miquel àngel llauger

(publicat al dBalears d'avui) 

Construir un hotel de luxe a la platja des Trenc no és tan fàcil: la normativa urbanística és un impressionant garbuix que s’interposa en el camí de la prosperitat. Posau-vos en la pell del promotor i us sentireu com un presoner de Piranesi o com una criatura de Kafka davant el seu fantasmagòric procés. Subjecció a les lleis i els plans, compliment dels terminis, procediments de participació ciutadana: un laberint. Però el govern Bauzá i el seu subnegociat del Consell no estalvien diligència ni imaginació, i, en el cas de l’hotel des Trenc, han tengut la genial idea de modificar el Pla Territorial de Mallorca per la via abreujada de la subsanació d’errades. Resulta que allà on el Pla parlava de 2 hectàrees, hi havia una equivocació tipogràfica que impedia que hi figurassin les 21 necessàries per a l’hotel de 1.200 places que Mallorca necessita amb urgència. Ja passa, això: vistes en perspectiva, hi ha moltes coses de les nostres vides que ara ens agradaria poder subsanar amb un mecanisme fàcil de correcció d’errades: segons els casos, des de l’elecció de la carrera fins a la tria de la persona amb la qual portar al món una niuada. Bauzá ho fa possible.

El procediment és fabulós, i no és descartable que el govern Bauzá, ara que l’ha descobert, l’apliqui a altres àrees de la seva política. El tràmit ultra-exprés de correcció d’errades és especialment útil quan es tracta de xifres: fer-se una caseta en sòl rústic seria molt més fàcil (i per tant sortiríem de la crisi molt més ràpid) si de cop ens adonàssim que una equivocació recurrent sempre ens feia afegir un zero quan anotàvem les hectàrees necessàries. Ara el llevam, i llestos. Qui no hagi posat un zero de més escrivint un número que tiri la primera pedra. O que es faci el primer xalet.

També podria ser un camí extraordinàriament profitós per allunyar definitivament la política lingüística del fonamentalisme dels dels llaços i les xeremies. En definitiva, les paraules “castellà” i “català” només tenen tres lletres diferents i és del tot comprensible que això doni lloc a errors. Aviat podrem corregir una errada tipogràfica de l’Estatut, i tenir un article 4 que digui: “La llengua castellana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”, una disposició en què l’aparició reiterada de la llengua castellana té un imprescindible caràcter clarificador. Les lleis han de ser inequívoques: si no, hem d’anar després corregint les errades.