Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Telegrames de CisjordÓnia

mllauger | 15 Desembre, 2006 14:38

Telegrames de Cisjordània (publicat al Diari de Balears d'avui) 

Check-points. El check-point, el control militar que han de passar els palestins per sortir dels territoris ocupats, resumeix les privacions i les humiliacions de l’ocupació. Són coneguts els esclats de violència, estan documentades les morts per una ambulància que ha hagut de fer hores d’espera al check-point. Hi ha escenes menys extremes, però de cada dia. Els palestins fan una llarguíssima cua davant una de les portes giratòries del check-point, quan de cop els megàfons anuncien que el pas té lloc per una altra de les portes giratòries. Hi ha corregudes, empentes, els joves aprofiten per passar davant de les persones majors i les mares amb infants. L’opressió trenca les solidaritats, com posa de manifest aquest episodi insignificant.

Assentament. Des d’un pujol, vista panoràmica de Betlem i de les terres que l’envolten. El paisatge és àrid i blanquinós, fa l’efecte d’un món amb un dit de pols a sobre. Els pobles són escampalls de cases fetes, cases a mig construir i fanals perduts. Girant la vista cap a Ponent, hi ha un redol que és com una postaleta: un poble de cases arrenglerades, de teulades vermelles, amb arbres i fanals dibuixant la quadrícula dels carrers. És, naturalment, un assentament de colons jueus, protegit per aquest Mur que empresona tant els palestins com els israelians.

Nativitat. A Jerusalem, sense ser asfixiant ni prop fer-hi, hi ha una certa presència turística. En canvi, el visitant de l’ésglésia de la Nativitat, a Betlem, en pot gaudir gairebé en exclusiva: és poc concebible un turisme organitzat passant per l’imponent check-point que hi ha per sortir de Jerusalem cap a Betlem. Tanmateix, per vàlua artística i per significació religiosa, aquesta localitat dels teritoris ocupats hauria de ser un pol d’atracció permanent per a milers de persones. L’ocupació és el pitjor dels negocis, per a uns i altres.

Manifestació contra el Mur. Manifestació setmanal contra el Mur (cada divendres) a Beilin, deu quilòmetres al nord de Ramal·lah. Com a la tele: els adolescents amb banderes palestines, l’exèrcit arrestant un manifestant, els nins que tiren pedres, els gasos lacrimògenes. També hi ha coses que no surten a la tele: el núvol de fotògrafs (més que soldats) que envolten el detingut, i la sensació que, a l’endemà de la manifestació, els “internacionals” solidaris es queden amb la consciència satisfeta, mentre que els palestins es queden amb les represàlies.

Guerra civil. Palestina no avança cap a la guerra civil, ens asseguren. Els enfrontaments entre milícies d’Al-Fatah i de Hamas són virulents, però corresponen a grups petits i limtats, i no existeix un poble palestí dividit. Probablement és cert, pens. Però: ¿quantes vegades els enfrontaments entre “grups petits i limitats” han arrossegat a la guerra a un poble que no estava dividit?

Batlessa de Ramal·lah. La gent no va votar Hamas perquè donàs suport a un programa islamista, sentim repetir una i altra vegada. A Ramal·lah, la batlessa és dona i és cristiana, i va sortir elegida al capdavant de la llista “Ramal·lah per a tots”, que comptava amb el suport de Hamas. Aquest país (com tots, però potser més i tot) és definitivament irreductible a les simplificacions.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS