miquel àngel llauger

(publicat al dBalears)

Decretat un incendi a la Comuna de Bunyola, deia un titular electrònic d’ib3 que aquest article s’esforçarà a immortalitzar. Errare humanum est, però un mitjà de comunicació ha de disposar dels mecanismes necessaris perquè les humaníssimes badades no esdevinguin pífies corporatives. De manera que ens aplicarem a l’exegesi del lapsus, que és una disciplina respectada d’ençà que Freud va mostrar que les equivocacions revelen moltes més coses no que els encerts. I veurem que el titular resulta extraordinàriament profitós, encara que l’anàlisi no s’endinsi per les boires de la psicoanàlisi. ¿Què mostra, doncs, aquest incendi decretat?

Primer, i òbviament, menyspreu per la llengua, que és una de les senyes d’identitat del govern Bauzá i de tot allò que en penja, com és ara aquesta ib3 que volen que sigui el full dominical del PP. Menyspreu pel català però també per la llengua en general: la pardalada hauria estat igual de grossa en les altres llengües romàniques. Retallam correctors i lingüistes als mitjans públics perquè menyspream la civilització. Ja se sap: es comença per deixar un accent i s’acaba envaint Polònia.

Segon, el titular és tota una declaració de quin és el verb al qual el nostre govern té més acostumats els redactors: decretar. El decret-llei, sobretot, que era aquella figura que el legislador va preveure per a casos d’evident urgència, ha esdevingut la manera ordinària que tenen de fer acció de govern. Ordinària en el sentit d’habitual i en el sentit de grollera.

I tercer, l’incendi decretat és una metàfora perfecta del que pretén fer aquest govern amb el territori. Ho farà, això sí, afegint-hi l’adjectiu més mentider del seu vocabulari: sostenible. El nostre govern, quan veu el mapa del país, hi veu oportunitats per a la urbanització, el complex turístic i el camp de golf. L’interès autonòmic és la drecera legal, i l’expectativa de llocs de feina el gran reclam publicitari. Quin un, en Company! O quin hun: com Àtila, aconsegueix que l’herba no torni a créixer per allà on ha passat. Arrasen: com un incendi.