Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

L'esquerra que es flagel·la

mllauger | 05 Octubre, 2007 15:27

Tot segueix un guió més que previsible: Antich pronuncia la sentència de Son Espases, i els blogs i les webs es carreguen de mossegades contra el Bloc.

L'esquerra que es flagel·la és un clàssic. La compulsió de carregar contra els que no han pres aquesta decisió, s'hi han oposat, se'n senten decebuts i han deixat meridianament clar que no és la seva, un reflex condicionat dels de Pavlov.

Comprenem, i compartim plenament, la frustració de molts. I pensam que els que s'han deixat la pell en la lluita contra el disbarat de Son Espases saben on ha estat el Bloc.

De tots els que ens escridassen les acusacions de traïció i cinisme i complicitat, seria bo saber quants n'hi ha que han estat a més mobilitzacios contra Son Espases que la gent del Bloc.

Repetesc: salut i força al Bloc.

Comentaris

  1. Re: L'esquerra que es flagel·la

    Pel que dius crec que no entens res del que significa coherència. Mentre el bloc permaneixi en el Govern és co-responsable d'aquesta decisió. Només faltaria! I si fóssius coherents no us preocuparia deixar els càrrecs, al contrari, ho farieu ben orgullosos i pot ser els ciutadans, per primer cop en la història d'aquestes illes podríem sentir-nos orgullosos dels polítics que hem votat, per la seva credibilitat i coherència. Lament que no sigui així, ja no me creuré res del que pogueu dir, no mereixeu la nostra confiança. Traidors!

    ex votant del bloc | 05/10/2007, 16:15
  2. Re: L'esquerra que es flagel·la

    Tot segueix un guió més que previsible: ningú del Bloc fa comptes dimitir.

    Ah, i compartesc al 100% el comentari número 1.

    Antoni | 05/10/2007, 16:29
  3. Lladres i mentidés en el Govern Balear!

    Ningú va seguir s"evolució de sa tormenta i clar,va pasa lo que tots sabem.Ara podèu seguir contant mentides

    a | 05/10/2007, 16:38
  4. : L'esquerra que es flagel·la

    compartesc el comentari de l'ex votant. Carregar contra els qui no han fet res...que dius miquel Àngel on estau? sou part del govern i com a tal en teniu de culpa faltaria més. De valents i coherents , homes i dones de paraula seria dimitir.

    maria | 05/10/2007, 16:46
  5. Aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Son Espases
    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. L'esquerra instituconal actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) (5-X-07)

    Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 05/10/2007, 17:03
  6. Re: L'esquerra que es flagel·la

    Si, era previsible, que no vos desferraríeu de les cadires ni amb aigua calenta.
    Vos escau a la perfecció una dita futbolera de per l'Argentina: "Jugamos como nunca, perdimos como siempre".
    No sé a quantes concentracions heu anat contra so n'Espases, però més valdria no haguessiu anat a cap.
    Ara no tendria tanta agrura per haver-vos votat.
    El diputat a Madrid del bloc, ja el m'encomanareu molt!

    Un altre ex-votant del bloc | 05/10/2007, 17:08
  7. I què diries i faries tu?

    A més de ser un dels més grans aprofitats d'aquest malparit Bloc per Mallorca, ara ens vols endossar aquesta?! Ves-te'n a porgar fum! T'has aturat a pensar una estona en què diries i faries tu, si no cobraves ni un cèntim públic a finals de cada mes? Diries el mateix que dius ara? Escriuries el mateix que escrius ara? Faries el mateix que fas ara? Donaries els mateixos consells que dones ara? Ja m'agradaria veure-ho! Ves alerta que no ho vegem tots plegats, molt més prest del que feis comptes! Ves viu, Miquel Àngel! Llavors no ploris... tendràs allò que t'has cercat i merescut!

    Tina G. | 05/10/2007, 17:27
  8. Peseteros

    "I pensam que els que s'han deixat la pell en la lluita contra el disbarat de Son Espases saben on ha estat el Bloc." Sí, sí que lo saben.
    Han estado en el sillón bien mullido y con la mano bien extendida para cobrar la buena nómina cada mes. Desde luego lo del Bloc ha sido una nueva burla a los ciudadanos y una tomadura de pelo. Para que queremos el Bloc en el gobierno si después es incapaz de hacer valer las promesas electorales. Los del Bloc habéis cavado vuestra propia tumba por incoherentes y peseteros. Toda mi vida votando a Izquierda Unida para que después os pueda más el dinero que la ideología. A la mierda con todos vosotros. Y para las próximas elecciones me quedaré en casa, que se está muy calentito.

    J.L.P (ex-votante de IU) | 05/10/2007, 17:32
  9. Els tòpics

    Idò tenies raó, en dues horetes ha sortit l'esquerra que es flagel·la vomitant els tòpics ja coneguts: cadiretes, pessetes, amenaces i molta mala llet. Res de nou, aquest és el guió de sempre. Ànims.

    Neus | 05/10/2007, 18:02
  10. Tòpics que l'encerten

    Idò què hauríem de fer?
    Felicitar-nos de com ha anat tot?
    D'acord, molt bé, Llauger, sou collonuts! Endavant amb el projecte de pacte "estable".
    Contenta, Neus?

    Un altre ex-votant del bloc | 05/10/2007, 18:04
  11. Flagel·lera

    Tu sí que fas flagel·lera!!!

    Si Son Espases és necessari i no hi ha manera d'evitar-ho es fa i punt. El problema ve de fer bandera d'objectius que NO es poden complir.

    I manifestar-se contra el govern del qual es forma part.

    comentarista de franc | 05/10/2007, 18:23
  12. Blog Pataforma Salvem la Real

    El Bloc es fa còmplice de son Espases i demostra que tots els polítics són iguals de mentiders
    Les Joventuts del PSM carreguen contra Antich i li demanen que no sigui covard i tengui dignitat
    Veure la noticia completa

    --------------------------------------------------------------------------------
    5-10-2007
    El dia que el traïdor Antich decideix enterrar el govern dins el clot merder de son Espases ...

    Veure la noticia completa

    --------------------------------------------------------------------------------
    5-10-2007
    Antich i el Bloc fan bo el corrupte Jaume Matas i li permetran pagar-se el palauet milionari

    Veure els articles anant al blog de la Plataforma Salvem la Real

    Blog Plataforma Salvem la Real (5-X-07) | 05/10/2007, 18:46
  13. el Govern està tocat. I amb el Govern alguna cosa més: la confiança.

    La barca era magre i l’hem emproada al cap de fibló

    psmllucmajor | 05 Octubre, 2007 20:42
    El cap de fibló que ha endevinat Mallorca de ple i ha esquinçat el Ponent del nostre terme s’ha emportat la barraca que guardava les obres de Son Espases. El guàrdia jurat està ferit de gravetat i l’aparellador de les obres també: no són bromes. Dos treballadors han estat malferits a la feina i això exigeix, d’entrada, una manifestació explícita de solidaritat. Però el desastre meteorològic d’ahir –un cap de fibló imprevisible: na facem demagògia amb el que ha estat una desgràcia- només ha precedit la catàstrofe política d’avui, perfectament previsible, avisada i evitable: el Govern està tocat. I amb el Govern alguna cosa més: la confiança. No n’hi ha prou de dir que la decisió d’assumir voluntàriament l’enverinada herència del PP a Son Espases és desencertada o que és una equivocació: no es pot reprendre la destrucció de la Real amb els lamentables arguments que ha proferit l’expresident Antich –l’expresidència i el pas per Madrid l’han marcat a ferro, aquest home-.

    El govern de centreesquera (ja no es vol dir “de Progrés”: i això ho diu tot) no ha començat amb bon peu la seva gestió. Havia de demostrar que sabria actuar amb major cohesió que el del primer Pacte: ha fracassat. Ja en les negociacions s’intentà fer no-res un dels socis i, en la configuració dels equips de gestió, s’han assolit quotes de partidisme i de recel que superen les de l’anterior etapa; havia de demostrar que liquidaria la maquinària clientelar i de propaganda del PP i les substituïria per l’equitat i la transparència, i col·loca un home de partit al capdavant de la televisió pública de les Illes mentre expulsa de la Televisó de Mallorca alguns dels comunicadors més crítics amb el PP (Muñoz, Prunès...); havia de demostrar lleialtat a la llengua i al ser d’aquest país, i no tots els gestos han estat prou entenedors; havia de protegir els mallorquins, i no ha dit pruna quan els nostres drets lingüístics han estat malmenats amb l’aval del delegat de Madrid i del ministre Rubalcaba; havia de demostrar voluntat per redraçar les finances de la Comunitat Autònoma, i regala 100 milions al calaix del senyor Solbes. I havia de demostrar –sobretot, sobretot, sobretot- coratge i valentia en dues qüestions cabdals: la societat balear havia de recuperar la fe en la política després d’una etapa en què la corrupció més descarada s’havia instal·lat en les institucions; i el Govern havia de deixar ben clar que la protecció del territori era una qüestió prioritària, una qüestió de supervivència, una qüestió d’Estat.

    No ha estat així. A les decepcions de Port Adriano i ses Fontanelles hi afegim avui la de la Real. No cal exagerar ni un punt: sabíem que el PP havia deixat ben lligades aquestes qüestions i els solars ben sembrats de mines. Però això no ens eximeix del deure de salvar cada pam d’aquesta terra, al preu de les indemnitzacions que calgui, al cost dels plets que s’hagin d’afrontar. Caldran molts de Son Reals, molts d’èxits evidents i innegables en la protecció del territori perquè la balança de la història caigui cap a l’esquerra i posi aquest govern –que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no del dels seus enterradors. Per seguir per aquest camí que vàrem emprendre el mes de juny passat caldrà molta de fe i molta de confiança. I d’això no ens en queda: ens l’han consumida tota en només tres mesos. El PP és pitjor, no n’hi ha cap dubte, però els primers cent dies d’aquest Govern no ens renoven, precisament, les esperances.

    Perquè el pitjor de tot, encara més greu que la pèrdua de credibilitat en matèria territorial o econòmica, és la fallida de la confiança. Ho ha dit ben clar en Biel Barceló: “la credibilitat del Govern ha quedat tocada”. En Joan Lladó (Esquerra) no ha estat menys dur “el pacte és paper banyat”. I dirigents d’Esquerra Unida es plantegen, seriosament, sortir del Govern.

    ¿On ens menen aquests socis, el PSOE i UM? La credibilitat del PSOE avui és nul·la: cap de les raons adduïdes per reprendre la tasca de destrucció del PP a la Real no té agafada. El temps, els diners, el fet que les obres ja han començat, la complexitat de tot plegat... són coses que ja se sabien abans de les eleccions. I si se sabien, una de tres: o ens mentiren, o ens prometeren de manera irresponsable, o ara la covardia i la negligència els desborden.

    Ni la defensa de la terra ni la credibilitat no són banderes que avui pugui aixecar el Govern de Francesc Antich, un Govern que fins ara ha estat la barraca que guardava les obres aturades de Son Espases. I això, al Bloc, ens deixa en una situació ben complicada: o ens retiram del Govern –i per tant el feim caure- o hi seguim i assumim solidàriament –amb totes les conseqüències- una decisió que ens repugna perquè és injusta i equivocada. Sortir del Govern podria significar el retorn del PPUM i la seva cort de la destrucció; quedar-hi equival a deixar-nos engolir pel cap de fibló i els remolins del descrèdit a què ens mena un timoner definitivament inepte: el president Antich i la seva cort de funcionaris del centralisme i la covardia. I si Antich no és un inepte és encara pitjor: un perillós contrari que es fa passar per capità de la nostra barca. Vius i ungles, que vénen els “amics”.

    PS. Encara una altra: cal pensar la manera de trencar l’esquema anterior. Ni deixar que torni el PP, ni deixar-nos arrossegar per l’estela del PSOE. Aixecar un tercer pol, diferenciat i alternatiu al bipartidisme espanyol i depredador : més bo de dir que de fer, sens dubte. Però cal pensar-hi. I aviat, que el vent bufa i la mar xucla.

    Blog PSM-Llucmajor
    (5-X-07)

    PSM-Llucmajor | 05/10/2007, 19:14
  14. Im-pressionant

    Tot és opinable, en aquest tema. Hi ha gent que honestament troba que el Bloc hauria de sortir del govern i gent que honestament opina el contrari. Però el que és infumable és que es vulgui desqualificar al Bloc per una decisió que no ha pres i a la que s'ha oposat amb totes les forces.

    El més extraordinari de tot és que els que ara massacren al Bloc per no sortir del govern -quan, per començar, encara no ha decidit si ho farà o no- són en bona part els mateixos que, en el seu dia, el massacraren per exigir al PSOE i a UM un pacte equiibrat, i els mateixos que, de fet, no volien Bloc. Feren tot el possible perquè el Bloc no tengués la força necessària per plantar cara al PSOE i a UM i ara retreuen al Bloc que no hagi pogut aturar Son Espases. Im-pressionant.

    Observador | 05/10/2007, 20:35
  15. Cinisme!

    Esperava que, almenys, si els del PSOE imitaven com solen fer en gairebé tot els del PP, hi hauria dignitat i coherència per la gent del Bloc. Això ens ha fet més mal que el cap de fibló que ahir, com una premonició, va passar per Son Espases. Allò que no puc entendre és el cinisme de l'amo i autor d'aquest altre Bloc. Un bloc de desvergonya política, ètica, social... No us tornaré votar en ma vida! Esperava que a les properes eleccions al Congrés de Diputats podríem (per primera vegada!) rompre el bipartidisme. No serà així! Una amiga em deia que el Bloc faria al Govern el mateix que han fet na Nanda i n'Eberhard a l'Ajuntament de Palma amb Ses Fontanelles. Així ha estat! De moment, dues destruccions consumades, dues traïcions! I cinisme! Sobretot, cinisme!

    Abstenció! | 05/10/2007, 23:46
  16. L'esquerra que es flagel·la

    A hores d’ara la decisió sobre la futura ubicació del nous hospital de referència ja està presa.

    A un servidor, com a ciutadà exempt de la càrrega de governar, tant com de les obligacions de qui està delerós per fer-ho –la qual cosa, per cert, em permet opinar el que em vengui de gust, sense correció política si cal–, només m’interessa una cosa: que l’hospital es faci. On? On calgui o es pugui. Quan? Ahir.

    L’hospital podria estar mig fet: l’any 1992 ja hi havia un pla perfectament dissenyat (llegiu, al respecte l’article que Adolfo Marqués publica aquest dijous a Diario de Mallorca). Entre una cosa i l’altra, especialment per la gestió del PP durant els darrers quatre anys, aliena a qualsevol necessitat sanitària per cert, les coses encara estan com estan.

    Però ara, com que l’obligació d’un govern és governar, és a dir, prendre decisions, l’executiu de Francesc Antich hauria de procurar no fer el que va fer durant la seva anterior època: no fer res. Sabent que, faci el que faci, no farà content tothom; i, sobretot, farà felló els seus militants, els simpatitzants, els votants… i la majoria dels seus socis.

    Tot això, ja ho sabien. Vull creure que els dirigents del PSIB, però també els del Bloc i, per suposat, els d’UM –que, com sempre, seran els que en sortiran més ben parats–, sabien quines eren totes les variables que envolten l’afer de So n’Espases. I ho sabien quan prometien, durant la campanya electoral, que l’hospital no es faria en aquells terrenys. I si no ho sabien eren uns ignorants o uns inconscients.

    Resulta especialment preocupant, emperò, que aquesta controvèrsia derivi cap a apocalíptics anuncis de trencament del pacte que governa el país. Com a ciutadà, com a votant, estic disposat a acceptar el que sigui necessari –salvant els aspectes patrimonials i mediambiental a So n’Espases/La Real, abans que admetre que una altra vegada ens frustrin l’esperança de que la nostra terra està condemnada per in eternum al caprici de la dreta.

    Sabeu quants punts tenia l’acord que van signar PSOE, Bloc, Unió Mallorquina, PSM-Verds de Menorca i Eivissa pel Canvi: cent-cinc, si no els he comptat malament. La paralització de les obres de So n’Espases i analisi de la situació era un dels nou de l’apartat de sanitat.

    Si algú ha de respondre, amb dimissions si cal, per ignorància o inconsciència, que així sigui, però la pervivència d’un projecte progressista de govern és de vital importància pel país. Malgrat els progressistes i tot.

    Josep J. Rosselló | 06/10/2007, 00:32
  17. Son Espases, els oportunistes i la defensa dels sous i la cadireta.

    CADIRA

    En català, cadira. En guaraní, apyka’i. En alemany, stuhl. En portuguès, silha. En sard, cadíra. En hongarès, szék. En albanès, karrige. En xec, zidle. En danès, stol. En anglès, stol. En feroès, stólur. En finès, tuoli. Quan els espanyols assassinaren Antonio Maceo, Weyler va quedar-se’n la cadira de record. Weyler era espavilat, coneixia el valor d’una cadira. Hi ha gent que s’avança a la seva època. Weyler, per exemple. Què havia de portar, de Cuba, als seus fills? Un lloro xerraire, un ocell de coloraines...? Res d’això. Una cadira. Entorn de la cadira gira la filosofia de fer un ca seva. Mies van der Rohe ho va intuir, encara que fos des d’una perspectiva intel·lectual més elaborada que la de Weyler. A l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, va presentar una cadira de pell, amb cantells metàl·lics, que ben aviat esdevindria una icona del disseny. Va anomenar-la Cadira Barcelona, la qual cosa va suposar tota una confusió per als mallorquins, atès que ja deien Cadira Barcelona a un model tradicional de cadira pintada. Bé, ara això no té importància. Allò que volia recordar és que les cadires d’oficina actuals –tan lletges, tan fredes, tan impersonals–, són derivacions estètiques de la de Van der Rohe. No cal dir que la d’aquest, tot i les comparacions inevitables, era una altra cosa. Van der Rohe, amb el disseny d’una cadira, no es va consagrar com a fuster ni mag de les formes, sinó com a filòsof. Ell en feia, de la cadira, una interpretació filosòfica de la vida. D’alguna manera intuïa que condicionaria l’ètica i el comportament de les generacions futures. Actualment, la cadira té un sentit universal de confort, tan físic com espiritual. Hi ha cadires arreu del món. Amb paraules i sons diferents diem la mateixa cosa en una pila de llengües. En francès, chaise. En italià, sedia. En japonès, isu. En malai, kursi. En polinesi, krzeslo. En romanès, scaun. En rus, ctyn. En gaèlic, cathair. En espanyol, silla. En tagal, sílya. En fi...! En turc, sandalye. En zulú, isihlalo. Heus ací tot el món, seguint l’estela d’una mateixa bandera. Allò que somiava Lenin i no va aconseguir. Allò que somiava, des d’una altra perspectiva, el gran Durruti abans que li clavessin un tret per l’esquena a la defensa de Madrid. Entre els moviments de masses submergits –el ku-klux-klan, l’Opus, el militarisme colpista, etcètera-–, el de la cadira és el més internacional. Et diuen, els coneguts, jo som socialista, jo som del Reial Madrid (bé del Madrid ho són dretes i esquerres, la llotja del Bernabeu n’és testimoni), jo som de la ONG Tal, jo som partidari del reconeixement social de totes les religions, de la sexualitat sense tabús. Molt bé! A partir d’ara, els demanaré: Però, a quin espai preeminent situeu la cadira? Déu modifica algunes línies de l’intel·lecte. Al·là, d’altres. La cadira, en canvi, les modifica totes. Som un home major, en el sentit que tinc moltes hores i molts de dies que s’acumulen a la memòria. Record haver caminat frec a frec amb infinitat de gent bona que tenien ambicions individuals i d’altres de col·lectives. Aquestes, les col·lectives, eren solidàries, marcades per un idealisme gairebé suïcida. La temptació de la cadira (la serp bíblica dels temps actuals) hi era, però no agredia l’estètica ideològica i sentimental del conjunt. Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s’imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d’ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d’ulls. Els embruteix l’ànima, la cadira. Ho dic sense acritud, més aviat amb desencís. Un vell adagi mallorquí diu textualment: qui a bona cadira seu, bona ventura espera. Potser. Els adagis són retalls de saviesa. Per a tothom, menys per als orats. Beneïts orats. I en queden tan pocs d’orats!

    Llorenç Capellà

    Diari de Balears (18-IX-07)

    Diari de Balears | 06/10/2007, 07:06
  18. "Creu-me que em fa mal el cor" de vergonya

    "Creu-me que em fa mal el cor" de vergonya

    adrover | 05 Octubre, 2007 21:25
    Ciutadans i ciutadanes, Creu-me que em fa mal el cor, haver de tornar a posar la cara compungida dels Consells de Govern de cada divendres per tal de tornar-me a riure dels meus votants. Per aquesta raó la decisió que he pres de parlar en plural quan la culpa és meva és una pura qüestió d'imatge. Alguns ho anomenaran l'efecte Antich. Jo no sé realment què vol dir. Com vos deia, creu-me que em fa mal el cor per haver tret del calaix el programa electoral del PP i posar en marxa les autopistes, l'extermini de la llengua i el patrimoni i l'urbanisme a la carta de fa temps. Tanmateix com que només podeu votar cada quatre anys jo diré la frase màgica i faré el que em doni la gana. De fet, no podem esperar més a fer l'autopista Inca-Manacor, el segon cinturó, camps de golf i urbanitzacions arreu de Mallorca. Ja va passar amb la Real, per què no amb qualsevol altra cosa?. És l'interés general que així sigui, i així serà perquè és el meu interés. Torn a dir, creu-me que em fa mal el cor: GOB, OCB, Salvem la Real, Federació de Veïns, Plataformes antiautopista, i lluitadors d'aquests que me mereixen tot el respecte del món. Per això vos citaré, per això vos demanaré perdó, per això no vos faré ni cas sempre després de les eleccions. Com que aquesta és la vostra funció, gràcies. La meva és entrar en l'estadística del PSOE com a "Presi" d'unes illes perdudes al Mediterrani. Cadascú té les seves feines. Jo durant quatre anys d'oposició i de diputat a Madrid no vaig ser capaç de pensar una alternativa sèria a Son Espases, Palma, Mallorca i les Illes Balears. Em sap greu, cadascú té les seves limitacions.

