comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 04 Agost, 2017 19:21
Una postal des de la fresqueta normanda, amics i amigues.
Refectori
Abbaye de la Lucerne, La Manche, Normandie
¿De què està fet
el silenci que els monjos han servat
entre aquestes parets, durant centúries
repàs rere repàs? ¿De confiança
en un Déu benvolent, de desconsol,
d’enyorança del món, de santedat?
Evocam el novici que llegeix
els mots sagrats i els homes que se’n duen
la cullera a la boca. D’aquell buit,
¿en queda res a l’aire traspassat
pel sol d’aquest estiu? Les oronelles
que hi han bastit el niu, ¿només se’n riuen,
amb el seu voleteig, o podem creure
que el cerquen i que en viuen?
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Sí, les orenetes el cerquen, les orenetes en viuen, el buit i del buit, entre culleres que s'acosten a la boca, entre silenci de parets, entre les pregàries, diapasó constant de l'única pregunta.
... l’única pregunta
requereix temps i silenci,
i assajar bé l’aire
de quan l’aire ja no hi sigui.
La resta és literatura.