Aquí em teniu, disposat a contar-vos coses, i a comentar coses que passen. Un desig: els vostres comentaris. Un propòsit: miraré de ser entretingut.
A les carreteres "a la mallorquina" els cauen els ponts
mllauger | 05 Novembre, 2006 07:48
Entre les pardalades que ha donat la nostra recent vida política (que ofereix una provisió constant de pardalades), una de les més espectaculars és la de les carreteres "a la mallorquina". Les carreteres que fa el Consell de Mallorca, segons na Maria Antònia Munar, són carreteres ajustades a la nostra identitat com a poble. Esperàvem, amb aquests anuncis, autovies amb pageses amb rebosillo i pagesos vestits a l'ample saludant els conductors des de la vorera, però no: són autovies que consumeixen territori i produeixen expansió urbanística i emissions contaminants segons un patró bastant vulgar i universal.
Llegint la premsa d'avui, podem arribar a la conclusió que la idiosincràcia mallorquina és la caiguda dels ponts. Hi ha precedents: recordau aquell històric "Per què li cauen els ponts a Cañellas?" dels socialistes de l'època d'en Paco Obrador? UM, per tant, opta se situa en la mallorquiníssima tradició dels ponts que s'esbuquen.
(el pont caigut sobre la carretera Palma-Manacor, en foto del Diario de Mallorca)
Tenint en compte el noble historial mallorquí de marges, parets seques i magnífiques cases de possessió, establir un lligam entre els nyaps dels Consell i la nostra construcció tradicional és un insult i una mostra de poc sentit del ridícul.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Què dir de mi, nel mezzo del cammin? M'agrada la literatura, i he tengut la gosadia de perpetrar tres llibres de versos i un de relats. Un dia, ja fa disset anys, em vaig afiliar als Verds de Mallorca, i aquí em teniu, diputat del Bloc per Mallorca al Parlament de les Illes Balears. Crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Recentment
- El contracte d'en Rajoy
- Pasteres i radars
- Llegiu "La doctrina del xoc" de Naomi Klein
- Esquerra Unida-Els Verds a les eleccions
- En Miquel Nadal ho explica per nosaltres
- Una imatge per a la nostàlgia
- M., a Son Llàtzer
- La metamorfosi proteccionista del PP
- Test: UM i EU-EV
- El cònsul de Marroc i el Parlament de les Illes Balears
- Roda de premsa de la Plataforma PANIC
- Bejing 2008, sense drets humans
- El PP i la visió d'Isaïes
- A les generals, sumant
- La crème vota Bloc
- Camina per Mallorca
- Aniversaris i batalletes
- Els cosins d'en Rajoy
- El Mur, el pacte, el consens i el corsé
- A les generals, en Bloc (continua)
Aquesta manera de fer un pont sense apuntala, deu ser per que esta comprovada. I si això esta comprovat, com putes a passat per ui?.
M'agradaria sentir l'opinió d'un enginyer.
Quants de m3 de formigó duien abocats?.
Que pesa un m3 de formigó, 2400k?.
No n'estic gens a favor amb el consumisme territorial que es duu a terme a les nostres Illes.
Segurament les coses es podrien haver fet molt millor.
Probablement ni el pont de Montuïri fora necessari.
Ara bé, d'aquí a que "la idiosincràcia mallorquina és la caiguda dels ponts", i "...autovies amb pageses amb rebosillo i pagesos vestits a l'ample saludant els conductors des de la vorera"
Dóna la sensació que te'n alegres que el pont hagi caigut, i que fas befa dels pagesos/pageses amb rebosillo.
Segurament faré la crítica del pont quan estigui ben assentat i m'impedeixi veure la vista del Puig de Sant Miquel. Emperò estaré ben alerta a fer-la quan està caigut a terra.
Efectivament XYZ, no crec que siguin "a la mallorquina" per que a n'Esperanza Aguirre també n'hi ha caigut un avui mateix. Jo diria que són ponts a "la madrileña". Això passa quan enlloc de donar la feina als profesionals, la donan als enxufats.