miquel àngel llauger

(publicat al dBalears) 

El desembre de 2010, el govern Zapatero va resoldre una incòmoda vaga de controladors aeris (era un llarg pont de la Constitució, segur que ho recordau) amb l’expeditiu mètode d’enviar-hi l’Exèrcit. Bauzá i Camps també tenen tirada a les solucions militars: han llançat un torpede a la línia de flotació del sistema educatiu i l’acompanyen amb estratègies d’inspiració tan castrense com la destitució de directors o la imposició als centres de projectes lingüístics no aprovats pels consells escolars. Manu militari, que diuen en llatí. No podem descartar, per tant, que la cosa acabi com la vaga dels controladors: amb sergents, subtinents i capitans als llocs de comandament de les escoles i els instituts.

No seria una mala solució, almenys des del seu punt de vista: l’objectiu final de la política educativa deBauzá, que no és cap altre que l’extermini del català, es veuria francament afavorit. No podem dir el mateix de l’aprenentatge de l’anglès, un idioma que no deu ser el punt fort dels nostres militars, però aquesta sempre ha estat en realitat una qüestió secundària: més encara, ara que Anglaterra torna a ser l’enemic. El problema dels docents que es posen camisetes verdes (que no són verd caqui) es podria resoldre, sense necessitat dels farragosos expedients, amb l’habilitació d’una aula com a calabós. I de recursos pedagògics, no en faltarien: allà on es cantava La lluna, la pruna es podria cantar El novio de lamuerte, i tan contents. Quedaria el problema de què fer amb els professors de català, però els que heu fet la mili ja ho sabeu: a l’Exèrcit sempre li van bé els reclutes que serveixen cafè als oficials.