miquel àngel llauger

Amb l’estil més caspós i casernari,

amb ínfules de xèrif tavernari

i amb enyor del passat autoritari,

rifant-se el tribunal que els és contrari,

han fet un decret-llei rudimentari,

un bunyol normatiu estrafolari.

   Olé, na Juana Mari!

El propòsit que els mou és ben palmari:

col·locar el català dins de l’armari

dels bibelots que guarda l’antiquari.

Odien amb rancor d’incendiari

el llegat vuit vegades centenari

de la llengua de Llull el Visionari.

   No és així, Juana Mari?

Docents! Hem de permetre aquest desvari?

Hem de portar la creu d’aquest calvari

i alçar bandera blanca? Ni pensar-hi!

Que la vaga a les aules ho declari:

serem, irreductibles, l’adversari

d’aquest funest govern totalitari.

   Ja ho veuràs, Juana Mari!

Carrer de Sant Miquel, Palma, estiu i turistes. Un pallasso de capell de colors, perruca de rínxols, nas vermell i jaqueta de patchwork ven globus d’aquells en forma de salsitxa que en un tres i no res, zas!, es transformen en un cusset. Ha seduït una nineta, i després d’un diàleg amb molt de globito i perrito, la mare ha decidit posar mà a la cartera. Durant l’intercanvi comercial, i just després que l’infant agafi el canet, arriba un altre pallaso de capell de colors, perruca de rínxols, nas vermell i jaqueta de patchwork. Parla amb la nina, rialler, amb més globito i més perrito. Quan la nina s’ha allunyat unes passes, baixa el cap i s’adreça al col·lega pallasso, serrant les dents.

- Que por aquí no te acerques si no quieres tener problemas, te he dicho.

No és cap llegenda urbana: sota les llambordes comença el territori dels cocodrils cecs.