miquel àngel llauger

En un post de fa un mes, ja parlava de l'erràtic camí del Govern Matas respecte de l'Estatut: un pasito p'alante, un pasito p'atrás.

A la reunió de partits a Vicepresidència del Govern de fa deu dies, va tocar pasito p'alante. Avui, seguint el ritme de la cançó, ha tocat pasito p'atrás. El problema és que amb aquesta trajectòria marejant no hi haurà manera de complir el justíssim calendari perquè puguem aprofitar l'onada de reformes estatutàries.

Les coses anàvem raonablement bé. Entenem-nos: avançàvem cap a un Estatut que queda lluny del que nosaltres plantejam (no inclou el deure de coneixement del català, el PP es resisteix a incorporar-hi una carta de drets i deures dels ciutadans, no inclou el concert econòmic...), però que suposa un salt significatiu respecte de l'actual. De cop, el PP s'ha tret de la màniga la carta que sabia que rompia el joc: una proposta per alterar els equilibris de nombre de consellers a Eivissa i Formentera. És a dir: ha reobert un tema ja acordat, sabent que això feia impossible el consens.

S'entén: no es pot esser d'un partit que predica que l'Estatut de Catalunya "rompe España" i promoure al mateix temps una reforma estatutària que, en molts d'aspectes, s'hi acosta perillosament.

A hores d'ara, si les coses no canvien (i és el PP que les ha de fer canviar) tornarem a perdre l'oportunitat. No hi haurà Estatut.