Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

La metamorfosi proteccionista del PP

mllauger | 21 Desembre, 2007 10:06

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Benvinguda sigui, només faltaria, la metamorfosi proteccionista del PP. Veure'ls als seus escons del Parlament exhibint cartells que reclamaven la protecció completa de cala Blanca, de cala Marçal i del Pujol va resultar commovedor. Veure'ls, després, manifestar-se a cala Blanca, en un matí de diumenge de fred i aigua, va resultar una escena de les que fan recuperar la confiança en la capacitat humana de redimir-se dels errors més contumaços. És veritat que si haguessin arribat al camí recte quatre anys abans, potser ara no tindríem Mallorca i Eivissa convertides en un scalextric, ni els parcs naturals esborrats del mapa, ni un hospital ubicat per afavorir negocis urbanístics de restaurant, però en fi: més val tard que mai, quan d'una bona causa es tracta.

La darrera consigna de PP és pregonar que ells són tan defensors del territori com qualsevol altre, o, millor encara, que qualsevol altre ho és tan poc com ells. Per demostrar-ho, si fa falta, recorren a l'exigència de protecció d'àrees naturals per les quals no han mogut un dit ni des de governs municipals, ni des del Consell ni des del Govern quan hi governaven. Serveixi com a exemple recordar que cap dels dos batles populars d'Andratx de l'anterior legislatura, ni l'exguàrdia civil a qui se'n varen dur els seus excompanys ni el seu successor, no va fer res per incloure la protecció de cala Blanca en una revisió de planejament que estava en marxa. Una història massa llarga com per explicar-la en una pancarta.

Ja n'hi ha prou, però, de repassos històrics: al cap i a la fi, tot és massa conegut, i el PP tampoc no ho té fàcil, per fer creure que són els abanderats de la defensa de la terra. A més, ara estan iniciant un procés de rehabilitació que, com és ben sabut, sempre és llarg i difícil i mai no està lliure ni de recaigudes ocasionals ni de risc de fracàs. I el darrer que necessita algú que vol superar les conductes esgarriades del passat és que se li recordi la seva vida de vici anterior. No: el PP té per davant una vida carregada de noves oportunitats i és el nostre deure socórrer-lo en els seus bons propòsits.

Com a reforç positiu, des del Bloc li agraïm la seva demanda de millorar la llei de mesures de protecció de territori amb la inclusió de tota cala Blanca, tota cala Marçal i el Pujol: la tramitació parlamentària de la llei permetrà salvar-les i tendrem una llista de noves àrees naturals conservades més completa. I si també, per la via d'aquesta llei o de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, podem eliminar les colossals operacions d'urbanisme a la carta de les Àrees de Reconversió Territorial, molt millor encara.

Això sí: qui ajuda algú altre a millorar el seu comportament també té el deure de ser exigent i de marcar-li nous objectius que serveixin d'estímul. La metamorfosi proteccionista del PP serà mes creïble com més els dugui a posicionaments que suposin una modificació nítida de posicions anteriors i que no siguin purs instruments de tacticisme partidista. Se m'ocorren dos reptes immediats per als amics del PP. El primer, votar favorablement a la totalitat de llei de mesures de protecció del territori: és a dir, de les àrees de les quals ara els agrada parlar, però també de la protecció de les Fontanelles i de la derogació de les mesures d'excepció urbanística inventades pel govern anterior. I el segon, posar els seus batles a protegir: els de Santanyí i Felanitx, naturament, però també el d'Escorca, per exemple, que té en la qüestió del Guix una bona ocasió de demostrar que la conversió va de veres.

Comentaris

  1. Complement

    Ben aprop del teu text, un altre a llegir:

    Una Entesa Balear pel Senat pren cos

    Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya.

    L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. A part, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver-hi tant pocs senadors en cada circunscripció, el Senat obliga a agrupar el vot al màxim per a tenir èxit. Malauradament, no s'ha après la lliçó regularment i la dispersió de candidatures ha evitat una representació plural: el 2004, el PP s'endugué quatre senadors, el PSIB un, i terceres formacions cap ni un. Però ara sembla que a totes les Illes podrem veure una candidatura única, nacionalista i d'esquerres, present a cadascuna de les circumscripcions insulars.

    De moment, ja hi ha quòrum a tres de les quatre illes. El dimecres 12 de novembre, es va arribar a Menorca a un acord entre el PSIB, PSM, Els Verds i Esquerra de Menorca per a presentar una única candidatura, amb Artur Bagur com candidat. A Eivissa, el dissabte del mateix mes la plataforma Eivissa pel Canvi (coalició d'ENE, EU i ERC) va acordar coaligar-se amb el PSIB per anar plegats a la circumscripció pitiüsa, amb un candidat encara per determinar.

    Només queda Mallorca, on els moviments encara no són lluny d'una resolució final. El debat obert pel president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet, proposant una candidatura que només integrés formacions nacionalistes, deixant fora EU-EV i desfent el Bloc, copsa el debat actual. També la celebració del congrés d'UM ha fet esperar a tots fins la seva resolució. En qualsevol cas, la viabilitat d'una candidatura conjunta a Mallorca és viable. Si la coalició nacionalista pren cos, Biel Huguet va afirmar que al Senat sí cal ajuntar forces amb PSIB i EU-EV, ja que només les dues forces més votades obtindrien senador. Sinó, és molt probable que el Bloc i el PSIB s'uneixin per afinitat ideològica d'esquerres; però la coalició nacionalista, com a tercera força, no tindria cap opció. En tots dos casos hauria de prevaldre la sensatesa per a no dividir el vot, independentment de les aliances al Congrés dels Diputats.

    D'aquesta manera poden aconseguir-se el senador de Menorca, el d'Eivissa-Formentera, i dos de tres a Mallorca. Afegint-se a en Pere Sampol i el nou senador per l'augment demogràfic, farien un total de sis representants. Després de 30 anys sense representació a Madrid, seria un èxit fabulós tenir grup propi. Esperem esdeveniments: cal enllestir els deures a Mallorca, però encara hi ha temps -tampoc massa-. La voluntat d'unió sempre és premiada i agraïda per l'electorat, i el món està ple de minories condemnades a l'extraparlamentarisme per excés de divisió i idealisme. Tanmateix, sembla que la lliçó està ben apresa.

    metzenger | 21/12/2007, 15:48
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS