miquel àngel llauger

La nostra vaga de docents ha ocupat el seu espai al festival literari de Stavanger, Noruega. Us ho explicarà Carles Torner, poeta, professor universitari i activista de mil causes. Jo només us deixo aquí l'emocionant missatge amb què ell m'ho ha contat:

Amic Miquel Àngel,
La setmana passada, de divendres a diumenge, he participat en un festival literari a Stavanger, Noruega. És un festival que posa un accent especial en la llibertat d'expressió perquè en aquella ciutat hi ha la seu de l'ICORN, que és la xarxa de ciutats que acullen escriptors exiliats. Xarxa dins la qual hi ha Barcelona, fins al canvi de govern hi havia Palma i, des d'ahir, també Girona. M'hi van convidar a través del PEN, perquè volien algú que pogués, a més a més de llegir els seus poemes, parlar en una taula rodona sobre "llengües minoritàries". 
De manera que dissabte em vaig trobar parlant durant gairebé dues hores amb un novel·lista gal·les, Jon Gower, i una dramaturga sami, Rawnda Carita Eira, moderats per un italià que treballa a la Comissió Europea --i que més que orientar el debat l'entorpia. La conversa, tanmateix, va ser molt interessant: el gal·lès i jo mateix vam anar desmuntant conceptes com llengua minoritària o regional (que són els que empra la legislació europea) i vam poder donar cos amb molts exemples a la necessitat de promoure el dret de les comunitats lingüístiques a desenvolupar-se en la seva llengua en tots els àmbits de la vida. I Rawnda Carita Eira va ser molt brillant explicant la situació del sami i narrant el seu recorregut com a granjera, escriptora, ajudant de direcció de teatre i dramaturga, fent conèixer al públic noruec les dificultats que viu la seva "minoria" malgrat totes les lleis i programes de Noruega en defensa del sami (que només té trenta mil parlants escampats en quatre estats).

T'escric només perquè volia dir-te que vaig començar la meva intervenció parlant de la vaga indefinidia de l'ensenyament a les Illes. Vaig parlar del compromís dels mestres, d'entrada, repetint si fa no fa el teu itinerari emocional per la vaga tal com el vas explicar al teu blog. Tot seguit vaig parlar dels pares d'alumnes que tenen els fills a casa i recolzen la mobilització. I també dels infants. I de la universitat, que us fa costat. Va ser curiós: la meva era la primera intervenció i vaig passar els primers cinc minuts descrivint amb una mica de detall què significa una vaga indefinida de l'ensenyament, i la raó per la qual mestres, pares i alumnes refuseu el TIL. Només després d'haver explicat la vostra revolta vaig passar a explicar altres aspectes de la nostra llengua i del context paradoxal que ens toca viure (per llegir a l'avió cap a Noruega havia comprat Le Monde i, al suplement de llibres, em vaig trobar que les dues primeres pàgines eren un gran reportatge en lloança del Jo confesso de Jaume Cabré, que acaba de sortir en francès).
Tot això passava a la Casa de Cultura de Stavanger. Com a públic teníem cap a setanta noruecs i una dotzena d'escriptors d'arreu: d'Austràlia, Israel, Palestina, Zimbabwe, Iraq, Sudàfrica, Islàndia… Encabat, a l'hora de sopar, una bona estona de la conversa a taula va ser sobre vostra revolta.
T'ho faig saber com una petita mostra de solidaritat i de ressò del vostre compromís. Tots som conscients que en la vostra lluita s'hi juga el futur de tots.
Una forta abraçada en aquests moments difícils,
Carles

  Carles Torner

Jon Gower

Rawnda Carita Eira