miquel àngel llauger

(Versos llegits al "Sant Sebastià literari" de l'AELC, l'OCB i el PEN)

La meva fada

Versió d'un poema de Lewis Carroll

amb un apariat final que no és de Lewis Carroll

Tinc una fada sempre amb mi

que em repeteix: “No et pots dormir”.

Quan el dolor em va trasbalsar

em va advertir: “No pots plorar”.

Si em sent alegre i falaguer

em diu: “No riguis, no està bé”.

I si em conviden a un cremat

em diu: “Ni un glop, què t’has pensat”.

Quan vaig voler fer un bon repàs

em va dir : “Això ni ho tastaràs”.

Si a l’aventura vull partir

m’ho deixa clar: “Queda’t aquí”

“I què puc fer?”, dic finalment,

cansat de tant d’impediment.

La fada es queda com està

i em diu: “No ho pots ni demanar”.

Fins que al final ho endevín:

veig que és en Bosch fent de drag queen.