miquel àngel llauger

Notes andritxoles

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Conclusions. La conclusió optimista és que és el principi de la fi de la impunitat, i que, una vegada que ha guaitat la punta, surtirà tot l'iceberg. La conclusió pessimista, que pot ser la realista, és que la corrupció es paga quan supera el llindar de l'obscenitat absoluta, mentre que encara hi ha camp lliure per a la corrupció a la menuda.

Regla de tres. El volum de ciment abocat sobre un àmbit territorial determinat és directament proporcional a K, essent K l'índex de corrupció de la vida política al territori en qüestió. En termes mèdics: les patologies urbanístiques van associades a disfuncions de la salut democràtica, i el restabliment del malalt requereix un tractament combinat de la simptomatologia de tots dos aparells.

Record d'Andratx. Devia ser l'any 2000, o 2001, quan Esquerra Unida-Els Verds fèiem campanya en favor del Parc Natural de Tramuntana. En un acte explicatiu, al teatre de la Teulera, Marilena Tugores i jo vàrem ser increpats als crits de "Fidel Castro, a casa teva" i "No us fiqueu dins ca-nostra". El to irat d'un públic format per més de 200 persones ens feia témer per la nostra integritat. Asseguda enmig de tots, en un silenci complaent amb la grolleria insondable de l'auditori, la batlessa Margalida Moner. A la sortida, gent assenyada d'Andratx, ens va estar explicant llargament els manejos d'Eugenio Hidalgo, que ara vénen tan de nou al PP.

Traïció. Al PP, diuen, s'han sentit traïts. José María Rodríguez i Jaume Matas en el paper de donzella virginal gemegant pels enganys d'un seductor sense escrúpols resulten tan creïbles com Eugenio Hidalgo en el paper de filàntrop preocupat per la prosperitat del seu poble.

Marbella. La comparació amb Marbella és un dels tòpics del moment, així com les reaccions escandalitzades i ofeses d'alguns. Marbella, en aquest ús, no és un lloc geogràfic, sinó l'arquetipus platònic de la corrupció urbanística: explosió del ciment, batles esperpèntics, llicències il·legals, societats fantasmes, euros en quantitats de sis xifres, corruptes de mansions i cotxes ostentosos. Andratx, i el conjunt de Mallorca, són bocins de la realitat sublunar que participen del model de Marbella fins al punt que li disputen el lloc a l'univers dels Arquetipus.

Què s'ha de fer? Què podem fer per lluitar contra la corrupció? Reforçar el règim d'incompatibilitats? Fer extensives les incompatibilitats a tècnics, a cònjuges, als anys posteriors al càrrec? Reforçar el règim de transparència sobre el patrimoni dels polítics? Fer-lo extensiu a tècnics i cònjuges? Penalitzar el transfuguisme? Dotar de més mitjans les fiscalies anti-corrupció i de medi ambient? Prendre's seriosament la disciplina urbanística, creant mecanismes supra-municipals per fer-la efectiva? Resposta òbvia: tot això, i més.

Olé tus huevos. Entre les reaccions del carrer que recull un programa de televisió, predomina la línia "ja es veia venir", però també surten el "si ell no ho hagués fet ho hauria fet un altre" i fins i tot un "ho ha sabut fer, olé tus huevos". Aquesta admiració cap al poca-vergonya, tan mallorquina, tan pre-democràtica, tan trista.

Obres d'art. L'art, víctima col·lateral de tot plegat, reduït al paper de lingot d'or, d'objecte adequat per al camuflatge dels enriquimentrs il·lícits i per al blanqueig de capitals. ¿Quin artista no farà un quadre tement que acabi penjat a l'excusat d'un batle-constructor, o d'un zelador poc zelós? O sospirant perquè sigui així, ja que aquesta és la nova mesura de l'èxit artístic.