Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Carner sense la A, sense la E...

mllauger | 29 Febrer, 2016 09:38

 
Mirau què he trobat pels calaixos: Carner sense la A, sense la E, sense la I, sense la O, sense la U.

I mantenint metre i rima, eh?

 

 

 

Obsessió lunar, variacions lipogramàtiques

 

 

 

Obsessió lunar

 

A aquesta flonja lluna femenina

tot li fa de mirall:

mar innombrable, rierol de vall

i cada gota de serena fina

suspesa en un filat de teranyina

entre els dos esbarzers d'un pedruscall,

i, si mai rastre d'una vida bella

baixés pel riu entre els vorals florits,

els ulls estranyament embadalits

de qui es negà per ella.

 

Josep Carner

 

 

[sense U]

 

Obsessió per Selene

 

A Selene, tan flonja i femenina,

tot li fa de mirall:

mar innombrable, rierol de vall

i cada gota de serena fina

penjada per filats de teranyina

entre els dos esbarzers d’entre el rocall,

i, si mai rastre de cap vida bella

porta el corrent entre els vorals florits,

la mirada de tons embadalits

del cos negat per ella.

 

Josep Carner

 

 

 [sense O]

 

Deliri lunar

 

A aquesta blana lluna femenina

l’univers li és mirall:

mar sense límits, rierany de vall

i cada perla de serena fina

suspesa en un filat de teranyina

entre alguns esbarzers d'un pedruscall,

i, si mai rastre d'una vida bella

baixés pel riu de ribatges garrits,

els ulls estranyament embadalits

de qui es negà per ella.

 

 

J. Carner

 

 

 

[sense I]

 

Fal·lera lunar

 

Aquesta lluna flonja, dolça, estranya,

té el seu reflex per tota

la vasta mar, pel torrentol de vall,

per cada fresca, perfumada gota

suspesa del brodat que fa l’aranya

entre els dos esbarzers d'un pedruscall,

pels ulls oberts, amb plors,

del que va ser, potser, una dona bella

que du el corrent entre els vorals amb flors,

que es va negar per ella.

 

Josep Carner

 

 

[sense E]

 

Fixació lunar

 

A la lluna, tan flonja i tan divina,

tot li fa com mirall:

mar infinita, xaragall al vall

i cada gota clara, quan s’inclina

la rosada a l’artística obra fina

d’una aranya als matolls d’un gran rocall,

i, si mai l’ombra d'una dona bruna

baixava al riu amb grans vorals florits,

dos ulls badats d’algú foll d’infinits,

morts d’amor a la lluna.

 

 

J.C.

 

 

 

[sense A]

 

Deliri per Selene

 

Per Selene, de robes femenines,

el món és un espill:

les ones sense límit, els torrents,

totes les gotes de serenes fines

suspeses entre els fils que són perill

per insectes que volen, indolents,

i, si les restes d’unes hores belles

dugués el riu entre vores de flors,

els ulls que cerquen llunes sense estrelles

i es neguen entre plors.

 

Josep C.

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS