miquel àngel llauger

(publicat al dBalears d'avui)

Era un home de negocis de llinatge tan complicat que no hi havia manera que els polítics amb qui tenia tractes el recordassin de manera correcta.

Per a uns, era Urgagarin, amb ressonàncies astronàutiques, a causa de les tarifes astronòmiques dels magnes esdeveniments que tractava d’enroscar-los. D’altres, en canvi, el recordaven com a Urgangarin, perquè consideraven que era una vertadera ganga aquella oportunitat de relacionar-se amb membres de famílies coronades, tot per un preu que, tenint en compte que no pagaven de la seva butxaca, trobaven mòdic. Hi havia polítics perspicaços que l’anomenaven Urganarín, perquè endevinaven que darrere els tractes s’hi amagava un guany sucós, no sabem si per als polítics perspicaços, per a l’home de negocis de llinatge complicat o per a tothom. N’hi havia que el recordaven amb el nom d’Urbambolín, i no perquè el trobassin bàmbol, certament, sinó per la seva capacitat de fer que els negocis es cuinassin per la part fosca dels escenaris. El seu llinatge, en determinats llocs, havia esdevingut Urdinerín, una deformació que potser no requereix que ens esforcem a explicar. Altres formes, en canvi, resulten més difícils d’interpretar, com és el cas d’Urdanjardín, potser una evolució a posteriori, quan determinades revelacions ja havien situat el polític corresponent en un esponerós jardí, de sentit real o figurat. I ens consta que, en latituds estrangeres, alguns dirigents s’hi referien usant el nom Underwear-in, sense que aquest cronista sigui capaç de cap aclariment al respecte.

Els lectors que es pensin que m’estic referent a algun personatge de l’actualitat política, social o econòmica pequen de malfiats. Estava recordant els meus temps d’estudiant de filologia, quan un professor ens va explicar què era una etimologia popular, i ho estava exemplificant amb una història imaginària. L’etimologia popular deforma un mot que als parlants se’ls fa estrany, i ho fa per aproximació o assimilació a un altre concepte que resulta més familiar. Record que el professor ens ho il·lustrava parlant d’antics documents en què els judicis verbals esdevenien judicis barbals, perquè els jutges sovint duien barba.

Doncs això: verbals o barbals, a veure si en veurem, de judicis.