Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Snowden, insubmís

mllauger | 05 Desembre, 2015 11:36

(publicat a L'altra mirada)
 

No fa gaire, Tzvetan Todorov ha publicat un nou llibre, Insubmís (Insoumis en l’original francès), que val la pena llegir. Todorov va néixer a Bulgària el 1939, i va arribar a França el 1963, fugint de la dictadura del seu país. De llavors ençà, ha exercit com un dels intel·lectuals destacats del panorama europeu, inicialment en el camp de la teoria i la crítica literàries, i després en altres terrenys com la història o l’assaig filosòfic. Todorov és un dels grans estudiosos i divulgadors de la tradició humanista i del llegat de les Llums: El jardí imperfecte (amb el subtítol Llums i ombres del pensament il·lustrat) és una de les millors introduccions al que signifiquen les idees d’homes com Locke, Montesquieu, Voltaire o Rousseau. Todorov ha excel·lit a l’hora de llegir la història contemporània i l’horror de les dictadures a la llum d’aquesta tradició. Memòria del bé, temptació del mal és una gran reflexió sobre el segle XX, escrita des de la perspectiva d’un exiliat del comunisme que veu, en la línia de Hannah Arendt, una matriu comú en els totalitarismes d’un signe i un altre.

El volum acabat de publicar, Insubmís, és un recull de semblances biogràfiques d’homes i dones que responen al qualificatiu del títol: insubmisos. Per a Todorov, l’insubmís és el que, en la seva defensa de la llibertat i de la comprensió entre els homes, s’oposa a la lògica del poder. L’insubmís actua amb lucidesa i coherència, i sovint paga un duríssim preu personal. El llibre està format per vuit retrats, set dels quals corresponen a la mena de personatges que característicament il·lustren les idees de Todorov, i que vénen a ser aquells “sants laics” de què parlava Camus: dues víctimes dels camps de concentració nazis (Etty Hillesum i Germaine Tillion), dos dissidents soviètics (Boris Pasternak i Aleksandr Soljenitsin), dos lluitadors contra el racisme (Nelson Mandela i Malcolm X) i un pacifista israelià (David Shulman). La sorpresa arriba amb el vuitè protagonista: Edward Snowden.

Així doncs, Edward Snowden, l’antic treballador de l’NSA ,l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units, que un dia va decidir fer saber al món que el poder sotmet els ciutadans a una vigilància injustificable, és per a Todorov el millor exemple de l’insubmís del segle XXI. Edward Snowden, l’home perseguit per les autoritats nord-americanes, acusat de traïció i de posar en perill la seguretat del país, representa per a l’insigne estudiós l’encarnació actual d’aquells que s’oposen al totalitarisme en nom dels valors clàssics de la Il·lustració i de l’humanisme. Tampoc no és tan estrany, si ho pensam bé: Todorov sap que, des dels temps de Locke i dels il·lustrats francesos, al nucli del pensament humanista hi ha la defensa de la llibertat de l’individu enfront d’uns poders que tendeixen sempre a l’abús.

Els homes com Snowden (o com Julian Assange, o com Hervé Falciani) representen ja un tipus per al qual l’anglès ha creat un terme específic: el whistleblower, una paraula encunyada per evitar les connotacions negatives de mots de la família del “delator”. Aquí encara no sabem si n’hem de dir reveladors, denunciants alertadors. Més enllà del dilema lingüístic, hi ha el debat de si són gent que ha traït la confiança que s’hi havia dipositat o si són defensors de la democràcia. Un veterà il·lustre com Todorov sembla que ho té clar.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS