comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 29 Febrer, 2016 09:38
I mantenint metre i rima, eh?
Obsessió lunar, variacions lipogramàtiques
Obsessió lunar
A aquesta flonja lluna femenina
tot li fa de mirall:
mar innombrable, rierol de vall
i cada gota de serena fina
suspesa en un filat de teranyina
entre els dos esbarzers d'un pedruscall,
i, si mai rastre d'una vida bella
baixés pel riu entre els vorals florits,
els ulls estranyament embadalits
de qui es negà per ella.
Josep Carner
[sense U]
Obsessió per Selene
A Selene, tan flonja i femenina,
tot li fa de mirall:
mar innombrable, rierol de vall
i cada gota de serena fina
penjada per filats de teranyina
entre els dos esbarzers d’entre el rocall,
i, si mai rastre de cap vida bella
porta el corrent entre els vorals florits,
la mirada de tons embadalits
del cos negat per ella.
Josep Carner
[sense O]
Deliri lunar
A aquesta blana lluna femenina
l’univers li és mirall:
mar sense límits, rierany de vall
i cada perla de serena fina
suspesa en un filat de teranyina
entre alguns esbarzers d'un pedruscall,
i, si mai rastre d'una vida bella
baixés pel riu de ribatges garrits,
els ulls estranyament embadalits
de qui es negà per ella.
J. Carner
[sense I]
Fal·lera lunar
Aquesta lluna flonja, dolça, estranya,
té el seu reflex per tota
la vasta mar, pel torrentol de vall,
per cada fresca, perfumada gota
suspesa del brodat que fa l’aranya
entre els dos esbarzers d'un pedruscall,
pels ulls oberts, amb plors,
del que va ser, potser, una dona bella
que du el corrent entre els vorals amb flors,
que es va negar per ella.
Josep Carner
[sense E]
Fixació lunar
A la lluna, tan flonja i tan divina,
tot li fa com mirall:
mar infinita, xaragall al vall
i cada gota clara, quan s’inclina
la rosada a l’artística obra fina
d’una aranya als matolls d’un gran rocall,
i, si mai l’ombra d'una dona bruna
baixava al riu amb grans vorals florits,
dos ulls badats d’algú foll d’infinits,
morts d’amor a la lluna.
J.C.
[sense A]
Deliri per Selene
Per Selene, de robes femenines,
el món és un espill:
les ones sense límit, els torrents,
totes les gotes de serenes fines
suspeses entre els fils que són perill
per insectes que volen, indolents,
i, si les restes d’unes hores belles
dugués el riu entre vores de flors,
els ulls que cerquen llunes sense estrelles
i es neguen entre plors.
Josep C.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |