comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 23 Febrer, 2018 14:16
¿Què més dir, Jaime Gil, d’aquesta Espanya
que té un trist algutzir com a monarca,
que abat el vol feliç de la paraula
amb l’escopeta vil d’una mordassa
i en què els joglars són condemnats a viure
tres anys i mig en un calabós negre?
Sense més armament que la paraula,
sense por de furgons ni de mordassa,
milers han dit que ja no hi volen viure,
que volen deixar enrere un món tan negre,
que el seu és un país sense monarca,
que el seu és un país que no és Espanya.
Jutges i policies de mal viure,
ministres i fiscals d’esperit negre,
amarats de la fel del mal monarca,
han contestat, paraula per paraula:
tocar la unitat mística d’Espanya
es paga amb cops, amb cel.la i amb mordassa.
Tot sembla un vell malson en blanc i negre,
un aiguafort de Goya, que va viure
i va retratar el fang que enfanga Espanya;
tot és com un guinyol en què un monarca
va callant els ninots amb la mordassa,
un vell ball de bastons sense paraula.
Mirau els de la porra i la mordassa,
aclamats pels racons de tota Espanya!
Tastau aquestes sopes de pa negre
de gent que riu i gent que no pot viure!
Mirau-los bé, restau sense paraula:
com llepen els darreres del monarca!
Propòs que ens revoltem contra el monarca
i que obrim les presons de la paraula.
I que ens torquem el cul amb la mordassa.
Propòs deixar el malson d’aquesta Espanya.
Com qui omple de grafits el mur més negre,
bastirem el país on volem viure.
I ho pos blanc sobre negre, us don paraula:
estimarem l’Espanya que vol viure
sense patir mordassa ni monarca.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
El poema és una mostra del poder de l'autèntica poesia.
El monarca ho tindrà malament amb els vertaders poetes, jo crec.
Enhorabona, Miquel Ângel!
Gràcies, Joan!
"I a Jaime Gil, que si fa ús
d'edat mitjana, no en fa abús,
però té sextina i albada,"
i ara en Miquel A. l'acompanya.
Molta bona sextina, oportuna —ara i sempre.
Abraçada, Miquel Àngel.