    Adrovebloc (5-X-07)

    Adrover | 06/10/2007, 07:08
  19. Les cadires i els sous dels que faran l´hospital de Jaume Matas i el PP

    Les cadires i els sous dels que faran l´hospital de Jaume Matas i el PP

    Diari de Balears | 05/10/2007, 13:57

    Patriograma

    Respireu a fons per poder llegir d’una tirada: President del Govern, Consellers de Presidència; d’Economia, Hisenda i Innovació; de Turisme; de Mobilitat i Ordenació del Territori; d’Educació i Cultura; de Salut i Consum; de Medi Ambient; d’Afers Socials, Promoció i Immigració; d’Habitatge i Obres Públiques; de Treball i Formació; de Comerç, Indústria i Energia; d’Agricultura i Pesca; d’Esports i Joventut; d’Interior. Uf...! Feu-me cas. Atenció: Aspireu, expireu. Aspireu, expireu... Continuem. Directors Generals d’açò i d’allò. Presidència, onze direccions generals. Economia, set. Turisme, dues. Mobilitat, tres. Educació, vuit. Salut, cinc. Medi Ambient, cinc. Afers socials, quatre. Habitatge, dues. Treball, cinc. Comerç, cinc. Agricultura, tres. Esports, dues. Interior, tres. Vius! Nova tanda d’exercicis respiratoris i endavant. Secretaries generals? Una per conselleria. És a dir, setze. I a més a més, entitats, consorcis, escoles, fundacions, instituts, la qual cosa comporta nous presidents, vicepresidents, directors, secretaris, responsables (de departament, de programes, d’iniciatives, de protocol, etcètera, etcètera, etcètera), caps de premsa, gabinets de premsa, gabinets de protocol i xofers, infinitat de xofers. Els governs, com més minúsculs, més xofers. Fixeu-vos en Santo Domingo, Costa Rica, etcètera. Ara: exercicis respiratoris i un tassó d’aigua. Si algú pateix del cor o no té experiència de resar el rosari, que no continuï. Els altres, prosseguim. Assessors: assessors de tot. Assessors d’imatge; de relacions amb els mitjans de comunicació; de promoció interior i exterior; d’agricultura; de literatura, escultura, pintura i confitura; de tecnologia; de creences i religions; d’història; de sanitat i benestar; de teatre, un a cada família; de relacions internes (els moixos anarquistes del Puig de Sant Pere, els dirigents d’AFEDECO i de la CAEB); de relacions externes (presència de Madò Coloma a Frankfurt, el cul escrit en castellà dels futbolistes del Mallorca, Jorge Lorenzo). Coneguts, amics i parents, un fotimer, encara que sigui públic i notori que més d’un va a la feina de puput. Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera: un patriograma calcat al del Govern. Ajuntament de Palma: els consellers són regidors, però la filosofia és idèntica. Ajuntament de Calvià: la revolució del concepte de poder (Assessors, assessors, assessors! Assessors amb anells Swaroski i Chanel del més car. Pròxim fitxatge: Paris Hilton). Uf...! Punt i a part. Prou! Ja n’hi ha prou. Respireu profundament. Amb una mica de sort, tothom col·locat. I Déu? A aplegar ametlles. Algú les ha d’aplegar.

    Llorenç Capellà. Escriptor.

    Diari de Balears (6-IX-07)

    Diari de Balears | 06/10/2007, 07:19
  20. l'esquerra "masoka"

    Quan el PP va canviar el projecte de reformar Son Dureta i es va treure Son Espases en virtut del maletí ple, se'ls hi van tirar, les bases del PP a sobre? En canvi, el Bloc ha de compartir -amb el maletí buit- el calze amarg de tragar-se son espases, i el PP i l'esquerra "masoka" es tiren a la jugular del bloc. Son Real i Cala Blanca s'han salvat gràcies al bloc, ses fontanelles estan caig-no caig, però amb el PP ara tindríem tot això i molt més. Força bloc, força miquel àngel!

    ponent | 06/10/2007, 07:44
  21. Mà en el foc

    Quasi quasi posaria la mà en el foc que d'aquests indignadíssims votants del Bloc que proclamen en aquesta pàgina que li retiraran el suport per la qüestió de Son Espases no n'hi ha cap que realment votàs Bloc. I quasi quasi posaria la mà en el foc que si el Bloc decidís ara sortir del govern, aquests mateixos internautes es declararien decebuts per la irresponsabilitat del Bloc, al que acusarien de propiciar el retorn del PP.

    Observador | 06/10/2007, 08:05
  22. bloc sí, erc no!

    Avui surt al diar q el conseller lladó proposa cremar fotos del rei. És clar, com q el sr. lladó no se li coneix cap mèrit en la seva tasca com a conseller d'interior, ha de justificar el seu (magnífic) sou fent la seva "boutade" mensual sobre els reis, l'ocupació espanyola, etc.
    Ja em tenen cansat. Vaig recolzar el bloc entre la gent d'EU, PSM i Verds q fa més de 30 anys q defensa la nostra illa no contra les forces d'ocupació, sinó contra l'ocupació del formigó, el nostre vertader enemic. Estic fart d'aquesta monopolització del debat d'una delegació de barcelona q la darrera vegada q es va presentar totsols a les eleccions autonòmiques va treure menys vots q el partit carlista, i q té té 2 regidors reals en tot Mallorca. Ara tornaran sortir els d'entesa demanant xuclar un poc més, a compte del filó nacionalsocialista. Bloc sí, erc no!

    llevant | 06/10/2007, 08:05
  23. excelent article d'Eduardo Jordà

    http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1675_5_298259__Opinion-izquierda-fashion

    LA IZQUIERDA FASHION
    EDUARDO JORDÁ He visto en la televisión el vídeo de las Juventudes Socialistas en que se hace una parodia de un cretino con Lacoste que se supone representa a un jovencito del PP, es decir, un pijito retrógrado, homófobo e inculto. Bueno, puede ser: es cierto que el PP está lleno de pijitos retrógrados, homófobos e incultos. Pero no veo por qué la supuesta izquierda -desde el PSOE hasta los grupúsculos antisistema- ha de estar libre de retrógrados, homófobos e incultos. O de cretinos, ya puestos a enumerar. Ignoro a quién votaba el Fary, que en gloria esté, pero no creo que la orientación de su voto pudiera cambiar en nada el trato que dispensaba a su mujer, no muy distinto -imagino- del que un hombre de Neandertal dispensaba a su parienta. Y a lo mejor el Fary votaba a la izquierda más extrema, quién sabe, por razones de tradición familiar o de resentimiento social (ese gran motor de las ideologías, a derecha e izquierda). Y cito al Fary porque representa al sector social más opuesto a los pijitos ridiculizados en el vídeo.
    A la hora de hacer vídeos electorales, todo el mundo abomina de los pijos, pero si hay algo que esté presente en esta sociedad -y cada vez con más fuerza- es la idolatría del pijerío más tonto y más cretino, y de todo lo que ese pijerío representa. ¿Hay alguien más pijo que Ana García Siñeriz o que Boris Izaguirre, dos tótems de la "izquierda fashion", o "glam left", o como queramos llamar a la izquierda que pierde el oremus cuando entra en una tienda de ropa donde el producto más barato -un esmalte de uñas- vale 300 euros? Y es esta izquierda "glamourosa" la que tiene cada vez más poder social, por mucho que las Juventudes Socialistas prefieran criticar al pijerío del PP.
    El poder de esta "izquierda fashion" es tal que llega incluso a alterar por completo la facultad de representar la realidad. El otro día vi un reportaje en "El País Semanal" sobre las jóvenes comunistas que fueron fusiladas en los primeros tiempos del franquismo, las llamadas "Trece Rosas". Aquellas chicas fueron acusadas de un atentado que no habían cometido y ejecutadas en 1939, y ahora Emilio Martínez Lázaro ha hecho una película con su historia. Me parece muy bien. Lo que ya no me parece tan bien es la estética que se ha elegido para representarlas. En "El País Semanal" podíamos ver las fotos de algunas de aquellas chicas fusiladas, todas bastante "feúchas y catetillas" (como habría dicho con un mohín despectivo Boris Izaguirre). Pues bien, la película de Martínez Lázaro, fiel al espíritu de verosimilitud que anima a los cineastas de la "izquierda glam" (Almodóvar, Medem, Trueba), ha dado esos papeles a unas actrices tan jóvenes y guapas como Pilar López de Ayala o Marta Etura. Ni una sola de estas actrices tiene el aspecto de una costurera de 1939, ninguna tiene la cara gruesa o las cejas hirsutas o la expresión plebeya. Qué va. Todas están muy delgadas, todas han pasado por el gimnasio (o al menos dan la impresión de haber pasado) y todas tienen una piel envidiable ("nacarada", diría Boris Izaguirre relamiéndose como el gato Isidoro). Así que tenemos que creernos que esas actrices pueden representar a unas chicas de las Juventudes Socialistas Unificadas que eran en 1939 costureras, enfermeras o se dedicaban a "sus labores". Yo, lo siento, me acojo al argumento de autoridad del ogro Shrek, un filósofo tal vez demasiado complejo para nuestros tiempos: "¡Y voy yo y me lo trago!".

    Pero así están las cosas. Hubo a mediados del siglo XX una izquierda admirable (la de Orwell, Camus, Simone Weil, Benjamin o Arthur Koestler) que se dedicó a desenmascarar todas las patrañas intelectuales de su época. Aquella izquierda siempre se puso de parte de los débiles y en contra de los sinvergüenzas y de los brutos y de los poderosos, y daba igual que estos brutos se llamaran Hitler o Stalin, Franco o Mao, Mussolini o Beria. Esta izquierda, por desgracia, parece haberse esfumado del mapa. Me parece perfecto que nos metamos con los pijitos del Lacoste, pero me parecería mucho mejor que incluyéramos en esa crítica a todos -repito, todos- los pijitos cretinos, aunque se disfracen de izquierdistas o de glamourosos. Porque es muy fácil detectar a los pijitos rancios, pero los otros, los que van de cultos y glamourosos, son mucho más peligrosos y detestables, ya que además tienen mucha más influencia social. O sea que, por una vez, hagamos bien las cosas.

    llevant | 06/10/2007, 08:11
  24. El Pacte governa per a la dreta

    El Pacte governa per a la dreta

    Per Llorenç Buades Castell

    14 de setembre de 2007

    No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.

    En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.

    Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.

    Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.

    S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.
    La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.

    A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.

    Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.

    L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.

    I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.

    La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.
    En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.

    Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.

    Web Ixent | 14/09/2007, 17:53

    Llorenç Buades Castell | 06/10/2007, 08:55
  25. Re: L'esquerra que es flagel·la

    No tornaré votar a n´Es Bloc, Traidors i mentiders!

    Carlos | 06/10/2007, 13:51
  26. això és es "colmo"!...

    Començaré amb una frase tan coneguda de tots, que expressava la perplexitat d'algú davant els atacs furibunds llençats envers l'enemic equivocat. Serveix per reflectir la meva: no ho havia vist mai! com així no estalviau tots els insults i els adreçau a qui realment els mereix? Recordaré que si les obres es paralitzaren fou per iniciativa del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, del Bloc. Que si algú ha assistit a manifestacions cada cop més minoritàries han estat membres del bloc, amb càrrec o no. Jo hi era i els hi he vists. Que si el projecte es veu modificat és gràcies a les negociacions i pressions per part del Bloc.
    I també crec que tots els que votaren PSOE per allò del vot útil (i segons les dades electorals, majoritari al Secar de la Real), haguessin fet millor de votar un Bloc que s'ha mostrat coherent, digne i _crec jo_ massa pacient amb una opinió dels mitjans de comunicació absolutament hostil, que estalvia els culpables i ataca els innocents.

    cat. | 06/10/2007, 14:53
  27. Sí, és es colmo

    El problema és precisament aquest, que qui ha anat a manifestacions contra so n'Espases, formi part del govern que el durà a terme.
    Això sí que és el "colmo".
    El blog, coherent i digne?
    Per favor, home, si només ha faltat que el psoe els compixàs, i encara haurien sortit als diaris a dir que plou.

    Un altre ex-votant del bloc | 06/10/2007, 15:31
  28. mai no plou a gust de tothom!

    O sigui que amb la sortida del Bloc del Govern ja ho tendríem tot resolt: un psoe amb el cor trencat però amb mà de ferro, una uma ufana i el pp de sempre, més prepotent que mai. és això el que realment cercau?
    el "colmo" és no trobar els vostres mateixos atacs furibunds contra els qui realment han estat deslleials. I crec sincerament que si dirigíssiu o haguéssiu dirigit les energies en aquest sentit, el resultat hauria pogut ser un altre.

    cat. | 06/10/2007, 15:47
  29. sempre plou quan no hi ha escola!

    Il.lumina els qui no sabem, gran cat.!
    Digues qui no ha estat deslleial i qui sí, per favor.
    Jo no he votat mai psoe ni um, només puc demanar comptes als qui he fet confiança.
    I el pp, s'ha de reconèixer, no ha enganyat a ningú, sempre han estat partidaris de la construcció/destrucció i ho han dit i demostrat.
    Jo em sent enganyat per uns altres, comprens?

    Un altre ex-votant del bloc | 06/10/2007, 15:55
  30. plou sobre mullat!

    T'il·luminaré:
    si no estaves d'acord amb el pacte i que el bloc entràs en el govern, ja no hauries de ser del bloc. i si hi estaves, pensa que el pacte no recollia enlloc que es deixàs de fer l'hospital de Son Espases.
    Per tant, no hi ha hagut cap incompliment de pacte i el bloc mai no ha canviat de parer.

    cat. | 06/10/2007, 16:07
  31. Pluja de llevant, no deixa res davant

    Correcte, jo som dels que pensaven que el bloc no tenia res a fer amb psoe i um (i tampoc res a veure, en aquell moment).
    Incorrecte el segon punt:
    el pacte si recollia en un dels seus més de cent punts que s'aturarien les obres i que s'estudiaria una nova ubicació.
    Les obres es varen aturar mesos després de les eleccions, com a consequència de la pressió exercida pels de la Real.
    I durant aquest breu espai de temps, tots els estudis que, abans de les eleccions, deien que es podia canviar de lloc, o reformar son Dureta, s'han convertit en paper banyat.
    I també record que un dels punts deia que l'imatge de desunió de l'anterior pacte havia fet mal, però que n'havien après.
    Per tant, si que hi hagut incumpliment flagrant, i també per tant, ja no som del bloc, com reclamaves, però la sensació d'ESTAFA no me la puc llevar ni amb aigorràs.
    Ni la sensació de que s'ha demostrat que és igual si el bloc forma part del govern o no, vist el poc pes que hi té.
    Fa molts d'anys que no vaig a combregar per començar ara a fer-ho amb rodes de molí.

    Un altre ex-votant del bloc | 06/10/2007, 16:27
  32. combregar amb rodes de molí o lluitar contra enemics imaginaris (en cast. "molinos de viento" )

    M'agrada veure que hi havia més persones que pensaven que no haviem d'entrar en el govern si era des de la feblesa. Però la debilitat va venir més de fora que de dins. Els votants del bloc volien que no governàs el PP i pressionaren, de bona fe, perquè no es perdés l'oportunitat de fer fora el PP. Si som honestos, reconeguem que la gent volia canvi.Tal volta ha arribat el moment de repensar el pacte però sense els histerismes de sempre. Els insults, ja els usen uns altres, però la gent que diu que vota el BLOC ha de tenir més serenor. Si hem d'actuar ho farem després d'un debat pausat i lluny de les frases fetes. L'esquerra és i ha de ser crítica però també participativa. La gent que,com els infants rompen les juguetes en perdre, no són vàlides per a l'esquerra. Més calma, més participació i més seny ens aniria bé en aquest moment.

    biel | 06/10/2007, 17:07
  33. M'heu fet fugir la serenor

    "Repensar el pacte sense les histerismes de sempre" vol dir deixar-ho tot com estava.
    "si hem d'actuar ho farem després d'un debat pausat" vol dir no farem res.
    "participativa" vol dir votau-me i després ja faré el que trobaré.
    En aquests moments, no sé si som vàlid per l'esquerra, però sé que l'esquerra ha deixat de ser vàlida per jo.

    el mateix ex-votant d'abans | 06/10/2007, 17:25
  34. lletra morta (o "papel mojado")

    escolta, les obres s'aturaren i s'estudiaren altres alternatives.
    I mala sort però si només saps interpretar els missatges amb cinisme, val més que ho deixis córrer. I ja no tenc res més a afegir per il·luminar-te.

    cat. | 06/10/2007, 18:04
  35. una reflexió

    Tot ho capgires, crec que estàs ofuscat, no sense raó, però estic segur que les decisions en calent mai són bones. Per cert, si les esquerres no són bones per a tu, vols dir que ho són les dretes? per què en lloc de ser negatiu, ets positiu i t'hi aferres a fer feina?, tal vegada veuràs que les coses no són blanc o negre, ara o mai, viu o mort. Les coses no són així, repensa-t'ho amb serenor i participa. Criticar negativament és el més fàcil, aportar i construir no tant.Per què no ho proves?

    biel | 06/10/2007, 18:14
  36. NOU VOT

    AFEGIU EL MEU NOU VOT

    MANACORÍ | 06/10/2007, 18:22
  37. Happy few!

