comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 09 Juny, 2015 15:47
En un article de no fa res, us contava la història de "La planta de Bartolo", el conte infantil de l'argentina Laura Devetach, que la Junta militar va prohibir per coses com posar en qüestió l’organització del treball, la propietat privada o el principi d’autoritat. Doncs bé, aquí en teniu una versió lliure (molt lliure, de fet) en vers català. A veure si us agrada, i, sobretot, a veure si agrada als infants que teniu pel vostre redol.
La planta d’en Tomeu
En Tomeu era d’un poble
que era una mica un infern,
perquè sortia caríssim
comprar-se un simple quadern.
Quan un quadern s’acabava,
una mare feia un plor:
- Ai Déu meu! No te’n recordes
que val més que un anell d’or?
En Tomeu, per sort, sabia
que enterrant unes llavors
de poma neixia un arbre
elegant i generós.
I va tenir la pensada
de posar en un cossiol
un quadernet, i regar-lo,
i girar-lo cap al sol.
I de cop, quina sorpresa!
Quin regal per als infants!
Surt una planta que dóna
uns quaderns espatarrants!
Són d’aquells de tapes fortes
i de fulls de cotó fluix
i que fan venir escriguera
i ganes de fer un dibuix.
En Tomeu sortí a la plaça
i va començar a fer bels:
- Qui vulgui quaderns que vingui!
En regal com caramels!
Tot allò va alçar la fúria
d’en Bossot, el potentat
que vivia del negoci
dels quaderns de preu inflat.
Amb unes ulleres fosques
se’n va anar a veure en Tomeu:
- Agafa aquests quatre cèntims
i el teu arbust serà meu.
En Tomeu li diu que gràcies,
que vol quaderns per als nins.
En Bossot no s’ho pot creure
i cerca uns altres camins.
- Te’n don una bicicleta
amb manillar de platí!
Te’n don un circ amb pallassos
i un trapezista diví!
I en Tomeu li diu que gràcies,
que la planta no se’n va,
i que si vol li regala
un quadern per dibuixar.
En Bossot es posa lila
i els queixals li treuen foc
i crida el cap de l’exèrcit
perquè posi el nin a lloc.
En Tomeu, que no és cap ximple,
se’n va ràpid al balcó,
i crida als nins i a les nines:
- Ai, que em pega, el venedor!
Els nins varen ser més ràpids
que els cotxes de l’escamot,
i s’acostaren com mosques
a les cuixes d’en Bossot.
El deixaren cul a l’aire
i el tregueren pels carrers,
i ell fugí amb tanta vergonya
que no va tornar mai més.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
És una joieta, Miquel Àngel. Preciós.
Gent com tu fa el món millor.
Serà un regal per als nebodets, sí.
:-)