Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

I les paraules tornen carn fregada

mllauger | 28 Juny, 2016 14:14

 (publicat a l'AraBalears, 25/6/2016)

No es pot dir que no recordem el gran cantant que fou Guillem d’Efak. Fa alguns anys Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida el cantaven i recitaven en un bell espectacle; més recentment, ha tornat a sonar a Manacor la seva rapsòdia ‘Siau qui sou’ i n’hem conegut les versions de Marcel Pich, tot sol i amb el seu grup Taverners. La talla de Guillem d’Efak sembla créixer. Per tot això és tan oportú aquest volum que ens permet revisitar el seu vessant de poeta, encara que, dit així, sembli que traçam una frontera que per ell no devia existir.

Aprofitau aquesta Obra poètica que acaba de publicar El Gall per llegir, per exemple, Erosfera, un recull que el prologuista Bernat Nadal assenyala encertadament com el cim de la poesia d’aquest home de llegenda. Són catorze sonets d’estructura anglesa (tres quartets i un apariat), sense rima però amb una rigorosa formalització mètrica, que s’intercalen sobre un poema de vers lliure que va apareixent fragment a fragment, de caire més narratiu i imatgeria més irracionalista. Així és aquest poeta, i així és tota la seva poesia: ofici, diversitat formal i diversitat de registres. Si us agraden tant el verb encès de Blai Bonet com l’elaboració formal d’un Moyà o un Vidal Alcover, gaudireu d’aquests sonets de carnalitat bastant menys turmentada que la de la mitjana del poeta mallorquí del s. XX. I si us agraden, com a mi, els decasíl·labs rotunds, en trobareu com aquest: “La sal i el sol trauran colors a l’aigua”. O com el que he triat com a títol per a aquesta nota.

En relativament pocs anys hem tingut bones edicions de les poesies completes de Blai Bonet, Miquel Dolç, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, Josep Maria Llompart, Jaume Pomar, Miquel Àngel Riera i Andreu Vidal. De vegades ens podem arribar a creure que vivim en un país que tracta bé els seus poetes. Aquest volum de Guillem d’Efak alimenta encara més la il·lusió. Deixau-me acabar dient que, ben mirat, és una llàstima que Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover, esmentats fa poc, no siguin a la llista.

 
 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS