Jo tampoc no l'havia llegit, però R.S. Thomas (des de fa poc a Proa, en
traducció d'Anna Crowe i Joan Margarit) és un poeta excepcional. M'hi va dirigir un
post d'un blog amic. R.S. Thomas va ser un mossèn de fe agònica, un defensor de la llengua gal·lesa que escrivia en anglès, un místic del s. XX. Llegint-lo, aquest estiu passat, em vaig sentir
happy to eat the bread that was baked
in the poets' oven
Feliç de menjar el pa fet al forn dels poetes.
Joseph Brodsky també acaba d'aparèixer en català, a 1984, en
traducció de Judit Díaz Barneda. La seva poesia és "difícil però clara, com les matemàtiques abans de Russell", tal com va dir Espriu de la seva pròpia, en la cèlebre entrevista amb Joaquín Soler Serrano. Brodsky menja un pa que no és el de R.S. Thomas:
He obert els meus somnis a la pupil·la del guàrdia sibil·lí,
he menjat el pa de l'exili sense deixar-ne ni una engruna.
Tenen poc en comú, però me'ls uneix, ara, aquesta cosa eucarística de menjar un pa que no és pa.
També me'ls uneix el fet de parlar-ne a "
Caràcters", per amable invitació de Mercè Picornell. De R.S. Thomas al número 64, ja al carrer, i de Brodsky al que vindrà.
Si us agrada la poesia, tots dos són imprescindibles. Si voleu una confidència herètica, a mi la veu de R.S. Thomas em toca més la corda aquella del lector de poesia.

R.S. Thomas

Joseph Brodsky