Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Telegrames de Jerusalem

mllauger | 08 Desembre, 2006 04:50

Telegrames de Jerusalem

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Fotos simbòliques. Cada cantonada de Jerusalem es una foto que simbolitza la complexitat i la insensatesa del conflicte: uns soldats que revisen la motxilla d'uns infants palestins de vuit anys que volen passar per la plaça del Mur de les Lamentacions, una casa amb càmeres de seguretat i bandera israeliana al balcó en un barri de població palestina, uns infants amb la kippa ortodoxa jugant al futbol en una plaça de la ciutat vella protegits per l'exèrcit. Si una imatge val més que mil paraules, una passejada de dues hores per Jerusalem equival a milions de duríssimes paraules.

El Mur. Jerusalem Est és una ciutat àrab sotmesa a la guerra de baixa intensitat de les demolicions de les cases dels palestins, la construcció d'immensos assentaments israelians i la serp de formigó de vint metres d'alçada d'un mur que trenca famílies i que fa inassolibles l'escola on sempre havien anat els infants del barri o l'hospital més proper. El sentiment d'humiliació que ha de sortir de tot plegat gairebé es respira. Al barri d'Abu Dis, entre molts d'altres graffiti, algú (una romàntica brigadista nòrdica?) ha escrit Make love, not walls.

La pregunta del milió. El conflicte avança cap a la solució o empitjora infinitament i sense remei? He sentit moltes respostes, ben diverses, a la pregunta del milió. Tanta diversitat no impedeix una certa conclusió global: no hi ha dades que justifiquin cap optimisme a curt termini, més aviat al contrari, però hi ha també la sensació que, un dia o l'altre, al final del camí, gairebé perquè no queda més remei, s'arribarà a la solució dels dos estats per a les dues nacions.

Un acudit molt trist. Sent més de dues i de tres vegades la mateixa idea: la solució està escrita. Hi ha desenes de plans de pau i de fulls de ruta, i tots diuen gairebé el mateix: fronteres del 67, Jerusalem capital compartida, reconeixement simbòlic i implementació realista del dret al retorn dels refugiats, evacuació dels assentaments amb algun intercanvi territorial per mantenir-ne algun. Que costi tanta sang arribar a un final que ja està dibuixat resulta (com em deia un jove que es dedica a dedica a denunciar l'actuació de l'exèrcit israelià als territoris ocupats) un acudit molt trist.

Salvar Israel. Em crida l'atenció el sentiment que expressen alguns activistes per la pau o pels drets humans de fer la seva tasca de denúncia per salvar Israel. El seu objectiu té, així, un sentit de signe ben diferent a la caricatura segons la qual aquests homes i dones són traïdors i antisemites. Volen salvar Israel no sols d'una perspectiva de guerra inacabable amb tots els seus veïns, sinó de la degradació moral i la renúncia als valors democràtics que l'ocupació significa per a la nació ocupant. En alguns casos, aquest objectiu s'acosta a la missió de recuperar el somni sionista original. Un jove pacifista, amb la kippa dels jueus religiosos al cap, conta que denuncia les violacions dels drets humans als territoris ocupats per reconciliar-se amb el seu país. 

Museu de l'Holocaust. El Museu de l'Holocaust és un magnífic memorial del que va significar l'extermini industrial de sis milions de jueus. La meva visita coincideix amb la d'un grup d'una trentena de joves que deuen estar fent el servei militar. Van vestits de soldats, i segueixen les explicacions d'un guia. Que la joventut israeliana conegui el capítol més tràgic de la història del poble jueu em sembla just i necessari. Que aquest ensenyament formi part de la instrucció militar em deixa amb les ganes de preguntar-los quina conclusió n'extreuen, del Museu, respecte de com ha de comportar-se el seus país amb els palestins.

 

 

Comentaris

  1. Re: Telegrames de Jerusalem

    Ben escrit i molt interessant.

    Biel Pons i Guida | 09/12/2006, 11:48
  2. └nim i sort. Salam! Shalom!

    Una abrašada ben forta per a tots tres (M.└., M i R). Ens veim prest! Quan torneu d'aquesta terra preciosa i maltractada i tan...tan...profundament mediterrÓnia.

    Toni Trobat | 09/12/2006, 19:02
  3. amics Biel, Guida i Toni

    GrÓcies, i una abrašada a tots tres.

    m.a. | 09/12/2006, 19:58
Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS