miquel àngel llauger

(publicat al dBalears)

El batle de Palma ens proposa una ordenança de regulació de la via pública segons la qual està prohibit “obstaculitzar la via pública amb materials, jocs, aglomeracions o activitats”, una interdicció davant la qual han botat tots els lectors de Francesco Tonucci i Gianni Rodari: ¿vol dir que els infants no podran jugar al carrer? La crítica, naturalment, es basa en els malentesos, sofismes i prejudicis característics dels progressistes, i en aquesta tòpica enyorança rousseauniana de quan els infants podien ocupar el carrer amb els seus jocs. Una lectura detinguda del text, però, revela la sensibilitat exquisita cap a la infantesa amb què està feta la proposta.

Primer de tot: què agrada als nins d’avui? ¿Jugar al terra amb taps de botella o amb bolletes de vidre? ¿Anar botant amb un sol peu sobre una mena de tauler pintat amb guix sobre l’asfalt? No: els infants del s. XXI, quan encara no tenen dos anys, veuen passar un cotxe i fan: brrrrmmmm, brrrmmm. Adoren els cotxes. Uns ordenança a favor de l’entronització de l’automòbil com a rei de la ciutat és el millor regal per als futurs conductors.

I després dels cotxes, què és el que més agrada als infants? Sí, ho heu endevinat: les llepolies, els refrescos i els gelats. Per això mateix, ells també haurien aprovat, en un d’aquells Consells d’Infants de la Ciutat que preconitzen els neohippies, que no hi hagués bulevards històrics lliures de la proliferació de taules de bar, totes amb els seus cartellets perquè els nins puguin plantejar les seves democràtiques reivindicacions d’alimentació saludable.

Finalment: els nins tenen els seus espais per jugar, als parcs infantils, i ja es preocuparà l’ajuntament de posar-hi totes les reixes i tots els policies necessaris perquè ells puguin pujar i baixar feliços pels tobogans. Amb la nova ordenança, a més, queden més protegits dels indesitjables que se’ls puguin acostar intencions dubtoses: dels homes dels caramels, dels exhibicionistes, i, sobretot, dels perversors de menors van pel carrer dedicats a activitats com la recollida de firmes, una influència manifestament nociva per a una infantesa que volem que pugi en el respecte a l’ordre i a la pau ciutadana.

La Ciutat dels Infants: n’hi ha que en fan la literatura i n’hi ha que la posen en pràctica, com el nostre batle.