comentaris, versos, perplexitats, troballes
Uns versos per al Ciutat de Palma alternatius
mllauger | 20 Gener, 2012 22:11
Comèdia
Llegit als Premis Ciutat de Palma alternatius, 20/1/12
Si em fos donat ser el Dante d’avui dia,
en el cercle més tètric de l’Infern
hi posaria el tal Mateu Isern,
culpable de pecat de simonia.
Si jo fos l’Alighieri d’aquest temps
na Salom pagaria pels seus actes
entre salines d’aigües putrefactes
i fumerols que fan pudor de fems
Si em vengués inspirada l’escriguera,
encendria amb els versos un gran foc
perquè en Bauzá cremàs a poc a poc
sense un bomber que li donàs manguera.
I ompliria el graons del Purgatori
de tots els mallorquins que varen fer
aquest pecat mortal, votar el PP,
responsables també d’aquest desori.
I en el cap curucull del Paradís
hi seríeu vosaltres, a la glòria
per haver estat fidels a la memòriai defensar la llengua i el país.
Versos perversos |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Un gran versot
per una granveritat
en bauzà de mallorca
el farem exiliat.
Gràcies Jaume, encantat de retrobar-te
El nostre president va a mort contra la llengua catalana.¿Què farien els castellans si el seu president anàs a mort contra la llengua castellana?
Si el president d'Espanya anàs a mort,
amic Mateu Joan, contra la ufana
i el progrés de sa llengua castellana,
creu-me si et dic, que amb ira o per deport,
l'atuparien sense cap conhort
i els ais se sentirien de l'Havana.
I que en tenir-lo fet una magrana,
vermell i encetadot i fet un nyap,
el fermarien amb esparadrap
per fer dels seus budells una culana.
I posarien a vendre la freixura
del tal politiquetxo, si gosàs
dictar cap llei que no els asseguràs
el dret del poble, en nítida escriptura,
a anar del bres fins a la sepultura
en l'alta llengua del seu gran país.
I en farien calaix, d'aquest avís:
“Llangonisses del verro que ha gosat
malvendre als forasters nostre llegat”.
I venga ball, i tímboles d'anís!
Poble que en repartir cobra,
diu que ho paga, aiximateix.
Original, aquest esquema de dècima amb decasíl·labs, i escrit amb ofici i gràcia! Voldria conèixer la teva identitat completa, amic Toni (tot i que puc tenir alguna sospita...)