    Quina llàstima, Miquel Àngel, desaprofitar la sensibilitat d'un poeta per col·laborar amb el Bloc contribueix a encimentar encara més les Balears. De res serveixen els viatges proSud i els reportatges del món mundial si a casa acotam el cap i ens comportam com seguidors de Henry Kissinger: "Son uns fills de puta, però són els nostres fills de puta". No et sembla que, vista la realitat miserable que llaurau, haurieu d'abandonar la sonsònia de la llei de "memòria històrica", no fos que, d'aquí uns anys, quan passi el diluvi, us afecti perquè ens seguim recordant del vostre col·laboracionisme amb el ciment. Pensa-hi: si et relaxes, potser recuperen l'élan del risc en cerca de la bellesa del món. L'alternativa és tornar a les teves fonts actuals: les homilies de Gonzalo Fdez. de la Mora. Ànim, que tothom pot millorar!

    Ikea Rederocora la teva vida | 06/10/2007, 18:27
  38. Irresponsables

    L'esquerra ara es falgel·la perquè en tres mesos de govern ha estat incapaç d'adaptar-se al nou rol i analitzar Son espases des d'una perspectiva del que governa. Heu passat tot aquest temps sense voler entendre res de res a pesar que se us ha donat tota la informació i tota la participació i ara us sorpreneu de les crítiques. Si us haguessiu pres la molestia de mullar-vos només un poquet, al costat del President, i ser valents ara no ho lamentarieu. Estau cremats per irresponsables

    Pep | 06/10/2007, 18:33
  39. Bona nit, pragmàtics

    En política ho tenc claríssim, només hi ha blanc o negre, no crec en grisos ni en beixos.
    Estic fart de ser positiu tota la vida i no veure resultats mai.
    De feina, per ventura n'he feta més que tots dos plegats, i no em referesc a la remunerada.
    I davant aquest llenguatge tan conciliador, políticament correctíssim, bonrollista, tranquils-que-no-passa-res, neo-liberal fins i tot, em sap greu, no tenc altra arma que el cinisme.
    Vos he exposat arguments, he tirat d'hemeroteca, he expressat opinió, i no vos va bé, resulta que som cínic i negatiu. Així va el bloc, companys!
    En cat. no ha conseguit il.luminar res i s'ha molestat. Ell s'ho perd.
    Passaré per alt l'acudit fàcil de si les dretes me són bones, per què ja estic prou emprenyat els darrers dies.
    Dormiu tranquils, procurant no pensar massa en so n'Espases.

    El mateix d'abans | 06/10/2007, 18:42
  40. bona nit

    idò bona nit!

    biel | 06/10/2007, 18:45
  41. Dimissions

    Sí, hauríem de demanar dimissions, però no del Bloc, sinó del PSOE, començant pel conseller de salut que va abanderar també l'oposició a so n'Espases, no? Quins collons, ara, pegar al Bloc!

    Toni | 06/10/2007, 19:29
  42. tot el meu suport al bloc

    No entenc tota aquesta campanya en contra del Bloc. Ells no han canviat per res la seva postura. El projecte de Son Espases ha estat aprovat sense el seu consens, només puc veure maniobres tèrboles qui sap amb quines intencions. Per ventura fer-los dimitir i arraconar-los a la oposició? crec que queda molta feina per fer i només se pot fer des de el Govern. Postures com la del Quixot castellà estan passades de moda, lo que volem és feina, s'ha perdut la Real, és una putada, però queden encara moltes coses que salvar. Escainau com a gallines demanant la dimissió dels del Bloc i que aclarirem? res, en canvi perdran l'oportunitat de poder fer moltes coses. La vetitat no vos entenc.

    Conxa | 06/10/2007, 19:55
  43. CABRONS

    Pels comentaris que veig el descalabro del BLOC serà de muy señor mío el proper mes de març. Però és el que us mereixeu. Recollireu el que heu sembrat!!!
    I obviament comparteixo l'explicació que dona Ixent. Aquest poti-poti anomenat BLOC no és d'esquerres.

    Un ex-ex-ex- votant del BLOUFFC | 06/10/2007, 21:30
  44. al ex votant

    viviu fora de la realitat de Mallorca, estau tancats dins el vostre guetto ideològic, Mallorca és Mallorca i no l'ha podem canviar, seria més positiu tocar de peus enterra d'una punyetera vegada, si el "descalabro" del bloc és per tu una satisfacció vol dir que el ghetto és de cada vaegada més petit. Supòs que acabar en el no res és la teva màxima aspiració. El teu "ego" està salvat, pero Mallorca esta perduda.

    Conxa | 06/10/2007, 21:47
  45. Els sequaços del president Antich i la destrucció de Mallorca

    Tan paquiderms com els altres

    Després d’unes eleccions trucades —després d’un engany—, el príncep Salina i el seu fidel Tummeo surten de caça (El guepard, Lampedusa). Acaba de néixer una nova Itàlia, i a Donnafugata no s’ha recomptat ni un sol vot dissident. El príncep se sent neguitós, no sap ben bé per què, només sap que el seu neguit té relació amb els fets de la política. Finalment localitza la causa del seu malestar: amb aquelles eleccions trucades, s’ha robat la innocència al poble, entenem que s’ha malmès la seva fe. El lector inevitablement projecta aquells fets i amplia la reflexió del príncep a la llum del que ha estat Sicília i del que ha estat Itàlia des de la unificació. Per a contar-ho, a Sicília, hi ha hagut d’haver personatges com Giovanni Verga, Pirandello, el mateix Lampedusa, Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri (tan menyspreat per molts, però en últim extrem autor d’una novel·la excepcional, La concessió del telèfon). I el cinema, els mitjans de comunicació. Els pobles enganyats són més donats a l’engany, a l’opacitat. Crec que fou Andreu Manresa qui va definir Mallorca —o va difondre la definició— com Sicília sense morts. Déu n’hi do. Probablement no té gaire sentit, però servidor estic en la la mania que, en un país com el nostre, de llarga, contundent, impietosa tradició de dretes, les malifetes de l’esquerra causen estralls més irreparables en la fe de la gent que no les malifetes de la dreta —tan «normals», què vols, que no els coneixes? Són els de sempre, etc. A l’esquerra —o a allò que passa per ser l’esquerra— li atribuïm uns altres principis, una major proximitat als conceptes d’honestedat política, a una vaga noció de decència, a una certa sensibilitat social, antigament a una intenció cultural. Per això no podem perdonar-les quan ens estafen de manera tan espantosament indigna i barroera. Se’ns humilia i, en conseqüència, se’ns condemna ara a no tenir fe en la política. Sabem que no tots els polítics són iguals, perquè això seria una granja de serps i hienes, però el perill és que nosaltres arribem a ser iguals per als polítics: simplement negligibles, excepte per anar a les urnes i pagar imposts. No us sentiu menyspreats pel president Antich i els seus sequaços? En qualsevol cas, reteniu bé la història —tota la història— de l’hospital, i servareu així un bon argument per si un dia voleu escriure o explicar als adolescents una paràbola sobre allò que no ha de ser la política. O per si voleu escriure una novel·la sobre una terra que és Sicília sense morts —per ara. No penseu, però, que res de tot això els afecti: són tan paquiderms com els altres, de qui els separen algunes qüestions doctrinals i amb qui estan units per un mateix estil de vida.

    Guillem Frontera. Escriptor

    Diari de Balears (7-X-07)

    Diari de Balears | 07/10/2007, 06:43
  46. La corbata de Joan Lladó (ERC) i l´hospital del PP

    Se’ns ha girat el sant d’esquena

    Aquesta setmana se’ns ha girat el sant d’esquena. Diumenge passat va morir Antoni Roig, una persona cabal. I l’endemà Tomeu Ferrer. Ambdós han estat paisatge d’aquesta terra, veu de revolta. Dijous un fibló va recórrer Mallorca de banda a banda, sense que des del Govern s’adonessin de la proximitat fins que el tinguérem damunt. La senyora Leciñena, que és la consellera d’Interior, va sostenir que l’Institut Nacional de Meteorologia no la va alertar. En conclusió, per fas o per nefas, tots els que havien d’estar a l’aguait eren a la lluna de València. Si en lloc de núvols, allò que ens arribava d’Algèria haguessin estat els sarraïns de Dragut, a hores d’ara no ens lamentaríem de la caiguda d’uns milers d’arbres, sinó del robatori d’ovelles i d’aviram i del segrest de dones i d’infants. De manera que els nostres avantpassats anaven més vius que nosaltres, que en prengui nota la senyora Leciñena. Però anem a pams. El brogit de la tempesta va apagar, momentàniament, els rumors que afirmaven que la decisió de construir l’hospital a Son Espases ja havia estat presa. Tanmateix, ningú no els confirmava. En el programa En obert que dirigeix Rafa Gallego a IB3, Joan Lladó no va voler avançar res d’allò que havia comunicat Antich en el dinar amb representants del Bloc, un dels quals era ell. Cridava l’atenció l’optimisme de què feia gala, Lladó, tot i la catàstrofe climatològica que s’acabava de produir i la que estava a punt de produir-se. Ni la seva mirada ni el posat no reflectien la preocupació de qui passa per moments difícils. Tots els mals vents del món acabaven de sacsejar l’illa. Arrabassaren arbres, feren volar teules, arrossegaren cotxes. Tanmateix, no aconseguiren arrugar-li la corbata, d’un carabassa viu, impecablement nuada sota la nou del coll. Passi el que passi demà amb Son Espases (per divendres) serà un de tants que no dimitirà, vaig dir-me. I ben mirat, per què hauria de fer-ho? Ara mateix s’hauria de sentir renou de cadires a tots els despatxos de l’administració pública. Això, si visquéssim en un país normal. Però, aquí, els que venen muls amb tinya per cavalls de carreres, van onsevulla amb la cara ben alta. He personalitzat el meu mal humor, que és el de molta gent, en Joan Lladó. I som injust, potser. Ho sento, però el vaig veure a IB3 i és, la seva, la darrera fesomia d’un líder del Bloc que he retinguda. Hauria pogut ésser la de qualsevol altre. Pels votants d’esquerra, qualsevol d’ells simbolitza el perfil de la decepció. Que continuen en el govern per a garantir-ne l’estabilitat? Tot i que han estat prou hàbils per a llençar un missatge en positiu, la gent se sent traïda fins al moll dels ossos. Tant per ells, els del Bloc, com pel PSOE. Torno a citar IB3 per fer referència a l’entrevista que, abans de les eleccions, va haver d’emetre amb el socialista Antonio Diéguez. Aquest home, Diéguez, té una facilitat de paraula aclaparadora i va ésser especialment brillant en la denúncia de les obres de Son Espases. Em demano com se’n sortirà, demà, si en arribar al Parlament li ho retreuen des dels escons de la dreta. I com s’ho farà per a recuperar la credibilitat dels electors? No sols ell, sinó ell i altres i tants d’altres. Antich, concretament, disposa de tres anys i escaig per a guanyar crèdit. Però, de bell antuvi, ha dilapidat sentiments, adhesions, esperances, bona fe, i tot un cabal que, més endavant, li farà falta. Diuen que tot poble té el govern que es mereix. En el nostre cas, no és cert. Diguem-ho sense embuts: aquells que han fet fora el Partit Popular de les institucions més representatives, no es mereixien que la nova l’entesa de govern els prengués literalment el pèl.

    Llorenç Capellà, escriptor

    Diari de Balears (7-X-07)

    Llorenç Capellà | 07/10/2007, 06:45
  47. Tots contra el Bloc

    Au, ara una altra vegada tots contra el Bloc, a mem si el matau de veres i tendreu PSOE i PP per sempre. No sabeu fer res més que queixar-vos de tot. Si el Bloc deixa el Govern, direu que està malament. Si el Bloc queda al Govern, direu també que està malament. Faci el que faci el Bloc, us semblarà malament! I en aquest blog heu quedat retratats

    Marga | 07/10/2007, 17:47
  48. Re: L'esquerra que es flagel·la

    Marga, precisament per coherencia amb el que dius haurieu de sortir del govern. Tu mateixa dius que tendrem PSOE i PP per sempre, i així serà si el BLOC segueix anant de la maneta del PSOE i no suposa una autèntica alternativa.

    I ara, qui Salvarà Mallorca?

    pere | 08/10/2007, 08:15
  49. Miquel Àngel: acceptaràs ser senador?

    Hola Miquel Àngel
    Aquesta és la pregunta del milió: acceptaràs ser senador amb els vots d'UM i PSOE, es a dir, dels còmplices de la destrucció de l'entorn de la Real?
    Manda Güevos, que diria en Trillo!

    ex-votant verd | 08/10/2007, 11:47
  50. PER COHERÈNCIA I DIGNITAT, ANEU-VOS A CA VOSTRA

    PER COHERÈNCIA I DIGNITAT, ANEU-VOS A CA VOSTRA
    “No ens faran callar” (Toni Roig, en la memòria)

    Senyor Antich, senyores i senyors del Govern de les Illes Balears:

    La vostra decisió de continuar amb la pilotada especulativa del nou hospital en Son Espases no és una decisió qualsevol. Aquesta era la prova del nou de la vostra coherència política i, arribat el moment decisiu (perdonau l’expressió), l’heu cagada. I no valen llàgrimes de cocodril, ni mostrar electrocardiogrames de mala consciència. El defensar la Real era i és la lluita emblemàtica per una Mallorca sense corrupció, mirall d’altres lluites en defensa de la democràcia, en el sentit més autèntic del termini, i no en la caricatura que l’haveu convertit. El salvar La Real, més enllà de la seva enorme importància, és el símbol d’aquesta altra Mallorca possible i necessària, com així ho hem dit milers de ciutadans (no fa gaire, vostès també) al carrer. Fa sis mesos sabíeu el que ara sabeu, sobre Son Espases. I si ignoràveu el que tothom sabia, encara és més inquietant: vos el podríeu haver imaginat, mirant com se les gasten les màfies d’aquesta terra, amb antecedents com el de l’any 1999, amb la incineradora de Son Reus, i tants d’altres exemples. Llavors, per què vàreu prometre en campanya electoral el que sabíeu que no sou capaços de complir? Per ventura serà perquè no pensàveu (ni potser volíeu, donada la “qualitat” del vostre treball com a oposició) arribar al Govern? En aquesta hipòtesi, vos vàreu permetre el luxe de fer una mena de carta als reis màgics, com a programa electoral, tan enfora de l’abast de la vostra capacitat política?

    Ara voleu adornar la vostra decisió, prometent “protecció boscosa”, i altres “proteccions” per al Monestir de la Real. Per favor, deixeu d’insultar la intel·ligència de la gent! Heu ignorat (amb la complicitat i el silenci dels mitjans de comunicació, com en temps del PP) les raons exposades per la Plataforma Salvem la Real, que van alertant sobre que el macro-nyarro hospitalari ho fareu sobre una torrentera humida, i un jaciment arqueològic, que ja ha estat arrasat en part, amb total impunitat, fets pels quals no sereu capaços de demanar responsabilitats. El apel·lar a raons de necessitats sanitàries també sona a buit, atenent a la renúncia d’aprofitament dels recursos actuals, que menyspreau, independentment dels arguments (aquests sí, progressistes) que posen en qüestió que l’atenció sanitària de la població hagi de passar per la construcció de macrohospitals gestionats pel negoci privat. El frau que ara protagonitzeu està nu, no ja de política d’esquerres, sinó fins i tot dels mínims criteris de gestió racional de recursos. Senzillament heu cedit al xantatge, obrint una autopista als especuladors i oportunistes, més perniciosa que les d’asfalt. El vostre grau de beneitura arriba fins a acceptar fer la feina bruta, on altres s’han omplert les butxaques.

    Senyores i senyors dirigents del Bloc: també tot això val per a vosaltres. D’alguna manera, especialment per a vosaltres. El que forma part d’un pacte de govern, dient que és d’esquerres i nacionalista, i no se’n va tot d’una davant d’aquest atemptat a Mallorca i a la democràcia, és còmplice. Ja heu dit que no marxaríeu, amb l’argument que, si ho feu, “vindrà la dreta”. Perdoneu que vos digui que, vist el que hem vist, la dreta no se’n ha anada, del Consolat de la Mar. És més: el que realment du la dreta política al poder, és l’actuació de governs com el d’Antich, del que formeu part. No és la primera vegada: recordau el pacte “de progrés” (amb la dreta d’UM, com ara, que ningú no se’n oblidi). També el felipisme dugué de la mà l’aznarisme, i potser que Zapatero vagi pel mateix camí. La vostra situació i les vostres decisions tenen molt a veure amb el model vertical de construcció del Bloc, on la base militant pinta ben poc, i ara se sent marginada i traïda. Però tot això, per raons d’espai, ho comentarem un altre dia.

    Uns i altres heu perdut la credibilitat, per no defensar els valors de l’esquerra, i per incomplir les vostres promeses. Vos creieu que teniu el poder polític quan, en realitat, sou com el majordom (primus inter pares) que, això si, per demostrar la seva vàlua, posa més interès, en mantenir l’ordre de la casa, que el propi fill de l’amo. Rectifiqueu aquesta decisió, si sou capaços. Si no, heu de sabre que ja no representeu als que vos varen votar. I perduda la legitimitat, si al manco vos queda coherència i dignitat, vos heu d’anar a ca vostra.

    Pep Juárez,
    Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS
    octubre de 2007.

    Pep Juárez, | 08/10/2007, 15:03
  51. Tot és més clar!

    La cosa és mou! Passat l'efecte sorpresa, comencen les veus racionals (i no les dels emboscats estòmacs agraïts que volen justificar la cadira). Un regidor d'EU-Els Verds de Pollença reclama ser coherents i abandonar el Govern que farà l'hospital del PP! Ara he llegit el Secretari de la CGT que, tot i que no aporta, solucions, canta santa clara! També la d'Ixent i, a poc a poc, tanta i tanta gent votants del Bloc que, amb seny i mesura i (atenció) DESINTERESSADAMENT, pensen en Mallorca i en un futur que no certifiqui ni avali el bipartidisme ni el "tots són iguals" o el "no hi ha res a fer".
    El comentari 37 és una peça literària i ètica que hauria d'obrir els ulls verds d'en Miquel Àngel. Potser bastiria un referent que necessitam com el pa!

    ESPERANÇA | 08/10/2007, 16:30
  52. no hi ha res que fer

    NO A SON ESPASES

    no els votarè més | 08/10/2007, 18:14
  53. PER VOSALTRES!

    Totohm que vulgui canvi, que entri a les sgüents webs.

    assemblearenovacio.baleraweb.net
    ixent, i Urxella.balearweb.net

    son d'aquests partits, i estan en contra!

    Joan | 08/10/2007, 20:41
  54. l'esquerra que es flagel·la

    l'Hospital es ferà a Son Espases perquè així ho vol el PP, la dreta, els especuladors, els aprofitats de sempre, els qui els importa un rave el futur de Mallorca i de les generacions futures. l'esquerra hem perdut com quasi sempre i estem emprenyats com quasi sempre amb els qui tenim més aprop. no hem tingut prou forces per aturar l'agressió
    de Son Espases i el que ara ens cal no es liquidar els petits culpables o complices del desastre, cal racionalitzar i pensar quina es la conveniència dels guanyadors de sempre? que desitjan el PP, els aprofitats i els corruptes? i tindrem algunes claus per saber com reaccionar amb un poquet més de llum.
    No es el mateiteix disposar de la majoria en el parlament que tenir el poder i el poder a les Balears pel que es veu continua estant en mans dels mateixos homes de negocis de sempre que evident-ment en el meu poc entendre no son els homes del BLOC.

    guillem

    guillem | 10/10/2007, 21:26
  55. Farta de lo de sempre

    No m'estranya la reacció d'aquesta esquerra. Jo vull un govern estable progressista d'una punyetera vegada, o al manco semiprogresista, i que ens duri molts d'anys. L'esquerra té quatre frikis que només parlen de cadiretes contra polítics que tenen feina i plaça fixa... quan ells mateixos no tenen ni ofici ni benefici. N'estic farta. No solc escriure a blogs però ara ho faig i no tornaré a mirar-ne cap ni un més: tots aquests que ara demanen la retirada del Bloc me sóna als mateixos que boicotejaren el procés de constitució del Bloc; quan hi havia les negociacions, criticaven que el Bloc posàs emperons a un pacte que els deixava molt febles; i ara que s'evidencia la feblesa del Bloc (però ai que no haguessin pactat i tenguessim el PP, eh?), mos surten amb alarmes socials. Tanta sort que aquests blogs són més que minoritaris i que a aquests quatre moixos rabiosos no se'ls creu ningú perquè fa anys que no fan més que remugar. Ànims, Miquel, passa d'ells.

    Maria J. | 10/10/2007, 21:54
  56. Mentiders, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices... ASSASSINS!

    Mentiders, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices... ASSASSINS!

    Reproduït de www.diaridebalears.cat

    Quina decepció!

    Mentiders, hipòcrites, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices, manipuladors, especuladors,... ASSASSINS!
    Governants d’aquesta terra, potser us sonen aquestes paraules, perquè és com vau titllar el Partido Popular quan tenia la intenció de fer l’hospital a Son Espases. Podeu elegir, perquè cada un d’aquests mots us és aplicable igualment a tots i cada un dels que formau aquest Govern.
    Partits venuts que no han sabut fer més que callar i baixar-se els calçons. PSOE, promeses buides; BLOC, traïdors emmascarats rere el «no». Heu fallat a la vostra promesa i votants. Digau adéu a les intencions de recollir un sol vot d’aquells que els darrers quatre anys us donàrem suport perquè confiàvem en un canvi de Govern i d’actitud i aptituds. Fórem ingenus...
    Dins Son Espases hi enterrau molt més que ciment per als fonaments, hi enterrau la vostra dignitat, la vostra credibilitat i la nostra confiança.
    Terra estimada, terra violada per governants que tan sols et volen mal. El cel bramava el vespre en què els governants han decidit no canviar i seguir-te escorxant sense escrúpols. Nosaltres hi seguirem essent i pensam deixar el llegat a les properes generacions de la ràbia continguda, de la ràbia que els farà cridar més fort per demanar justícia pel nostre país, que uns quants encara estimam.
    Tanmateix,... Ens hi trobaran! Salvem la Real!
    Josep Llabrés Prat. Secar de la Real.

    Blog Plataforma Salvem la Real

    Blog Plataforma Salvem la Real | 15/10/2007, 18:53
  57. lucidesa

    Per favor...ser o sentir-se d'esquerres, va molt més enllà del que les auto-anomenades esquerres facin als parlaments!

    sm | 08/11/2007, 00:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS