miquel àngel llauger

(publicat al DdB d'avui)

Hi ha algunes entitats, noblement lliurades a la causa de la deessa Raó, com el Círculo Escéptico, que han arreplegat dades per documentar l'engany. Si visitau la seva pàgina d'Internet podreu aprendre que la primera aparició la podria explicar la pareidolia, aquell efecte que ens fa percebre formes i objectes coneguts a les taques d'unes estovalles, i que les cares posteriors, ja en fase d'estafa sense complexos, es pintaven amb nitrat i clorur de plata, cosa que permetia la lenta aparició del rostre al contacte amb la claror. La feina del Círculo Escéptico és lloable, i té un valor pedagògic, però resulta innecessària per als que sabem que els morts són de natural més aviat assossegat i que les ganes d'esfereir el proïsme provenen sempre dels vivents.

Als que ens situam uns anys per sobre o per davall de la cinquantena, la cosa ens va agafar en l'edat més vulnerable. ¿Qui ens rescabalarà per les hores de pànic? Mai no he sabut si aquestes històries les difonen els perversos, els que en volen treure profit o els ignorants, i supòs que la cosa va repartida, però, sigui quina sigui la motivació, segur que hi ha persones a qui podríem demanar responsabilitats i compensació. Ara que no hi ha perjudicat que no interposi una querella, i que no hi ha col·lectiu de damnificats que no formi una associació per la justa defensa dels seus drets, ¿no seria hora, aprofitant l'aniversari, que formàssim l'Associació d'Aterrits per les Cares de Bélmez i que anàssim cercant un bon equip d'advocats? D'entrada, sembla que la cosa té poc futur, però de més verdes n'han madurades.