miquel àngel llauger

Ahir vaig tenir el gust de participar a la inauguració del cafè literari Can Alcover amb la lectura de tres poemes: un del poeta que va llegar l'espai, un d'homenatge a la llengua i aquest que ara us deix aquí: "La lectora que vull".

És una versió lliure d'un preciós poema del nord-americà Ted Kooser. Conec Kooser gràcies a Jaume Subirana, i fa unes setmanres li vaig oferir aquesta versió meva. La vàrem retocar junts, de manera que ara és un poema a sis mans.

LA LECTORA QUE VULL



La vull, primer de tot, que sigui guapa,

i que quan va

a fer un passeig es trobi amb els meus versos

crepusculars.


Que el cabell li degoti per l’espatlla,

sense eixugar,

i dugui l’abric brut perquè rentar-lo

li surt molt car.


Que dins la llibreria s’entretingui

examinant

les meves poesies i les torni

al lloc d’abans.

I que li digui al llibre, quan el desa:

“Amb el que vals

podria dur l’abric a la bugada”.

I és el que fa.