boscúries, i el curs líquid

de rius murmuriosos; a la vora,

uns éssers que vivien i es movien,

que es lliuraven al sol o caminaven,

i, a les branques, ocells amb llurs cantúries:

i tot somreia; de perfums i joia

em sobreeixia el cor. Vaig resseguir-me

llavors a mi mateix, membre per membre,

i adés vaig caminar i adés vaig córrer

senyorejant obedient juntures

i conduït per una força vívida.

 

                            (cant vuitè)

  

 

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS